MAS PONS, Lluís

Va néixer el 1903 i va morir el 1975.  Era advocat, mestre, dramaturg i poeta. Va escriure una vintena d’obres de teatre, poemes, sardanes, himnes per a entitats i una sarsuela. Ideològicament, era d’idees republicanes i catalanistes. Va estar afiliat a la CNT i va ser soci de moltes entitats culturals com l’Agrupació Manresana de Boletaires, l’Ateneu Cultural Manresà, la Creu Roja i la societat coral Unió Manresana.

En acabar el batxillerat va treballar a  diferents empreses fins que l’any 1922 va entrar d’escrivent a l’Ajuntament de Manresa. El 1926 va passar a ser oficial en cap de la Secció de Foment, el 1929 va ser nomenat cap administratiu de la Secció de Governació i, a partir del 2 de maig de 1934, quan va aprovar les oposicions, va exercir, interinament, de secretari de l’Ajuntament.  El 24 de febrer de 1936 va obtenir la plaça de secretari en propietat.  Va completar aquesta tasca funcionarial amb l’exercici de l’advocacia.[1]

L’any 1938 va ser cridat a files i es va incorporar a la Companyia de Carreteres núm. 9 (Toràs); després va ser destinat, uns mesos,  al Centre de Reclutament, Instrucció i Mobilització núm. 17 on va fer tasques subalternes a les oficines i a la infermeria; posteriorment, va demanar l’ingrés al Cos Jurídic Militar i va acompanyar la sol·licitud amb una extensa documentació relativa a la seva actuació a favor de la República; aquesta documentació va ser traslladada a Salamanca i, posteriorment, va servir per la seva detenció.

Acabada la guerra, es va procedir a la incoació del seu expedient de depuració personal, a resultes del qual, el 29 de març de 1939, la Comissió Gestora Provisional de l’Ajuntament de Manresa va acordar suspendre’l de càrrec i sou des del 24 de gener (data de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa), “desde cuya fecha estuvo en suspenso, a las resultas de la depuración hasta el veintiseis de Diciembre del mismo (1939) en que le fue admitida la dimisión presentada”.  El mateix dia l’alcalde va trametre un informe al Jutjat Militar núm. 2 de Manresa on explicava que Mas “pertenecía al Partido Socialista Catalán antes del Glorioso Movimiento Nacional y en los primeros meses del mismo ingresó en la UGT primero y en la CNT después (…) siendo amigo y contertulio de algunos dirigentes rojos”.

El 10 de novembre de 1939 Lluís Mas va presentar, obligat i sota amenaça,  la seva RENÚNCIA, que la Comissió Gestora va acceptar el 26 de desembre.

Per altra banda, el 19 d’abril de 1939, la Brigada Social de la Jefatura de Policia de Barcelona va ordenar la detenció de Mas Pons després d’haver rebut de la Delegación del Estado para Recuperación de Documentos de Salamanca, un document que deia “se hace patente su republicanismo y antifascismo”[2]

L’endemà va ingressar a la presó de Manresa, on va romandre-hi, en diversos períodes, uns cinc mesos.  Va ser jutjat i acusat d’ auxili a la rebel·lió per, entre altres càrrecs,  haver estat secretari de l’Ajuntament “durante todo el periodo rojo”.  Va ser condemnat per auxili a la rebel·lió a 12 anys i 1 dia de reclusió menor, commutada a 6 anys i 1 dia de presó major, perquè, entre d’altres coses “(…) se le imputa también haver asistido como Secretario en las Reuniones tenidas por una comisión Permanente de dicho Ayuntamiento (…) Escribió obres en catalán (…)”. Va ingressar novament a la presó el novembre de 1939, va quedar en llibertat condicional  el 15 de març de 1940. Va obtenir l’indult el 1945. El mateix tribunal va considerar que “ha observado buena conducta privada y durante el dominio rojo en alguna ocasión protegió a personas perseguidas por los marxistas”[3]

El 1943 fou novament encausat per uns altres “papers” seus a Salamanca. Aquesta vegada per haver format part, des de 1935,  de la maçoneria, concretament al Triangle Rubricatus de Manresa[4] i jutjat, el 1945, pel  “Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo” sent condemnat a la pena de 12 anys i 1 dia de presó menor i a la inhabilitació i separació definitiva per a l’exercici de càrrec públic. Va quedar en llibertat provisional el 1946, i el 1947 va tornar a exercir d’advocat. Va obtenir la llibertat definitiva,  el 5 de març de 1952. El 1953 va demanar al director general de l’Administració Local ser declarat en situació d’excedència voluntària en el Cos Nacional de Secretaris de l’Administració Local. Se li va desestimar la petició.

L’any 1972 Lluís Mas Pons va presentar una petició a l’Ajuntament perquè li fossin reconeguts els seus drets passius; l’any 1973 va presentar una nova instància i el 1974 va presentar un recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament.  El recurs fou desestimat i Mas va morir sense que l’Ajuntament de Manresa es pronunciés ni reconegués els seus drets. El 2006, però,  l’Ajuntament va organitzar un acte de reparació.

[1] Mas Santacreu, Ignasi “Lluís Mas Pons. Memòria d’un emboscat” Ajuntament de Manresa. 2006.

[2] op. cit. p. 10.

[3] op.cit. p. 14.

[4] Aloy ; Basiana ; Gasol” Papers catalans espoliats”. Zenobita Ed. 2007, p. 192.

Documents

Web Cens de manresans privats de llibertat
Web la República a Manresa en un clic