La República a Manresa
en un clic (1931-1936)

Farreras i Duran, Francesc

 

(Manresa, 1900 - Cuernavaca -Mèxic-, 1985)
Enginyer Agrònom, professor de silvicultura, propietari rural, periodista i polític

Va ser fundador de la Joventut Nacionalista de Manresa (1916) i del Centre Republicà.

Com a periodista col·laborà en diverses publicacions  manresanes i fou el director del diari "El Pla de Bages" i del setmanari "Política".  Va ser corresponsal dels diaris “La Veu de Catalunya”, “La Publicitat” i “El Matí”.

Fou l’organitzador i el secretari general del Primer Congrés Forestal de l’Estat espanyol, celebrat a Barcelona amb motiu de l’Exposició Universal (1929).

Va ser secretari de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa, del 14 d'abril de 1931. Militant d'Acció Catalana, passà a Esquerra Republicana de Catalunya, un cop proclamada la República. L’abril del 1931 fou elegit Diputat per Manresa de la Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya (juny del 1931), encarregada de l'elaboració de l'Estatut de Núria.

El president Macià el nomenà secretari de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Boscos de la Generalitat, de la qual era titular el mateix Macià.

Era el President del Comitè Comarcal de l'Esquerra al Bages. Fou elegit Diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Tarragona (1932).  Més endavant va ser president de la Comissió de Pressupostos i Finances i passà a ser Administrador delegat de la Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya (1936), entitat que exercia les funcions de banc del govern autònom.

S’exilià a França en acabar la guerra. Acollit al Patronat d’ajut als intel·lectuals de Catalunya de la Universitat de Montpeller, treballà com a enginyer agrònom. El 1942 es va exiliar a Mèxic, on fundà  Edicions Catalanes de Mèxic i “Monografies Bages”.

Membre actiu de l'Orfeó Català de Mèxic, hi reorganitzà la biblioteca, fou president de la coral i vicepresident de l'Institut Català de Cultura.

Va ser President de la Cámara Nacional de la Industria Metalúrgica i membre del consell de la Cámara Nacional de Laboratorios de la Industria Farmacéutica de Mèxic.

L’any 1954 fou elegit President del Parlament de Catalunya a l’exili. Aquesta elecció va tenir lloc a l’Ambaixada d’Espanya a Mèxic, habilitada com a territori català per sengles decrets del Govern de la República i de la Generalitat.

Amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, les primeres des de la mort del general Franco, deixa d’exercir el càrrec de President mitjançant una carta de renúncia. D’aquesta manera, s’enllaça la recuperació de les llibertats democràtiques i d’autogovern amb la legalitat republicana.