Llengua, llibres i literatura

Resum

Un dels objectius dels nous governants republicans a Catalunya fou la recuperació, a tots els nivells, de l’ús de la llengua catalana. La major part d’entitats polítiques, culturals, lúdiques i d’espectacles públics van catalanitzar programes, rètols i cartells. La Comissió de Cultura de l’Ajuntament impulsà la difusió de la llengua i la cultura catalanes mitjançant cursets, exposicions i conferències. A finals de l’any 1932 es constituí a Manresa un comitè procatalanització per tal de fomentar el sentiment de país a través de la llengua.

Amb l’excepció del Bienni de dretes, durant la República els governants d’esquerra de l’Ajuntament manresà van deixar d’organitzar els Jocs Florals. A partir del 1936, només es van celebrar uns Jocs Florals Infantils que van ser presidits per l’escriptor Josep M. Folch i Torres.

A Manresa, l’any 1922 un grup d’intel·lectuals havien fundat l’entitat esperantista Bela Espero (“Bella Esperança”), la qual facilitava l’ensenyament gratuït de l’idioma. El seu president era el mestre Josep Albagés. L’any 1936, Bela Espero, presidida aleshores pel poeta Antoni Muset, organitzà a Manresa el Congrés Català Esperantista.

Després de la repressió patida durant la Dictadura de Primo de Rivera, un dels principals objectius dels nous governants republicans a Catalunya fou la recuperació, a tots els nivells, de l’ús de la llengua catalana. La major part d’entitats polítiques, culturals, lúdiques i d’espectacles públics van catalanitzar programes, rètols i cartells. En aquest sentit, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament impulsà la difusió de la llengua i la cultura catalanes mitjançant cursets, exposicions i conferències.

El març de 1932 es creà la delegació de l’entitat catalanista Palestra a Manresa, que dugué a terme una intensa activitat a favor de la llengua i la cultura catalana.

A finals del mateix any es constituí a la ciutat un comitè procatalanització per tal de fomentar el sentiment de país a través de la llengua. El comitè fou creat a iniciativa de la Delegació a Manresa de Palestra i la integraven les següents entitats: la mateixa Palestra, Ràdio Club Manresa, Foment de la Sardana, Orfeó Manresà, Centre Excursionista Montserrat, Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, Associació de Dependents del Comerç i la Indústria, ERC, Casal Regionalista de Bages, Acció Catalana Republicana de la Comarca de Bages i els diaris “El Dia” i “El Pla de Bages”.

L’any 1930, les Joventuts Carlistes havien organitzat uns Jocs Florals molt lluïts. Aquest mateix any, l’Ajuntament de Manresa va patrocinar uns altres Jocs organitzats per l’Associació de Dependents. Amb l’adveniment de la República, els governants d’esquerra de l’Ajuntament manresà van deixar d’organitzar aquests certàmens literaris que consideraven ja passats de moda i cercaren altres vies, que ells desitjaven més modernes, de catalanitat popular. No fou fins el Bienni Negre, que l’Ajuntament gestor patrocinà uns nous Jocs Florals organitzats per l’Associació de la Premsa de Manresa i Comarca. La festa va tenir lloc al Teatre Conservatori. El poeta Artur J. Palau va guanyar la flor natural.

Amb el retorn dels Ajuntaments democràtics el febrer del 1936, van aturar-se aquests actes literaris amb l’excepció aquest mateix any d’uns Jocs Florals Infantils de la Festa de la Llum presidits per l’escriptor Josep M. Folch i Torres.

En un altre ordre de coses, cal destacar la reeixida convocatòria del XVIII Congrés Internacional d’Esperanto que organitzà l’entitat manresana Bela Espero.

El Dia del Llibre

El Dia del Llibre, celebrat cada any per Sant Jordi, era també un evident signe d’identitat i de promoció de la llengua catalana, a més d’un fenomen cultural que gaudia d’una important participació popular. Sobretot a partir de l’edició de 1932, es palesà un important augment de les publicacions en català. L’èxit editorial ciutadà d’aquell any fou, sens dubte, Un llibre Verd (Visió parcial de Manresa obra de Vicenç Prat i Brunet, que el 1934 seria regidor de Cultura. Es tracta d’un aconseguit retrat irònic sobre Manresa i els seus habitants, il·lustrat amb dibuixos d’Anselm Corrons i editat per la Impremta Ramon Torra.

Aquesta Diada de 1932 donà a conèixer també al gran públic dos llibres de sengles poetes locals publicats l’any anterior: Això s’acaba, de Josep Martí i Farreras, i Quan el cor i el cervell parlen, en prosa, d’Antoni Muset i Ferrer. També es publicà per primera vegada en català una Gramàtica elemental de la Llengua Llatina, obra del manresà Blai Padró i Obiols.

La Diada del Llibre de 1933 tingué una especial rellevància al coincidir amb el centenari de la Renaixença. Els alumnes i professors de l’Institut organitzaren una vetllada literàrio-musical al Teatre Conservatori. Com a novetat editorial, destacà la publicació d’Ombres al calidoscopi de Joaquim Amat-Piniella. Igualment, es publicà el recull de treballs de la Comissió encarregada per la Generalitat de dissenyar la divisió territorial de Catalunya, en la qual participava el manresà Antoni Esteve. L’any següent, amb motiu del dia del llibre, hi va haver conferències de Carles Soldevila sota el títol “La Vida i els Llibres” i de J.V.Foix.

Altres publicacions literàries manresanes remarcables de l’època foren: el recull de poemes Cançons i versos (1934) de Ramon Torrents i Roca, els Exercicis d’Ortografia Catalana (1935) d’Antoni Invers i Pi, el llibre de poemes Les flors absurdes de Josep Martí i Farreras (1935), i 40 homes i un campionat (1936) de Joan Vergé i Oller, amb il·lustracions d’Antoni Martí i Farreras.

Finalment, val a dir que tot coincidint amb la diada de Sant Jordi es celebrava també la Festa de l’Impressor. Per aquest motiu, l’Associació Obrera de les Arts del Llibre organitzava un concurs de portades per al programa d’aquesta festa.

Documents

(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).

Anys 1932-36. Opuscle del Dia del Llibre, editat per la Comissió de Cultura de l’Ajuntament, cartells de conferències de Carles Soldevila i Jaume Serra Húnter amb motiu de la Festa del Llibre; anuncis de Palestra en pro de la compra de llibres per la Diada de Sant Jordi i de foment de la lectura; diverses crides del comitè procatalanització publicades a la premsa; el Liceu Dalmau aprofita les campanyes a favor de la llengua per oferir els seus cursos de català; carta del comitè pro-catalanització a l’alcalde Marcet demanant-l’hi una subvenció per a la campanya i dictamen de l’alcaldia amb l’aprovació d’un ajut de 100 pessetes; petició a l’Ajuntament per part de l’Associació Obrera de les Arts del Llibre, de concessió d’un premi pel concurs de portades que, amb motiu de la Festa de l’Impressor, organitza aqueixa entitat; resposta i dictamen de l’Ajuntament aprovant la concessió d’un premi en forma d’obra d’art.