La depuració a l’Ajuntament de Manresa

D’acord amb la normativa aprovada pels franquistes durant la guerra civil, sobre la depuració del personal de les Administracions Locals, el 7 de febrer de 1939, la Comissió Gestora Provisional de l’Ajuntament de Manresa, sota la presidència de l’alcalde Domingo Prunés, va cessar tot el personal nomenat des del 18 de juliol de 1936 i fins al 24 de gener de 1939. També, va anul·lar tots els acords sobre jubilacions i ascensos que s’havien produït durant la guerra; va reposar a la seva feina el personal destituït i jubilat durant aquest període i va obligar la resta de treballadores i treballadors a sol·licitar en el termini de 8 dies el reingrés a l’Ajuntament.

Concretament, l’ordre aprovada per l’Ajuntament deia el següent:

“Primero “Se declaran cesantes todos los empleados y obreros de este Ayuntamiento nombrados desde el día 18 de julio de 1936 al 24 de Enero de 1939, fecha de entrada en esta ciudad de las fuerzas del Ejército Nacional y los que con anterioridad a la primera de dichas fechas estuviesen ya al servicio del Ayuntamiento con el carácter de temporeros”.

Segundo. “Se declaran nulos y sin ningún valor ni efecto los acuerdos tomados por el Ayuntamiento durante el mismo periodo sobre jubilaciones, ascensos, traslados o cambios de empleo del personal municipal existente el día 18 de julio de 1936

Tercero. “Se acuerda reponer en su empleo y categoría a los empleados municipales destituidos o jubilados desde el día 18 de julio de 1936 hasta el 23 de febrero de 1939, que en la primera de dichas fechas figuraban al Servicio de este Ayuntamiento y soliciten su reingreso dentro el plazo de ocho días.”

Cuarto. “El resto de los empleados y obreros municipales deberán solicitar su reingreso dentro el plazo de ocho días y se consideraran también separados de su cargo o empleo los que no presenten la solicitud u los que no hayan sido readmitidos por el Ayuntamiento transcurrido el plazo de quince días a partir de la fecha de dicho acuerdo.”

Durant el mes de febrer de 1939, el personal que era a Manresa i volia ser readmès va presentar una instància a l’Ajuntament. El 29 de març de 1939 la Comissió Gestora, d’acord amb la Llei de 10 de febrer sobre la depuració del funcionariat i l’Ordre del 12 de març, va acordar “suspender de empleo y sueldo” a gairebé una vintena de treballadors i també va acordar “reponer en el cargo” treballadors que l’havien perdut durant la República com, per exemple, l’arquitecte municipal Josep Firmat Serramalera que va recuperar el càrrec que havia perdut durant la República, el qual s’havia concedit a l’arquitecte Pere Armengou Torra. El mateix dia, també, es va suspendre de feina i sou el secretari municipal, Lluís Mas Pons, i es va nomenar Carles Aguilar Mas secretari provisional.

El 12 de maig de 1939 es va designar com a jutge instructor dels expedients de depuració del personal municipal, el tinent d’alcalde president de la Comissió de Governació, Juan Ferrer Folch. Aquest va examinar totes les declaracions jurades que durant aquests mesos havien presentat les persones de la plantilla municipal que en aquells moments es trobaven a Manresa. El jutge instructor va  comprovar la veracitat de les dades i, en molts casos, va decidir la readmissió sense cap sanció; en altres, però, va decidir la incoació d’uns expedients per a la imposició de la sanció que correspongués.  Mentre es tramitava l’expedient aquest personal, va ser suspès de sou i feina. Per tant, treballadors que, en principi, havien estat suspesos de sou i feina,  més tard, un cop resolt l’expedient, van ser readmesos.

El 29 de maig de 1939 un Dictamen de la Comissió de Govern va acordar:

declarar cesantes, con efectos a partir del día primero de Junio próximo, a los vigilantes sanitarios, que figuraban como eventuales en 18 de julio de 1936, Francisco García Arias, Miguel Mira Pi, José Cuenca Escudé, José Solá Franquesa[1], Emilio Culla Sagristá[2] y Juan Cortina Sanfeliu y a los empleados en la vigilancia del arbolado, que figuraban como guarda paseos eventuales el mismo día 18 de julio de 1936, José Martí Falcó y Francisco Pons Vall”.

 Durant els mesos d’abril a octubre de 1939, la Comissió Gestora va continuar amb el procés de cessament o de suspensió de sou i feina del personal expedientat i també de readmissió, sense cap sanció a una part important dels treballadors. Alhora, la Gestora va fer nous nomenaments i contractacions amb caràcter interí. Durant aquests mesos  el jutge instructor va demanar informes a la Guàrdia Urbana, a la Comandància de la Guàrdia Civil i a FET-JONS (Falange), per tal de poder resoldre els expedients de depuració. Durant el mes de novembre, el jutge instructor, Juan Ferrer Folch, va decidir obrir nous expedients, però la Circular d’octubre de 1939 que instava a la celeritat en el procés de depuració i a tancar aquest procés a finals d’any va obligar l’instructor a accelerar les resolucions. Durant els mesos de novembre i desembre, per tant, l’instructor va emetre els veredictes de culpabilitat de la majoria dels expedientats.

El 28 de novembre de 1939, la Comissió Gestora va acordar incoar expedient de depuració a tot el personal que no s’havia presentat a la feina o bé no havia presentat la corresponent declaració jurada; ens referim a totes les persones que es trobaven en camps de concentració, en batallons de treballadors, a la presó o a l’exili.  Finalment, la Comissió Gestora, en la reunió de 30 de desembre de 1939, va admetre sense cap sanció una part important de la plantilla i es van resoldre definitivament els expedients incoats tant a funcionariat com a personal interí respecte als quals es va decidir la separació del servei.

A més a més, totes les persones que no van presentar la declaració jurada perquè estaven empresonades o a l’exili van ser cessades.

La depuració a Manresa, com a la resta de Catalunya, es va portar a terme principalment per motius ideològics, per separar del servei  les persones no addictes al Movimiento Nacional i per premiar, amb les noves contractacions,  les persones que havien demostrat fidelitat al nou règim; també, es va portar a terme amb la finalitat de reduir la plantilla municipal. 

 

[1] Serà readmès més tard.

[2] Serà readmès més tard.