L’Institut Nacional de Segon Ensenyament

Resum

El setembre de 1931, per un decret del govern central de la República, es creà l’Escola Preparatòria d’Ingrés al Batxillerat. Feia temps que la Comissió de Cultura de l’Ajuntament i alguns professors de l’Institut, com ara Aniceto León Garre, volien posar en marxa una escola que fes de pont entre l’ensenyament primari i el secundari, tot preparant als nois i noies per accedir al primer curs de batxillerat a l’Institut.

L’Escola Preparatòria, es situà a la planta baixa de l’ala dreta de l’Institut Nacional de Segon Ensenyament de Manresa, inaugurat l’any 1927, i començà a funcionar el novembre d’aquell mateix any.

L’Institut Nacional de Segon Ensenyament de Manresa, inaugurat l’any 1927, fou conegut popularment com “L’Institut” o bé com el “Grup Escolar”, ja que aquesta era la seva destinació inicial. L’any 1953 rebé el seu nom actual de “Lluís de Peguera”.

El setembre de 1931, per un decret del govern central de la República, es creà l’Escola Preparatòria d’Ingrés al Batxillerat, d’acord amb l’aspiració perseguida per la Comissió de Cultura de l’Ajuntament i professors de l’Institut que hi col·laboraven com Aniceto León Garre. La funció d’aquesta Escola era fer de pont entre l’ensenyament primari i el secundari, tot preparant als nois i noies per accedir al primer curs de batxillerat. Es situà a la planta baixa de l’ala dreta de l’Institut i començà a funcionar el novembre d’aquell mateix any.

El maig del 1931, l’alcalde Selves s’adreçà al Ministre d’Instrucció Marcel·lí Domingo que, a banda de felicitar-lo per les disposicions d’aquest sobre l’ús del català a l’escola, li demanà que nomenés al catedràtic Aniceto León com a director de l’Institut. L’anterior havia dimitit amb el canvi de règim i la plaça era vacant. Malgrat la carta, Aniceto León no va ser director. Tanmateix sí que ho va ser durant una part del període de la guerra civil, en el qual hi hagué una depuració dels alumnes considerats de famílies dretanes, depuració que fins i tot un diari d’esquerres com “El Dia” criticà durament. El mateix León, al finalitzar la guerra, es va exiliar, tot i que retornà anys més tard, encara durant el franquisme, i acabà la seva carrera professional com a director d’un institut de Barcelona.

Durant els anys de la República hi hagué crítiques per la poca fe del professorat de l’Institut en la utilització del català a les classes. Així, a “El Dia” del 24 de maig del 1934, llegim un article de Josep Font, director del diari, titulat “Una necessitat. Manresa ha de prendre possessió de l’Institut”, en el qual s’inculpava als “digníssims professors” de l’Institut que s’haguessin tancat en “una torra d’ivori” sense connectar amb la vida ciutadana. A més, el periodista els recordava que a Catalunya “la llengua oficial és el català. I a l’institut es donen les classes com a Salamanca o Cuenca o Burgos. I no es fa ni el més mínim esforç per remeiar aquesta, diguem-ne, incomprensió. Al contrari. Sabem que professors catalans donen les classes en castellà. I no sembla sinó que hi hagi un interès marcadíssim en foragitar la nostra llengua d’aquest centre docent”.

Significativament, poc temps després, a l’inici del curs 1934-35 es creà a l’Institut, per primera vegada a la seva història, una càtedra de Llengua i literatura catalanes, que evidentment fou suprimida durant el franquisme.

Documents

5-5-1931. Carta de l’alcalde Joan Selves al ministre d’Instrucció, Marcel·lí Domingo, en què li demana que nomeni director de l’Institut Aniceto León Garre. Posteriorment, aquest professor fou un dels membres del Claustre que s’oposà a la utilització del català en les classes que es feien a l’Institut. De fet, al llarg del període republicà, només una minoria de professors feien les seves classes en l’idioma propi del país, cosa que fou motiu de polèmica i fins i tot es reflectí en la premsa local.(Document procedent de l’Arxiu Comarcal del Bages).