El servei de correus de Manresa, que als anys 30 estava situat al Passeig de Pere III, patia un greu inconvenient: la insuficiència del local, que no podia satisfer la demanda generada per la ciutat. Això provocava les queixes dels usuaris davant la lentitud i els retards pel que fa a les trameses i als repartiments i unes deficiències evidents a l’hora d’atendre el públic. Conscients que això era un problema que perjudicava a tothom, representants locals de diverses tendències polítiques feia temps que negociaven amb l’administració estatal per tal d’aconseguir un nou edifici amb unes instal·lacions adients.
Tot i que s’aconseguí el compromís estatal de construir-lo, sempre i quan l’Ajuntament cedís els terrenys, el projecte trigà anys a concretar-se ja que la Cambra de Comerç, fent-se ressó de la opinió d’alguns botiguers i propietaris de locals, opinava que el seu lloc d’emplaçament (ni més ni menys que l’actual) era massa lluny del centre mercantil i comercial de Manresa. Sens dubte, una manca de visió de futur que va endarrerir molt de temps que la ciutat disposés d’un equipament necessari.
El novembre del 1931, el diputat a Corts Joan Selves, li demana a l’alcalde Prunés pel nou edifici de correus en aquests termes: “Convindria amb tota urgència que m’enviessiu la documentació respecte casa-correus, perqué si no entra nou pressupost és molt difícil fer res de bo durant un any”.
El desembre de 1935, es va signar l’escriptura de cessió dels terrenys destinats a la seva ubicació. Francesc Senyal, diputat a Corts, negocià amb el govern central el projecte de construcció del nou edifici de correus, que quedava concretat, el juny de 1936, amb un pressupost de 570.000 pessetes. Ara bé, l’inici de la guerra ho va paralitzar tot i el nou edifici de correus no fou inaugurat fins l’any 1952, en els terrenys que l’ajuntament republicà havia cedit gairebé 20 anys abans.
