Des del meu balco de la casa on estic, a la plaça Calzina de la ciutat de Manresa, a la vesprada del dia 9 de novembre de 1931, vaig veure una colla de minyons de 7 a 12 anys que encenien una foguera de papers movent xivarri discutint la forma que havien d’ésser més aviat cremats aquells papers. Ben seguit es desprenen de la colla dos minyons; se’n van a buscar papers y encenalls de fusta. Tornen aviat y encenen altre foguera desprenent-se de la primera uns quants minyons que els havia semblat millor la direcció de la foguera.
Aquesta actitud em suggerí l’idea dels partits polítics d’avui que juguen com a previnguts que son amb els destins del poble que s’han trobat a les mans. Es forma una agrupació política que dona garantia de la seva capacitat, honradesa política y patriotisme: y tot d’una surten de la mateixa agrupació uns mal contents de la direcció y befant-se y escarnint els ideals de la primera agrupació coaccionen als seus amics y companys per establir una nova agrupació política que’ls sembla ha de ésser la millor y la que ofereixi més garanties al poble de la llibertat y de la democracia.
Sovint hem vist encendre fogueres polítiques amb molt entusiasme y propòsit de contentar al poble assegurant esser la foguera millor y mes ben dirigida amb un garbuix d’ideas caotiques que han donat per resultat la anarquia política que atrvessem avuy en ple regim de Republica.
Catalunya i Espanya es digna de milor sort. Els partits d’esquerra han ficat els peus a la galleda, com diem els catalans movent fressa contra l’església catòlica y les ordres religioses apayvagant les ideies dels comunistes y anarquistes que amb el seu obrar son els mes ferotges enemics de la mateixa Republica.
Manresa 9 novembre 1931
(Nota: S’ha optat per reproduir l’article textualment, tal com va ser escrit, malgrat les seves nombroses incorreccions ortogràfiques)
