Esquerra Republicana de Catalunya fou, durant el període de 1931-1936, el partit dominant a Manresa, ja que guanyà totes les eleccions i governà l’Ajuntament. Tenia com a portaveu el diari “El Dia”. Recordem que, a nivell de Catalunya, aconseguí un inesperat gran triomf l’abril de 1931 (feia amb prou feines un mes que s’havia organitzat com a partit polític) i controlà la Generalitat republicana amb els presidents Francesc Macià i Lluís Compa
A Manresa, aquestes eleccions foren guanyades per Concentració Republicana que agrupava diverses entitats de caràcter republicà, catalanista i progressista. Precisament, d’aquestes entitats –com ara la Unió Catalanista Republicana- sorgiria el nucli d’ERC a Manresa. Així, en una assemblea celebrada el maig de 1931, la major part de membres de la Unió decidiren integrar-se dins ERC.
La línia ideològica d’ERC a Manresa era, doncs, catalanista i progressista: dret d’autodeterminació de Catalunya dins el procés de recuperació de les seves llibertats nacionals, separació Església-Estat, ensenyament gratuït i neutre (tant des del punt de vista religiós com polític), llibertat sindical pels obrers i millora de les seves condicions laborals i socials mitjançant les reformes socials adients… tot plegat dins el marc polític d’una república democràtica. A les convocatòries electorals, ERC solia formar coalicions també amb la Unió Socialista de Catalunya i amb la Unió de Rabassaires i obtenia molts vots útils procedents de sectors obrers, fins i tot dels anarquistes.
A principis de 1933, en relació a l’assoliment del dret de vot de la dona, es constituí el Grup Femení d’Esquerra amb la participació, entre d’altres, d’Antonieta Feliu Forn i Isabel Arderiu. La seva tasca consistí en potenciar la participació de la dona en política així com l’organització de campanyes solidàries.
El març del 1933, l’Agrupació Femenina d’ERC de Manresa lliurà 926 ptes. a la Generalitat de Catalunya pels damnificats d’uns aiguats que s’havien produit a la demarcació de Girona (el governador civil de la qual era, en aquells moments, el manresà Lluís Prunés). Els diners havien estat recaptats en un festival que havien organitzat al Saló Olympia de Manresa.
Igualment, es constituïren grups femenins d’Esquerra a pobles de la comarca com Cardona, Avinyó, Santpedor o Navarcles.
Cal ressaltar la joventut de bona part dels dirigents d’ERC a Manresa, molts dels quals era la primera vegada que participaven en política. No era aquest el cas de Joan Selves Carner (que provenia de les Joventuts de la Lliga) i de Francesc Senyal i Francesc Farreras i Duran que provenien d’Acció Catalana.
Al finalitzar la Guerra Civil, ERC fou durament perseguida per les autoritats franquistes. Molts dels seus membres foren represaliats i alguns fins i tot afusellats, com ara el regidor manresà Agustí Espinalt i Sanllehí. D’altres hagueren d’exiliar-se: uns trobaren refugi a països com Mèxic (Francesc Farreras, Lluís Prunés, Francesc Senyal, on moriren) o França (Francesc Marcet); altres patiren el calvari dels camps de concentració nazis (Jacint Carrió Vilaseca, Joaquim Amat-Piniella).
Documents
(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).
Talls de veu
 |
Testimoni: Antoni Invers i Pi (1905-1987) |
| Tema: ERC, Acció Catalana i la Lliga | |
| Data de l’entrevista: 13-12-1978 |