Dimarts 21 d’abril, presentació del llibre-entrevista “Una vida al caire de l’holocaust”
L’obra recull les vivències de Jaime Vándor
L’acte és organitzat per la Comunitat de Sant’Egidio
La Casa de la Pau (plaça de Montserrat, 1) acollirà dimarts que ve, a les 7 de la tarda, la presentació del llibre Una vida al caire de l’holocaust. Diàlegs amb un supervivent.
En format d’entrevista, l’obra recull les vivències i reflexions del filòleg, assagista i poeta Jaime Vándor (1933-2014), exprofessor de la Universitat de Barcelona, que quan era un nen -juntament amb la seva mare i el seu germà- va poder salvar la vida al Budapest ocupat pels nazis gràcies a l’actuació del diplomàtic espanyol Ángel Sanz Briz i el seu auxiliar Giorgio Perlasca.
9 d’abril: Navàs tindrà les primeres plaques Stolpersteine de l’Estat espanyol, en record de les víctimes als camps nazis
El proper 9 d’abril l’Ajuntament de Navàs col·locarà 5 plaques Stolpersteine, en record dels 5 navassencs que moriren a Mauthausen o Gusen. Seran les 5 primeres que s’instal·len a l’estat espanyol. A Europa n’hi ha unes 48.000.
Les Stolpersteine són unes plaques individualitzades que recorden als deportats als camps nazis. Stolpersteine significa pedra que fa ensopegar. Es tracta de llambordes de 10cm x 10cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de cada persona i que es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar lliurement abans de ser empresonades i deportades. És un projecte de l’escultor Gunter Demnig que relaciona art i memòria.
Un opuscle reivindica Amat-Piniella com a escriptor i supervivent
Editat per la Institució de les Lletres Catalanes, en són els autors Josep Alert i Joaquim Aloy
La Institució de les Lletres Catalanes acaba d’editar l’opuscle Joaquim Amat-Piniella (1913-1974), signat conjuntament per Josep Alert i Joaquim Aloy, ambdós membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Dimarts 10, presentació del llibre “Les set caixes”
L’impactant llibre Les set caixes serà presentat per la seva autora, Dory Sontheimer, el proper dimarts, 10 de març, a les 20:00 h, al Centre Cultural el Casino de Manresa (Passeig de Pere III, 27).
Després de la mort de la seva mare, Dory Sontheimer va trobar set caixes plenes de documentació que revelaven les seves arrels jueves i la terrible persecució que la seva família havia patit a mans dels nazis. Una història que els seus pares li havien amagat sempre.
L’acte, obert a tothom, és organitzat per Angle Editorial, editora del llibre, i l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Dimecres 25, lliurament del 15è premi Joaquim Amat-Piniella
Aquest dimecres dia 25, a les 20 h., es lliurarà el quinzè premi Joaquim Amat-Piniella. L’acte tindrà lloc a l’Espai Plana de l’Om, de Manresa (La Plana de l’Om núm. 5).
El jurat premiarà una de les tres obres finalistes d’enguany (Les llavors del silenci, d’Alvar Caixal; Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll, o El nét del pirata, de Manuel Cuyàs). Al llarg de la cerimònia, es farà una lectura dramatitzada de textos de Manuel de Pedrolo, a càrrec d’actors del Casal Familiar Recreatiu dels Carlins.
El premi, convocat per Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2013 i la tardor de 2014.
Un nou web de memoria.cat: els noms de més de 2.300 refugiats que va acollir Manresa durant la Guerra Civil
Des d’avui podeu consultar el darrer web de memoria.cat: Cens de refugiats a Manresa durant la Guerra Civil. Els protagonistes d’una història oblidada.
La investigació, impulsada per l’Associació Memòria i Història de Manresa, ha anat a càrrec de Josep Alert.
El nou web inclou les dades de 2.378 refugiats que -procedents de diferents punts de l’Estat- van fer estada a la capital del Bages durant la Guerra Civil.
Divendres 13: presentació a Manresa del llibre sobre la República, la guerra i el franquisme a Navàs
El llibre Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945), que va ser presentat el passat 24 de gener a Navàs, es presentarà a la llibreria Parcir de Manresa aquest divendres, 13 de febrer, a les 8 del vespre.
Els seus autors són Jordi Algué, Miquel Arceda, Ester Llobet, Rossend Sellarès i Arcadi Vilà.
Dijous al matí: acte de record de les víctimes de l’holocaust
Aquest dijous, dia 29, amb motiu del Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust i en commemoració del 70è aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz, tindrà lloc, davant de l’estàtua de Joaquim Amat-Piniella, ubicada al Casino, un acte en record de les víctimes de la barbàrie nazi.
L’acte es desglossa així:
“El franquisme ha mort?”, cicle del Col·lectiu Desvalls i de memoria.cat, els dies 24 i 29
L’Associació Memòria i Història de Manresa i el Col·lectiu Desvalls han organitzat el cicle “El franquisme ha mort?”, coincidint amb el 76è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa, que va tenir lloc el 24 de gener de 1939.
El cicle contindrà aquests dos actes:
– Dissabte 24 de gener, a les 12 del migdia, al refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença (carrer del Canonge Montanyà): “Cultura contra el franquisme”. Lectura de textos relacionats amb la dictadura del general Franco. Amb la participació de Natàlia Barés (violoncel), David Martell (teclat), Lluís Calderer i els grups Lúpulus Emsembla i La Veurem Teatre.
Diumenge 25: l’espectacle de memòria històrica “El meu poble i jo” al Kursaal
El diumenge 25 de gener, l’endemà del 76è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa, a les 18:00, es podrà veure al teatre Kursaal de Manresa l’espectacle de memòria històrica “El meu poble i jo”, dirigit per Lluís Danés.
El muntatge, molt recomanable, es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya i parla de la relació de Salvador Espriu i la Guerra Civil. És molt impactant per la música en directe, les projeccions, els testimonis, els poemes…
Presentació d’un llibre sobre la República, la guerra i el franquisme a Navàs
S’acaba de publicar el llibre SILENCIS. REPÚBLICA, GUERRA CIVIL I REPRESSIÓ FRANQUISTA A NAVÀS (1931-1945), dels autors Jordi Algué, Miquel Arceda, Ester Llobet, Rossend Sellarès i Arcadi Vilà.
D’aquest llibre se’n faran 3 presentacions en els propers dies:
– Dissabte 24 de gener, a les 12 del migdia, a la sala d’actes de l’Escola Diocesana de Navàs (carrer Vicenç Vidal Casacuberta 2).
– Dissabte 31 de gener, a les 6 de la tarda, al Teatre Municipal de Palà de Torroella
– Divendres 13 de Febrer, a les 8 del vespre, a la Llibreria Parcir de Manresa.
Publiquem una entrevista a Tomàs Mercadal, “el Tomaset” de la Farmàcia de l’Hospital durant la Guerra (enregistrada el 2009)
Us oferim una entrevista en vídeo que vam realitzar l’any 2009 a Tomàs Mercadal i Fortuny, que durant la Guerra Civil treballava a la farmàcia de l’Hospital de Manresa. L’anomenaven el Tomaset o el nen de la farmàcia, ja que aleshores tenia 13 anys. Mercadal fou un testimoni d’excepció d’un període especialment difícil de la història de l’Hospital.
A l’entrevista, hi explica les seves vivències del temps de la guerra, els serveis que oferia l’Hospital, els metges que hi treballaven, la presència de persones d’Església malgrat la persecució religiosa i com dues monges hi van continuar treballant i fent una tasca extraordinària, amb la permissivitat de la CNT.
El teu suport ens és vital. Gràcies i molt bones festes!
Benvolgut/da,
Aquest any 2014, amb el suport d’algunes administracions i particulars, hem pogut tirar endavant tots aquests projectes, que han ampliat notablement els continguts del nostre portal (300 vídeos, una vintena de testimonis, centenars de documents i fotografies…). També hem obert un compte de Facebook que actualment té més d’un miler de seguidors.
Si ara ens pots ajudar econòmicament, durant el 2015 podrem continuar treballant en la recuperació de la memòria històrica de la República, la Guerra Civil, el franquisme i la transició. Hi ha molta feina per fer.
Projectes de memoria.cat realitzats l’any 2014
Al llarg del 2014 hem pogut tirar endavant tots aquests projectes:
Hem creat el web “Vivències del temps de la Guerra (1936/39) a Manresa”, que conté un centenar de vídeos de 15 testimonis.
Hem penjat al web del franquisme 200 vídeos de 16 testimonis.
Hem incorporat més testimonis orals al web dels bombardeigs franquistes.
Hem tret a la llum unes memòries inèdites de la presó de Manresa redactades per Francisco Gros que hi va estar empresonat entre 1939 i 1942.
Publiquem les memòries de Juan Cintas, un almerienc que va viure a Manresa del 1932 al 2007
A partir d’avui podreu llegir a www.memoria.cat/cintas les breus memòries d’un almerienc que va venir a viure a Manresa quan tenia set anys. Es tracta de Juan Cintas Cintas, nascut a Tíjola l’any 1925, en el si d’una família d’agricultors que es va traslladar a Manresa el 1932. Per tot plegat, Cintas es considerava a si mateix “un andaluz catalán” o“un catalán andaluz”.
Publiquem la carta dels companys de cel·la d’Agustí Soler Fosas, l’alcalde de Sant Joan de Vilatorrada executat al camp de la Bota
Memoria.cat publica avui la nota manuscrita inèdita que els companys d’Agustí Soler Fosas que havien compartit cel·la amb ell a la presó Model de Barcelona van escriure a la seva esposa, per fer-li saber que s’havien endut el seu marit (se sobreentén que per ser afusellat al Camp de la Bota) i quines havien estat les seves darreres paraules.
Diumenge 14, a Barcelona, homenatge als afusellats al Camp de la Bota
Hi intervindrà la filla d’Agustí Soler, alcalde de Sant Joan de Vilatorrada executat el novembre de 1939
El Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Barcelona organitzen, amb la col·laboració de l’Associació Pro-Memòria als Immolats de Catalunya, un homenatge en record de les víctimes republicanes afusellades al Camp de la Bota, tot coincidint amb el 75è aniversari de l’inici de les execucions sistemàtiques.
Editem les “Vivències” de Lluís Soldevila i Mominó (Manresa, 1931)
Des d’avui mateix les “Vivències” de Lluís Soldevila es poden veure a Memoria.cat. Aquest text, guardonat l’any 2008 amb el Premi Jacint Carrió –dins el Premis Bages de Cultura-, ofereix un fresc de la vida manresana a través de fets dels quals el mateix autor va ser-ne testimoni durant la seva infantesa.
Divendres 28: acte de record, homenatge i reivindicació de l’escola de la República i els seus mestres
Aquest divendres, 28 de novembre, a les 7 de la tarda, a l’auditori de La Plana de l’Om, se celebrarà un acte sobre la rellevància de l’ensenyament durant la Segona República i de record i homenatge als seus mestres. Aleshores, l’educació a Catalunya i a l’estat espanyol vivia el millor moment de la seva història i el sistema de formació estava basat en l’escola activa i en les teories pedagògiques més avançades.
Divendres 21: “Joaquim Amat-Piniella. La veu de l’infern nazi”, a Igualada
L’exposició Joaquim Amat-Piniella, la veu de l’infern nazi arriba al Museu de la Pell d’Igualada, on es podrà visitar del 21 de novembre al 21 de desembre.
Aquest divendres, 21 de novembre, a les 19:00 h, tindrà lloc al mateix museu (carrer Dr. Joan Mercader, s/n) una conferència sobre Joaquim Amat-Piniella i la seva estada al camp de concentració de Mauthausen, a càrrec de Josep Alert i Joaquim Aloy.
Dissabte 8: homenatge de Sant Joan de Vilatorrada a Agustí Soler i Fosas, l’alcalde afusellat pel franquisme
Aquest dissabte, 8 de novembre, a les 11 del matí, se celebrarà, a la Sala de plens de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, un homenatge a Agustí Soler i Fosas, alcalde republicà d’aquest municipi entre 1936 i 1938, en motiu del 75è aniversari del seu afusellament al Camp de la Bota.
L’acte consistirà en uns parlaments, la descoberta d’una placa i una lectura de poemes.
Memoria.cat mostra cent fotografies de la reconstrucció del Pont Vell de Manresa
Des d’avui el nostre portal de webs ofereix cent imatges de la reconstrucció del Pont Vell de Manresa després de la Guerra Civil Espanyola.
97 d’aquestes fotografies procedeixen de l’Archivo General de la Administración, d’Alcalá de Henares. Mostren l’estat en què va quedar el monument després que el 1939 fos dinamitat per les forces de l’exèrcit republicà durant la retirada (per dificultar l’avenç de les tropes franquistes) i les obres de reconstrucció, que no es van dur a terme fins a l’any 1960.
Memoria.cat mostra les fotografies de Manresa del Fons del Centre Excursionista de Catalunya
Des d’avui el nostre portal de webs ofereix una seixantena de fotografies antigues de Manresa procedents del riquíssim Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.
Memòria.cat publica l’acta original del segon casament de Lluís Companys
El document procedeix del Registre Civil de Barcelona
Des d’avui mateix el portal telemàtic Memòria.cat incorpora una nova aportació dins el web Documents inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester. Es tracta de l’acta del segon casament de qui fou president de la Generalitat. D’aquest document, fins ara se’n mostrava la traducció francesa, realitzada amb motiu de la tramitació de la sol·licitud d’indemnització que la vídua de Companys adreçà a les autoritats alemanyes l’any 1969, poc abans de morir.
Les 800 fotografies de Josep M. Rosal, a Internet
Ja es poden veure a Internet les més de 800 imatges del fons del fotògraf i cineasta manresà Josep Maria Rosal i d’Argullol, que va ser donat a la ciutat pels seus descendents i que es conserva a l’Arxiu Comarcal del Bages.
El web que acull les fotografies, de propietat municipal, té l’adreça següent:
www.manresa.cat/rosal
El fons hi apareix classificat en onze apartats:
Dimarts 30, acte de presentació del web amb 800 fotografies de Josep Maria Rosal
Dimarts vinent, 30 de setembre, a les 8 del vespre, al Centre Cultural el Casino de Manresa tindrà lloc la presentació del web d’imatges antigues del fotògraf i cineasta manresà Josep Maria Rosal i d’Argullol (1908-1983). Durant l’acte intervindran Marc Torras, director de l’Arxiu Comarcal del Bages, i Joaquim Aloy i Conxita Parcerisas, autors del web i comissaris de l’exposició Josep Maria Rosal i d’Argullol. Fotògraf i cineasta. 1908-1983.
El web inclourà més de 800 fotografies d’un alt valor històric i documental anteriors a l’any 1939.
Memoria.cat mostra 50 fotografies de Manresa procedents del Fons Cuyàs
Des d’avui oferim la possibilitat de veure una cinquantena de fotografies antigues de Manresa procedents del Fons Cuyàs.
Aquest fons agrupa les imatges de Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès, 1881-Barcelona, 1953) -que amb els anys va enregistrar nombroses fotografies de pobles i ciutats, tradicions i monuments referits a l’àmbit dels Països Catalans- i dels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona, 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona, 1920 – 1995), que van continuar-ne la tasca. El fons és format per més de 12.000 negatius en blanc i negre.
Divendres surten a la llum fotografies inèdites dels anys 20 i 30
Inauguració de l’exposició “Josep Maria Rosal i d’Argullol. Fotògraf i cineasta. 1908-1983”
Aquest divendres, 19 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Espai 7 del Centre Cultural el Casino (Passeig de Pere III, 27) tindrà lloc la inauguració de l’exposició Josep Maria Rosal i d’Argullol. Fotògraf i cineasta. 1908-1983.
Memòria.cat mostra 24 fotos aèries de Manresa, de l’any 1929
Des d’avui mateix es pot veure al portal Memòria.cat una col·lecció de 24 fotografies aèries de la capital del Bages. Les imatges, d’un gran interès documental, van ser fetes l’any 1929 pel fotògraf i cineasta Josep Gaspar i Serra.
Les fotografies són propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic de Catalunya), que és qui en té els drets a tots els efectes. Per a publicar-les a www.memoria.cat comptem amb l’autorització expressa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya acordada el 28 de juliol de 2014, a qui agraïm la seva disponibilitat.
Tres refugis antiaeris oberts a tothom, el dimarts 26 d’agost
Des de l’Associació Memòria i Història de Manresa col·laborem en l’organització de l’edició d’enguany de les Visites a la Manresa Desconeguda, que tenen lloc cada any durant la Festa Major.
Concretament, la nostra associació participa en la primera d’aquestes visites (Bombes abans de la fi de la Guerra Civil: fa 75 anys), en què es podran visitar els refugis antiaeris de l’antic Parc de Bombers, de la plaça de Sant Domènec i del Grup Escolar Renaixença, amb explicacions de Josep Alert i Joaquim Aloy (de l’Associació Memòria i Història de Manresa) i Francesc Comas.
30 curtmetratges de la Manresa d’abans, a Memoria.cat
A memoria.cat hem agrupat en un sol apartat tots els curtmetratges de la Manresa antiga que conté el nostre portal. A partir d’ara podreu visualitzar-los a l’apartat següent:
www.memoria.cat/films
En aquest nou apartat podreu trobar tres blocs de continguts:
– 10 curts d’abans de la República (amb imatges de les enramades de les Escodines, aplecs a Joncadella i al Suanya, la construcció del Teatre Kursaal, la visita d’Alfons XIII a Manresa o les impressionants estampes d’una batalla de flors al Passeig).
La versió anglesa de “K.L. Reich”, d’Amat-Piniella, ja és finalment al carrer
L’obra de l’escriptor manresà ha estat publicada al Canadà
Un curt de la vida manresana de l’any 1930
Memòria.cat ofereix un film de 90” amb imatges del bateig de Josep Tomàs Cabot
A les acaballes del regnat d’Alfons XIII i a les portes de la proclamació de la II República, el 7 de setembre de 1930 a Manresa va ser batejat un nen, a la desapareguda església de Sant Pere Màrtir.
Una càmera va recollir-ne les imatges en cel·luloide, fet que ha permès disposar d’una petita estampa de la vida manresana del primer terç del segle passat.
El propietari del Palau de les Heures proposà que el bombardegessin perquè s’hi allotjava el president Companys
Mostrem la carta que Josep Gallart envià al general Kindelán, responsable de l’aviació franquista
Dimarts 17, presentació del projecte del Banc d’ADN per a les identificacions dels desapareguts a la Guerra Civil
Aquest dimarts 17 de juny, a les 8 del vespre, es presentarà al Centre Cultural el Casino el projecte del Banc d’ADN per a les futures identificacions dels parents desapareguts a la Guerra Civil.
L’objectiu d’aquest projecte és recollir mostres d’ADN de familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil per tal d’identificar-les a mesura que es vagin descobrint i obrint fosses amb difunts no identificats, víctimes de la contesa.
Dijous 5 de juny, presentació a Manresa del llibre “Emboscats”, d’Esther Miralles
El proper dijous 5 de juny, a les vuit del vespre, tindrà lloc a la Llibreria Parcir (Àngel Guimerà, 74) la presentació del llibre Emboscats. La Guerra dels que no hi van anar, de la historiadora Esther Miralles.
El llibre serà presentat per Joaquim Aloy, president de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Divendres 30, concessió del premi Josep M. Planes al treball “Avi, et trauré d’aquí”, de Televisió de Catalunya
Aquest divendres 30 de maig, a les 8 del vespre, al Centre Cultural el Casino tindrà lloc la concessió del premi Josep Maria Planes de periodisme d’investigació, atorgat per la Fundació Independència i Progrés.
En aquesta ocasió el guardó serà concedit al treball Avi, et trauré d’aquí, de Montse Armengou i Ricard Belis, emès per TV3 l’any passat.
Mor l’activista cultural manresana, domiciliada a Terrassa, Maria Dolors Duocastella
Maria Dolors Duocastella Roig, coneguda popularment com “la Suri”, va morir ahir a Terrassa als 87 anys.
L’any 2008 va deixar gravat en aquest vídeo el testimoniatge de l’assassinat del seu pare, el manresà Benvingut Duocastella, el gener del 1937, després d’haver estar empresonat al Casino de Manresa, seu del Comitè Revolucionari:
Dolors Duocastella recorda especialment el comiat del seu pare al Casino i com un dia una companya de l’escola, filla d’un milicià, li va dir: “Avui afusellaran el teu pare”.
La Guerra Civil a Manresa, amb ulls d’adolescent
Memòria.cat treu a la llum el dietari de Maria Farré
Quan la manresana Maria Farré Riera tenia entre tretze i catorze anys va registrar per escrit les seves vivències personals entre maig de 1938 i gener de 1939. Aquest fet no hauria tingut més transcendència si no fos perquè el període coincideix amb les acaballes de la Guerra Civil a Manresa, la fase més intensa i dramàtica, tant per la proximitat del front, com per les operacions de l’aviació franquista, que van culminar en els dos bombardeigs que va patir la ciutat, amb un mínim de 35 víctimes mortals.
El dijous 22 de maig, “Els bagencs a la Primera Guerra Mundial”
El proper dijous 22 de maig, a les vuit del vespre, tindrà lloc a la Llibreria Parcir (Àngel Guimerà, 74) la presentació del llibre 12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial, dels historiadors Joan Esculies i David Martínez Fiol.
Els dos autors, en el marc d’aquesta presentació, comentaran la nodrida presència de bagencs entre els voluntaris que van anar a la Primera Guerra Mundial.
L’acte és organitzat per la Llibreria Parcir, l’editorial Ara Llibres i l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Ha mort Lluís Sala i Sala
El callussenc Lluís Sala i Sala ha mort als 98 anys d’edat.
Lluís Sala es va destacar per la seva activitat de recerca i difusió de la historia i pel testimoniatge de les seves vivències de la guerra, recollides en un excel·lent documental dirigit pel seu nét, Jordi Algué Sala, col·laborador de la nostra Associació.
El documental es titula “Transmissions. Memòries de Lluís Sala”. Va ser presentat per la nostra Associació a Manresa el 17/4/2013, ha estat projectat a diferents municipis de Catalunya i fa poc va ser emès pel Canal 33.
Memòria.cat treu a la llum unes memòries inèdites de la presó de Manresa
Francisco Gros retratà l’etapa més dura del sistema penitenciari franquista
A partir d’avui es pot consultar a memoria.cat un document inèdit i excepcional: les memòries que Francisco Gros (1908-1989) escrigué sobre la seva estada a la presó de Manresa, en plena postguerra franquista, entre 1939 i 1942.
Condemnat a dotze anys de reclusió a causa del seu passat com a sindicalista, Francisco Gros patí en pròpia pell els rigors del sistema penitenciari durant l’etapa àlgida de la repressió franquista.
Recuperem el sumari judicial del president del Comitè Revolucionari Antifeixista de Manresa
Rafael Corvinos Barraca fou condemnat a cadena perpètua
El nostre portal de webs memoria.cat, sota el títol El sumari Corvinos, recull des d’avui una documentació inèdita i de gran interès: el sumari del consell de guerra contra Rafael Corvinos Barraca, que fou president del Comitè Revolucionari Antifeixista de Manresa i tinent d’alcalde a la capital del Bages durant la Guerra Civil.
Corvinos -que després d’evadir-se de tres camps de concentració franquistes fou detingut a Saragossa, denunciat per una persona que el reconegué- hagué d’afrontar un consell de guerra en què el fiscal li demanà la pena de mort, en atribuir-li la responsabilitat política de 35 assassinats.
Tres testimonis més al web dels bombardeigs franquistes a Manresa
El web Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39), del portal memoria.cat, ha incorporat els testimonis de Maria Farré Riera, Roser Rotxés Parcerisa i Josep Sala Puig, que d’aquesta manera s’afegeixen a la llista de persones que aporten els seus records d’infantesa d’un dels episodis més dramàtics de la guerra civil a la capital del Bages, com a conseqüència de l’actuació de l’aviació fr
A partir d’ara, Memòria.cat també a Facebook
El nostre portal de webs Memòria.cat ja disposa de pàgina pròpia a Facebook. Tenim, doncs, una nova eina que ens permetrà donar a conèixer progressivament, i d’una manera individualitzada, els milers de documents i centenars d’imatges, retalls de premsa, vídeos, escrits i testimonis orals que emmagatzemen la nostra vintena de webs. D’aquesta manera es podran posar en valor documents de gran interès que acostumen a passar desapercebuts enmig de l’ingent magma de documentació del portal.
Memòria.cat s’estrena a Facebook just quan el compte de Twitter de la nostra Associació acaba de superar el miler de seguidors.
El web del franquisme incorpora 200 talls de vídeo de 16 testimonis
El web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959), que conté més de 2.000 documents, imatges i retalls de premsa, inclou a partir d’ara, a més a més, la memòria oral de 16 testimonis que parlen d’aquesta època en 200 talls de vídeo.
L’adreça d’aquest nou apartat és:
15 testimonis expliquen en vídeo diferents aspectes de la guerra a Manresa
Memoria.cat posa al vostre abast un nou web que conté el testimoniatge, a través d’un centenar de talls de vídeo, de 15 persones que van viure el període de la guerra civil a Manresa en plena infantesa.
L’adreça del web és: www.memoria.cat/guerra.
Els testimonis, representatius d’un ampli espectre social i ideològic, són els següents:Carme Ausió, Josep Batriu, Montserrat Camprubí, Josep Esquius, Antoni Garriga, Lluís Grifell, Antoni Molina, Jaume Navarro, Pere Playà, Maria Prat, Josep Roca, Soledat Serch, Lluís Soldevila, Josep Tomàs Cabot i Josep Torra.
Memoria.cat obre un apartat amb els records de Lluís Soldevila sobre la Guerra Civil i el franquisme
La Guerra Civil i el franquisme són els dos eixos al voltant dels quals giren els records aportats per Lluís Soldevila i Mominó, recollits en vídeo en un nou apartat del portal memoria.cat. Gràcies a una retentiva excepcional, l’entrevistat passa revista a un ampli espectre de fets, situacions, episodis i personatges de la vida manresana entre finals dels anys trenta i finals dels seixanta.
Una bona part de les vivències relatades guarden relació amb el desbordament anticlerical dels primers temps de la Guerra Civil. Altres records fan referència als bombardeigs, els refugiats i l’estada a la mina de Santa Clara els moments anteriors a l’entrada de les tropes rebels.
Memoria.cat recull els records quasi centenaris de Jaume Navarro i Torras
Memoria.cat us ofereix un nou apartat que recull el resultat d’un seguit d’entrevistes realitzades a Jaume Navarro i Torras, testimoni vivent de gairebé un segle d’història manresana.
Memoria.cat recull les vivències de Josep Tomàs Cabot
Memoria.cat us ofereix una entrevista al prestigiós escriptor, historiador i divulgador Josep Tomàs Cabot (Manresa, 1930), en la qual evoca els seus records de la Manresa del temps de la guerra i del franquisme. Al llarg dels 27 vídeos de l’entrevista, hi parla de les seves vivències com a alumne de l’escola “Asèptica” i de l’Institut, dels enderrocs que el 1936 va presenciar de l’església de Sant Pere Màrtir, de la moralitat religiosa del franquisme, de la vida quotidiana d’aquells anys, de la creació de l’Escola d’Assistents Socials Torras i Bages…
Tomàs Cabot també ens mostra un dietari en què el seu pare anotava breument alguns fets de la República i de la guerra.
Ara fa 75 anys: catalans confinats a l'”Hotel ciment” de Cervera
Ara fa 75 anys, immediatament després d’acabada la guerra, nombrosos catalans van ser confinats en un antic magatzem de ciment de Cervera que les autoritats franquistes van convertir en centre de depuració. Els detinguts anomenaven aquell sinistre lloc amb el sarcàstic nom d’Hotel ciment. Les condicions d’estada hi eren infrahumanes i els detinguts havien de respirar la pols del ciment que hi havia pertot.
Dijous 6: projecció de “La canalla(da) de Sant Felip Neri”
El dijous 6 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre, es projectarà, al refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença, el documental “La canalla(da) de Sant Felip Neri”, que recull testimonis de l’atac aeri que el matí del 30 de gener de 1938 va provocar l’esfondrament del soterrani de l’església de Sant Felip Neri. Hi van morir 42 civils, la majoria nens procedents d’altres zones de l’Estat refugiats al temple. Als nens morts del convent s’hi van sumar veïns i altres ciutadans d’altres àrees de Barcelona.
Divendres 7, acte sobre la Guerra Civil a Monistrol de Montserrat
El divendres 7 de febrer, a les 19:00 h, a la sala de conferències del Casal de Can Gibert (carrer de Sant Joan, 1), de Monistrol de Montserrat, tindrà lloc l’acte Parlem de la Guerra Civil.
N’és l’objectiu presentar el projecte Memòria de Monistrol 1936-39, basat en la recerca que està portant a terme Mireia Vives Puig, que es vol comunicar al XVIII Congrés de l’Associació Internacional d’Història Oral, que tindrà lloc a Barcelona el proper mes de juliol.
L’acte, obert a tothom, serà presentat per Joaquim Aloy, president de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Projecció del documental “Entre el soroll i el silenci” i representació de l’obra de teatre “Subterrànies”
Les sessions tindran lloc al refugi antiaeri del Renaixença, per commemorar els 75 anys dels bombardejos sobre Manresa
L’arribada de la dictadura a Manresa. Dijous 23, acte recordatori
Amb motiu dels 75 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa, aquest dijous, 23 de gener, a les 19:30 h, tindrà lloc al refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença (carrer del Canonge Montanyà, 2) la projecció del documental produït el 2007 Viure en una dictadura. Els primers anys del franquisme a Manresa (1939-1959).
L’acte, que serà introduït pels historiadors Francesc Comas i Joaquim Aloy, és organitzat per la Fundació Independència i Progrés, l’Associació Memòria i Història de Manresa i l’Ajuntament de Manresa.
Diumenge 19, reconeixement a les víctimes dels bombardeigs sobre Manresa i inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada”
Aquest diumenge, 19 de gener, a les 13:00 h, a l’interior del refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença (carrer del Canonge Montanyà) se celebrarà un acte commemoratiu i de reconeixement a les víctimes dels bombardeigs de l’aviació franquista sobre Manresa, que ara fa 75 anys van produir la mort d’un mínim de 35 persones.
A continuació s’inaugurarà l’exposició Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i a les infraestructures catalanes, produïda pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
Quatre testimonis més al web dels bombardeigs
El nostre web Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39) incorpora les declaracions de quatre testimonis més d’aquells fets tràgics.
Es tracta de Carme Ausió Ferrer, Josep Batriu Agut, Montserrat Camprubí Rovira i Maria Prat Torras. Maria Prat, a més, ens ensenya els soterranis de casa seva (al carrer de les Escodines), on alguns veïns es refugiaven durant els bombardeigs.
Podeu veure les entrevistes dels testimonis en aquest apartat
Una revista de Cantàbria publica un article sobre els mestres de la República a Manresa
La revista especialitzada en patrimoni històrico-educatiu Cabás, que s’edita a Cantàbria, en el seu número de desembre de 2013, ha publicat l’article “Evolución de la enseñanza pública en Manresa durante la II República y efectos de la represión franquista sobre el profesorado”, de Joan Maria Serra. L’article va ser sol·licitat des de la mateixa revista arran de la publicació del nostre darrer web Els mestres de la República a Manresa.
Bones Festes!
MEMORIA.CAT necessita el vostre suport econòmic
El nostre portal de webs, www.memoria.cat, inclou més de 20 webs, milers de documents i centenars de fotografies i vídeos.
Per poder continuar mantenint aquest ingent volum de documentació històrica a l’abast de tothom i continuar treballant amb nous projectes ens cal la vostra col·laboració econòmica.
Podeu ajudar-nos amb un ingrés puntual o amb quotes anuals. Vegeu les diferents modalitats
En aquest nou vídeo, de 40 segons, us recordem els continguts de memoria.cat:
El centenari d’Amat-Piniella arriba al final aquest divendres, amb el trasllat a Manresa de les restes de l’escriptor
La cerimònia, amb una forta càrrega simbòlica, tindrà lloc a les 13:00 h al cementiri municipal
Amb una cerimònia altament simbòlica -el trasllat a Manresa de les restes mortals de l’escriptor que va sobreviure l’horror nazi i va deixar-ne testimoni novel·lat-, aquest divendres, 29 de novembre, finalitzaran els actes del centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella.
Vídeo de Marcel·lí Lobet i Carles Llussà (2006) en què rememoren l’expulsió d’Amat-Piniella de Manresa
El web de Joaquim Amat-Piniella us ofereix una entrevista de 25 minuts de durada, gravada el 2006, en què Marcel·lí Llobet i Carles Llussà parlen de l’expulsió de Joaquim Amat-Piniella de Manresa.
Els dos entrevistats formaven part del col·lectiu CC (conegut com a Cristians Catalans), que havia organitzat la parada del llibre català a la plaça de Sant Domènec, on l’escriptor supervivent de Mauthausen va anar a signar obres seves.
Publiquem l’expedient de censura d’“El casino dels senyors”, d’Amat-Piniella, amb el fragment eliminat pel franquisme
Enguany l’editorial Ensiola ha reeditat la novel·la El casino dels senyors, que Joaquim Amat-Piniella va publicar l’any 1956. La nova edició inclou un text breu que en el seu moment la censura franquista va prohibir. S’hi explica una visita d’un dels protagonistes de l’obra, el Sr. Taulats, a una prostituta de la Rambla de Barcelona. El censor va considerar que aquell fragment atacava la moral catòlica, de manera que no es va poder publicar.
L’epicentre del centenari d’Amat-Piniella es trasllada a Barcelona
El Museu d’Història de Catalunya inaugura el 15 d’octubre l’exposició sobre l’autor
de "K.L. Reich"
Després de la posada en escena de la versió teatral de K.L. Reich al Born, el centenari de Joaquim Amat-Piniella reprèn les seves activitats, la major part de les quals es portaran a terme a Barcelona durant els mesos d’octubre i novembre.
Dimecres 18: presentació del documental “Transmissions” al Museu d’Història de Catalunya
Transmissions, recupera el testimoni de Lluís Sala, un dels darrers supervivents de la Guerra Civil.
Aquest proper dimecres 18 de setembre a les 19h al Museu d’Història de Catalunya, es presenta el documental Transmissions, de Jordi Algué Sala, que explica la història de Lluís Sala, un dels darrers supervivents de la Guerra Civil. L’acte, organitzat pel Memorial Democràtic de Catalunya, és gratuït i obert al públic.
Ens deixen dos testimonis de la història d’un segle
Els manresans Josep Roca i Comellas (1920) i Francesc Andreu i Bassols (1919) ens han deixat aquests dies.
Tots dos van ser testimonis de pràcticament un segle de la història del nostre país. Alguns dels seus records es poden trobar al nostre portal de webs www.memoria.cat
Els dos van explicar-hi la privació de llibertat que van patir durant el franquisme.
Publiquem nous documents inèdits sobre quatre mestres que exerciren a Manresa durant la República
Un d’ells, Josep M. Casassas, aconseguí un gran prestigi a Xile, on s’exilià
Josep M. Casassas i els alumnes que havien acabat el batxillerat a l’Institut de Manresa, en un sopar el 31 de maig de 1936
En record de Josep Badia i Torras
Josep Badia, en la seva intervenció al míting de la Diada Nacional a Manresa, el 10 de setembre de 1976
El passat dilluns 17 de juny va morir, a l’edat de 87 anys, el callussenc Josep Badia i Torras, un dels protagonistes de la transició política de Catalunya
Un manresà explica en un blog la seva participació a la guerra d’Ifni-Sàhara 1957-58
|
Josep Rafael Manuel Sabaté, molt conegut a Manresa per la seva participació en diverses entitats, per les seves afeccions periodístiques i col·laboracions literàries a la premsa local i per haver treballat molts anys a Can Jorba i al Banc Mercantil de Manresa, ha explicat en un blog les seves vivències a la Guerra de Sidi Ifni i el Sàhara, que li va tocar de viure com a soldat de transmissions. La destrucció del patrimoni de Montserrat i Manresa el 1936, en unes jornades a Girona
De les 15 ponències n’hi ha dues relacionades amb la Catalunya central: – Un “Desastre de la Guerra”: Montserrat, a càrrec de Francesc Xavier Altés, del Monestir de Montserrat Gràcies a tots i a totes!
Amb aquest missatge volem expressar el nostre agraïment a totes les persones que ens han felicitat per la concessió del Premi Regió7 i TVM 2013, que ens va ser lliurat aquest dimarts al vespre. Podeu llegir algunes de les felicitacions rebudes aquests dies al final de l’apartat de “Distincions i felicitacions”, que us convidem a visitar: Un vídeo explica els continguts de MEMORIA.CAT
El nostre portal de webs ofereix més de 20 webs, milers de documents i centenars d’imatges, vídeos, escrits i testimonis orals sobre la República, la Guerra Civil i el franquisme. Per explicar-vos els continguts del portal i facilitar-vos la recerca hem produït aquest vídeo de 6’ de durada, que us convidem a veure.
L’escriptor Josep Tomàs Cabot rememora l’incident de l’expulsió d’Amat-Piniella de ManresaEl web de Joaquim Amat-Piniella (www.memoria.cat/amat) ofereix des d’avui un vídeo d’uns cinc minuts de durada, enregistrat l’any 2005, en què l’escriptor manresà Josep Tomàs Cabot explica què recorda de l’incident de l’expulsió d’Amat-Piniella de Manresa, del qual ell mateix va ser testimoni, ja que va succeir instants després que Amat acabés de signar-li la dedicatòria del llibre El casino dels senyors. Una placa institucional recorda a Gusen els manresans víctimes del nazismeVa ser dipositada dissabte passat, fruit d’una proposta de l’Associació Memòria i Història de Manresa
Des de dissabte passat es pot veure a Gusen una placa amb la inscripció següent: "La ciutat de Manresa MEMORIA.CAT, PREMI REGIÓ7 I TELEVISIÓ DE MANRESA ANY 2013
Imatge que il·lustra la capçalera de memoria.cat Ja són prop de cinquanta les opinions rebudes sobre la novel·la “K.L. Reich”, d’Amat-Piniella
2 de juny: sortida al Museu de l’Exili, a Argelers i a la Maternitat d’ElnaL’Ajuntament i diverses entitats organitzen una sortida per al diumenge 2 de juny, amb el títol RECORD DE L’EXILI. Diferents conferències abordaran la figura i l’obra d’Amat-Piniella al llarg del proper mes de maig En el marc de l’exposició Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci -que s’inaugura demà, divendres, a les 8 del vespre, al Centre Cultural el Casino- un seguit de conferències oferiran al llarg del mes de maig una aproximació a la vida i l’obra de l’escriptor manresà supervinent de Mauthausen. Un total de quatre xerrades integren el programa: Dijous 2 de maig, Joaquim Amat-Piniella a la Manresa republicana, a càrrec de Joaquim Aloy, historiador. L’acte serà presentat per Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic. El centenari d’Amat-Piniella arriba aquesta setmana a un dels moments culminantsEstrena de la versió teatral de "K.L. Reich" i inauguració d’una exposició sobre l’escriptor manresàEl proper 17 d’abril, projecció del documental “Transmissions. Memòries de Lluís Sala”
Des d’avui es pot escoltar a Internet la veu de Joaquim Amat-PiniellaRecuperat l’enregistrament de l’entrevista que Montserat Roig va fer a l’autor de "K.L. Reich", en què recorda les seves vivències als camps nazisMalgrat les deficiències de la gravació, el document sonor, d’una hora i 38 minuts de durada, té un gran valor Dijous, 21 de febrer, comença oficialment el centenari de Joaquim Amat-PiniellaLa inauguració del conjunt escultòric i un acte institucional marcaran el tret de sortida del programa
30 personalitats opinen sobre “K.L. Reich”
Reproduïm un quadern d’operacions militars de l’exèrcit republicà encarregat de destruir els ponts durant la retirada (gener de 1939)
La carta de Farreras i Duran, àmbit destacat de l’exposició sobre el Parlament de Catalunya
Els reportatges del NO-DO sobre ManresaFa pocs dies RTVE i Filmoteca Española han penjat a Internet tots els noticiaris de l’històric NO-DO (produïts entre els anys 1943 i 1981). Nosaltres hem seleccionat els 12 reportatges relacionats amb Manresa que s’hi troben. S’hi poden veure les dues visites de Franco a Manresa (anys 1947 i 1966), la visita del cardenal Spellman, l’enterrament de Josefina Vilaseca, la Fira de Mostres de 1969, l’Escola Infantil de Circulació del terrat de Cal Jorba, l’obertura de la carretera Manresa-Abrera, curses de motocròs i reportatges sobre els gegants de Manresa i els porrons de la fàbrica del Forn del Vidre, entre d’altres. Publiquem una poesia inèdita de Ventura Gassol
El document ens ha estat facilitat per Enric Morera i Borrell, que la va trobar en una carpeta de documents de la seva àvia, Encarnació Gimeno Zaragoza (Barcelona, 1900-2001). Un vídeo resumeix el web dels mestres de la República a ManresaJa està plenament actiu el nostre darrer web “Els mestres de la República a Manresa. Trajectòries, pedagogies i depuracions”, que vam presentar a Manresa dimarts passat. L’adreça n’és: www.memoria.cat/mestres Per conèixer els continguts del web i què va significar aquest model d’ensenyament podeu veure aquest vídeo-resum: Aquest diumenge, cloenda de la segona temporada de l’Espai MemòriesL’espectacle poètic i musical "El temps, com un retaule trencat" posarà punt final al programa
Dimarts 27, presentació d’un web sobre els mestres de la República a Manresa, i conferència del pedagog Gregorio Luri
Presentació del llibre “Vots, electors i corrupció. Una reflexió sobre l’apatia a Catalunya (1869-1923)”, de Gemma Rubí i Josep Armengol
Divendres, al Teatre Kursaal, el concert “Amics d’Amat”Diumenge 11, l’actor Ivan Padilla llegirà “K.L.Reich”, de Joaquim Amat-Piniella
Dimecres 31 d’octubre, inauguració de l’exposició “La ciutat ferida. Manresa, 1936-1937”En el marc de les activitats del programa de la segona temporada de l’Espai Memòries, el proper dimecres 31 d’octubre, a les 8 del vespre, serà inaugurada al Museu Comarcal de Manresa (Via de Sant Ignasi, 40) l’exposició "La ciutat ferida. Manresa, 1936-1937". Organitzat de manera conjunta per l’Associació Memòria i Història de Manresa, el Museu Comarcal de Manresa i l’Ajuntament, el muntatge ofereix una visió de conjunt de la destrucció del patrimoni religiós durant la Guerra Civil a la capital del Bages i de la posterior instrumentalització que el règim franquista féu del record d’aquesta destrucció. Itinerari guiat per la destrucció i reconstrucció d’esglésies a Manresa
Projecció continuada de les imatges inèdites dels enderrocs d’esglésies, el 1936
Els horaris en què es poden contemplar aquestes imatges són els mateixos que els de l’obertura del Museu: Divendres i dissabte: de 10:00 a 14:00 h i de 17:00 a 20:00 h. Diumenges i festius: de 10:00 a 14:00 h. Dilluns dia 15: 72 anys de l’afusellament de Lluís Companys
Aquests dos darrers anys el nostre portal de webs www.memoria.cat us ha pogut oferir documentació inèdita de gran interès sobre la seva personalitat i trajectòria: Trobem tres instàncies de Xavier Sitjes i Molins, de 1976
L’Associació Memòria i Història de Manresa fa públiques tres instàncies que Xavier Sitjes i Molins, com a secretari d’Òmnium Cultural, va adreçar el 1976 al governador civil, en què demanava autoritzacions per a un recital de Lluís Llach, una conferència sobre el català i un acte per al salvament del Casino i de la Casa Lluvià, que en aquells moments estaven amenaçats d’enderroc. Participació manresana en les jornades sobre la presó de dones de Les Corts de BarcelonaLa historiadora Conxita Parcerisas, de la nostra Associació Memòria i Història de Manresa, participa en les jornades de debat LA PRESÓ INVISIBLE, sobre la presó de dones de les Corts de Barcelona (1936-1955), que tindran lloc entre el 8 i el 10 d’octubre al Centre Cívic de Les Corts (carrer Dolors Masferrer i Bosch, 33-35). Les jornades es complementen amb una exposició i la projecció de cinc documentals. Conxita Parcerisas intervindrà en el debat “Memòria i història de la presó de dones”, el dia 9, a les 19:00 h.
Buscar a tot memoria.cat
|
Amb motiu del centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella (22/11/1913) i del cinquantenari de la publicació de la seva principal obra, K.L. Reich (octubre de 1963), des del web dedicat a Joaquim Amat-Piniella es va demanar a diverses personalitats del món de la cultura, la història i el periodisme si volien donar, al llarg de l’any, la seva opinió sobre aquesta magna novel·la.
