A partir d’avui podreu llegir a www.memoria.cat/cintas les breus memòries d’un almerienc que va venir a viure a Manresa quan tenia set anys. Es tracta de Juan Cintas Cintas, nascut a Tíjola l’any 1925, en el si d’una família d’agricultors que es va traslladar a Manresa el 1932. Per tot plegat, Cintas es considerava a si mateix “un andaluz catalán” o“un catalán andaluz”.
En el decurs del relat, l’autor reviu un ampli ventall de fets i situacions: el viatge des de Tíjola fins a Barcelona, que va durar tres dies; l’arribada a Manresa (va establir-se al barri de les Escodines); els records de les escoles de Sant Ignasi i de l’actual Pare Algué; les colònies escolars de la República; els bombardeigs franquistes (un d’ells el va presenciar “en vivo, escondido en un canal del barrio El Guix”); la marxa accidentada cap a la frontera fugint de les tropes franquistes; l’arribada a la Tor de Querol formant part de la corrua de milers de refugiats que van entrar a França; l’estada al país veí -on “me llamaban ‘el Manresà’”; el captiveri del seu germà a la presó franquista; el retorn duríssim a una Espanya sense llibertats…
“A nuestro alrededor no encontramos más que miseria”, escriu el protagonista evocant els primers temps de la dictadura. Juan Cintas va començar a treballar en una fàbrica el gener de 1940, si bé cobrant un sou de misèria. Les vagues, la repressió franquista i l’estada durant un temps a Bèlgica -on va fer de conserge en un castell- són altres vivències d’aquest interessant testimoni, representatiu dels primers moviments migratoris que van afluir a la capital del Bages ja abans de l’esclat de la guerra civil, i que van contribuir a diversificar el paisatge humà d’una Manresa aleshores en creixement.
