El marc cultural general

Taula de continguts

Resum

Les llibertats polítiques i socials afavoriren la difusió de noves tendències i idees dins el món de la cultura, en molts casos preexistents a l’època republicana. Tot plegat afavorí la difusió de les avantguardes artístiques. Al mateix temps, hi hagué una certa democratització pel que fa a l’accés a la cultura.  Això no obstant,  bona part de l’activitat cultural del moment quedà en mans d’iniciatives particulars procedents d’una societat civil amb un teixit associatiu cada cop més desenvolupat.

Cal destacar l’aparició de l’avantguardista revista “Ara” i de la Penya Ara, on es reuneixen intel·lectuals i artistes inquiets. També la Penya Renovació tingué un cert protagonisme cultural.

De les entitats més representatives de l’època convé ressenyar el Centre Excursionista de la Comarca del Bages, el Centre Excursionista Montserrat, l’Orfeó Manresà, l’Ateneu Obrer Manresà, el Foment de la Sardana, l’Esbart de Dansaires Manresans, els Amics del Teatre, l’Associació de Música de Manresa i l’entitat esperantista Bela Espero.

La Diada del Llibre, celebrada cada any per Sant Jordi, era també un evident signe d’identitat i de promoció de la llengua catalana. A Manresa s’inaugurà una segona biblioteca pública durant l’època republicana.

En el terreny de les arts plàstiques un nombrós grup d’artistes fundaren la Penya Art.

Les llibertats polítiques i socials afavoriren la difusió de noves tendències i idees dins el món de la cultura, en molts casos preexistents a l’època republicana i que s’havien desvetllat, més a començaments de segle, en part gràcies al Modernisme i al Noucentisme. Tot plegat afavorí la difusió de les avantguardes artístiques. Al mateix temps, hi hagué una certa democratització pel que fa a l’accés a la cultura: era habitual, per exemple, que molts treballadors al plegar anessin a participar a les activitats de les diferents entitats culturals de la ciutat, cosa que enriquia la seva formació personal. Tot plegat era una mostra del dinamisme de la societat civil d’aquella època.

Aquestes inquietuds també formaven part del debat polític i ideològic dels anys 30, i a Manresa solien provenir d’actituds i opcions individuals lliurement articulades per part d’alguns intel·lectuals. Tot i que existia la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, cal precisar el seu paper: en aquells moments, la prioritat era l’ensenyament i, a més, les dificultats econòmiques impedien a la pràctica el finançament de grans projectes i equipaments culturals. Per tant, malgrat una major sensibilitat social i una voluntat d’arribar al màxim possible de persones, la tasca del govern municipal en el terreny cultural i artístic quedà, en moltes ocasions, limitada a les bones intencions. Bona part de l’activitat cultural del moment quedà, doncs, en mans d’iniciatives particulars, curulles d’entusiasme i amb pocs mitjans materials, tal com passava a d’altres entitats de la ciutat.

D’altra banda, aquest govern era acusat per l’oposició de practicar el sectarisme polític i de no permetre, per exemple, que el prestigiós mestre Josep Albagés (que era membre de la Lliga) formés part de la Comissió de Cultura. A més, l’aposta per l’ensenyament, juntament amb els problemes pressupostaris, comportaren que manifestacions culturals de caire més tradicional quedessin desateses. Aquest fou el cas dels Jocs Florals, que no s’organitzaren mentre les esquerres estigueren en el poder municipal, cosa que fou motiu d’una agra polèmica política.

En aquest context, cal destacar l’aparició de l’avantguardista revista “Ara” i de la Penya Ara, on es reuneixen intel·lectuals i artistes inquiets (força d’ells propers al republicanisme d’esquerres) com Josep Martí Farreras, Joaquim Amat-Piniella, Josep M. Niubò i Joan Baptista Claret. També la Penya Renovació, propera a l’obrerisme de caire socialista i comunista, tingué un cert protagonisme en el camp cultural, amb l’organització de diverses activitats.

De les entitats més representatives de l’època convé ressenyar el Centre Excursionista de la Comarca del Bages, el Centre Excursionista Montserrat, l’Orfeó Manresà, l’Ateneu Obrer Manresà, el Foment de la Sardana, l’Esbart de Dansaires Manresans, els Amics del Teatre, l’Associació de Música de Manresa i l’entitat esperantista Bela Espero.

Altres activitats rellevants d’aquells anys  a Manresa foren les conferències de Pompeu Fabra, Carles Soldevila, J. V. Foix, Jaume Serra i Húnter i Josep M. Planes, entre d’altres; la  visita de l’Orfeó Català, encapçalada pel seu director, Lluís Millet, i la celebració, poc abans d’esclatar la Guerra Civil, del XVIII Congrés Català d’Esperanto.

Igualment, la Diada del Llibre, celebrada cada any per Sant Jordi, era també un evident signe d’identitat i de promoció de la llengua catalana, a més d’un fenomen cultural que gaudia d’una important participació popular. Sobretot a partir de l’edició de 1932, es palesà un important augment de les publicacions en català. Aquell any es donaren a conèixer al gran públic una sèrie de títols importants: Un llibre verd (Visió parcial de Manresa), de Vicenç Prat i Brunet amb il·lustracions d’Anselm Corrons, Això s’acaba, de Josep Martí i Farreras, i Quan el cervell i el cor parlen, d’Antoni Muset i Ferrer. També es publicà per primera vegada en català una Gramàtica Elemental de la Llengua Llatina, obra del manresà Blai Padró i Obiols.

En anys posteriors, destaquen les publicacions Ombres al calidoscopi, de Joaquim Amat-Piniella, Cançons i versos, de Ramon Torrents i Roca, Exercicis d’Ortografia Catalana, d’Antoni Invers i Pi, Les flors absurdes, de Josep Martí i Farreras, i 40 homes i un campionat, de Joan Vergé i Oller, amb il·lustracions d’Antoni Martí i Farreras.

Llibres i lectura van estretament lligats. Manresa era una ciutat tradicionalment deficitària pel que fa a sales públiques de lectura. Però en poc temps la situació millorà: el 21 de febrer de 1929 s’havia inaugurat la Biblioteca Popular, situada als baixos de l’actual Institut Lluís de Peguera, i el 12 de juny del 1932 era inaugurada també la Biblioteca Pública de la Caixa de Pensions, situada a la cantonada de la Muralla amb el carrer d’Àngel Guimerà. Tot i que més minoritàries, també hi havia la biblioteca de l’Arxiu Històric de la Ciutat, la del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, i la del Centre Excursionista Montserrat.

En el terreny de les arts plàstiques, independentment de la tasca que com a galerista desenvolupà a Barcelona Josep Dalmau i Rafel, el pintor manresà més conegut era Evarist Basiana i Arbiell. Considerat com l’introductor de l’impressionisme, el simbolisme i el cubisme a Manresa, tenia un nombrós grup de deixebles, anomenat Penya Art, que compartia estudi i projectes. En aquest grup hi havia artistes com Estanislau Vilajosana, Joan Vilanova, Lluís Uró o Josep Torrent. Tanmateix, la seva dedicació era limitada a les hores lliures que els permetia la seva ocupació, la qual cosa no deixa d’ésser un exemple gràfic de la barreja d’amateurisme forçat i d’entusiasme voluntarista que tradicionalment ha caracteritzat els ambients culturals i artístics manresans.

Documents

(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).

Anys 1931-1936: anunci a la premsa d’una conferència de Jaume Serra i Hunter a l’Institut de Segon Ensenyament de Manresa; relació dels membres de la Comissió de Cultura de Manresa; l’alcalde d’Oviedo demana diners a l’Ajuntament de Manresa per ajudar a la recuperació de la Universitat que va ser cremada durant el moviment revolucionari de 1934; dictamen de l’alcaldia acordant la tramesa d’obres relatives a Manresa al fons bibliogràfic de la Universitat ovetense; el conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gasol felicita a Josep Torra per l’assumpció del càrrec de regidor de Cultura de l’Ajuntament manresà.

Vídeos de testimonis

Ramon Salisi sobre les activitats culturals dels fejocistes
Data de l’entrevista: maig del 2006
Buscar a tot memoria.cat

La República a Manresa en un clic (1931-1936)