La República a Manresa
en un clic (1931-1936)

L'Exèrcit i les forces d'ordre públic

 

Els militars

A l’inici de la República, el govern de Manuel Azaña va aprovar una reforma militar que comportà una reorganització territorial de l’exèrcit. Aquesta reforma deixava Manresa sense presència militar. Així, el juliol del 1931, el Batallón de Cazadores de Montaña de Reus, instal·lat a Manresa des del 1903,  abandonà la Caserna del Carme i marxà de la ciutat. Provisionalment, s’instal·laren al seu lloc dues companyies de Barcelona.

Els gestors polítics manresans d’aquell moment maldaren per tal de que Manresa no es quedés sense contingents militars. Joan Selves, Francesc Farreras i l’alcalde Lluís Prunés van fer força gestions davant les autoritats militars per aconseguir un nou i definitiu aquarterament de tropes a Manresa.

El desembre del 1931, el diputat Selves manifestava a l’alcalde Lluís Prunés que visitarà "amb molt de gust al general Angel Rodríguez del Barrio, Inspector de l’Exèrcit, recomanant-li amb el major interès faci el que pugui a favor de les aspiracions de la ciutat de Manresa, respecte a la permanència d’un cos de l’exèrcit a la nostra ciutat, tant pel que representa d’estalvi i comoditat pels quotes, com pels interessos dels comerciants de la ciutat i comarca".

La vaga de la Telefònica (el juliol del 1931) i, sobretot, els fets de l'Alt Llobregat (gener del 1932) van donar peu a insistir en l’obtenció d’una guarnició permanent a Manresa tot al·legant motius de seguretat i ordre públic.

El general Domènec Batet, cap de la 4ª Divisió de l’Exèrcit amb seu a Catalunya, va informar favorablement al Ministeri de la Guerra de la conveniència que romanguessin tropes a Manresa de manera permanent. Fruit d’aquestes gestions i de les pressions fetes per part de l'Ajuntament i la Cambra de Comerç manresana, a finals de març de 1932 arribaren a la caserna del Carme de Manresa un contingent de 180 soldats  procedents de Màlaga per formar un nou batalló, mentre, es retiraren les dues companyies que havien vingut de Barcelona.

Pel maig del 1932, a proposta de l’alcalde Lluís Prunés, es va constituir a Manresa una Junta d’Aquarterament amb dues finalitats: realitzar millores a la caserna del Carme i construir una casa-caserna per a la guàrdia Civil que, en aquests moments estava allotjada en un edifici del qual en pagava el lloguer l’Ajuntament. Aquest encapçalà la subscripció popular per tal de cooperar econòmicament amb les despeses d’acondicionament de la caserna.

El general Batet, el setembre del 1932,  també cursà, amb informe favorable seu, una carta de l’alcalde Prunés al Ministeri de la Guerra demanant l'ampliació i reforma de la caserna del Carme.

Amb la col·laboració de comerciants i industrials de la ciutat, finalment es va renovar i ampliar l’edifici castrense. El nou espai, allotjava a 433 militars constituïts oficialment com a Batallon de Ametralladoras nº 4. El seu cap i comandant militar de la Plaça fou Emeterio Saz.

L’existència d’una caserna a Manresa permeté que nois manresans poguessin fer el servei militar a la ciutat. En una carta de l’octubre del 1932, l’alcalde Prunés demanava al General Batet que "un treballador del seu negoci que li ha tocat Terrassa a la Caixa de Reclutament, pugués servir a Manresa per poder ocupar-se del negoci".

Durant els Fets del 6 d’octubre, el Batalló de Metralladors de la caserna del Carme va tenir un paper important tant en evitar la revolta com en la posterior repressió. Tant fou així, que el gener del 1935, un comitè civil que representava a propietaris i gent de dretes reté homenatge a la Força Pública en reconeixement de la seva "encertada actuació pacificadora del 6 d’octubre proppassat".

Pocs mesos abans de l’esclat de la Guerra Civil, el tinent coronel Emeterio Saz va canviar de destí i el comandant Luís Menéndez passà a ser el cap militar. Aquest, davant la rebel·lió d'una facció de l’exèrcit, el juliol del 1936, es va mantenir dins la legalitat republicana, mentre que Emeterio Saz, que estava implicat en la insurrecció militar, fou detingut a Madrid i afusellat.

Un dels militars manresans de més renom fou Ignasi de Despujol i de Sabater, nascut a Manresa el 1867. Era fill i nebot de militars i arribà a ésser capità general de Catalunya els anys 1930/31, és a dir, en els moments immediatament anteriors a la proclamació de la República. En el seu full de serveis consta el fet que ordenà, el setembre del 1930, la detenció i posterior expulsió de Francesc Macià quan aquest tot just havia arribat a Catalunya procedent del seu exili a l’estranger. Macià, doncs, hagué de retornar a l’exili i esperar encara uns mesos abans no va poder establir-se definitivament a Catalunya a finals de febrer del 1931.

 

La Guàrdia Civil

Hi ha referències que des de 1906 hi havia  membres del cos de la Guàrdia Civil a Manresa. Aquests estaven ubicats en un local de lloguer, pagat per l’Ajuntament, al carrer de Carrió. A l’any 1935, l’Ajuntament de Manresa va adquirir els terrenys de la futura caserna de la Guàrdia Civil a la Carretera de Cardona, la construcció de la qual no es realitzà fins temps després d’acabada la guerra civil.

Precisament, durant la guerra civil, la quarantena de guàrdies civils, a més dels dos caporals, un sergent, dos brigades, un tinent i el capità Arturo Guerrero, que hi havia a la ciutat de Manresa, s’instal·laren provisionalment a la Cova de Sant Ignasi. En aquesta època el cos passà a dir-se Guàrdia Nacional Republicana.

 

La Guàrdia Municipal

El primer reglament de la Guàrdia Municipal data del 1875, època d’organització d’aquest cos de guàrdies a la ciutat de Manresa.

La seva feina a voltes ultrapassava les funcions pròpies de policia local. Mantenien l’ordre públic, prestaven els primers auxilis als accidentats, vetllaven perquè la gent mantingués nets els carrers, mantenien l’ordre de la circulació a la via pública, vigilaven l'estació del Nord, impedien delictes i detenien als delinqüents, supervisaven la tasca de serenos i vigilants nocturns etc.

El cos de la Guàrdia Municipal a l'any 1930 era de 24 membres, comandats per un cap i dos sots-caps. Durant la República, els guàrdies repartien la seva ronda entre els cinc districtes de la ciutat.

Les zones rurals del municipi eren vigilades pels Guardes Rurals jurats, formats per un caporal i quatre guàrdies.

Cal dir que, en la seva voluntat de millorar els serveis de vigilància, ordre públic i protecció al ciutadà, l’Ajuntament de Manresa realitzà gestions per tal d’aconseguir una policia local moderna, amb el suport econòmic de l’Estat, que era una de les mesures que proposava el govern central republicà. En efecte, l’agost del 1931 el diputat Joan Selves escriu a l’alcalde de Manresa Lluís Prunés el següent : "També he visitat el Director General de Seguretat sr. Galarza, sobre la policia local, el que m'ha dit que durant el present mes l'establiria per tota l’Andalusia, lloc on presenten més agudesa els conflictes d’origen revolucionari.  Ell no trobava cap inconvenient, coneguda la situació de Manresa, a establir un lloc o Comissaria de policia local de recent creació, però com que això és una de les facultats reservades per l’Estatut, en cas de la seva aprovació en la totalitat d’aquest aspecte, segurament crearia dificultats en l’ordre de traspàs i despeses, i hem quedat de comú acord deixar pendent aquest afer fins a l’aprovació de l’Estatut de Catalunya".

 

El Sometent

Grup de voluntaris que vetllava per la seguretat pública. Arran de la proclamació de la República, la CNT exigí la dissolució d’aquest cos, que acusava d’estar al servei dels propietaris.

El maig del 1932, l’alcalde Lluís Prunés sol·licità instruccions al general Batet, sobre l’armament dels sometents urbans. El 13 de febrer de 1934, en virtut d’un Decret del Govern de la Generalitat,  el conseller de Governació Joan Selves, nomenà a l’alcalde de Manresa Francesc Marcet vocal de la Comissió Organitzadora dels Sometents de Catalunya.

Durant el Bienni de dretes el sometent manresà va ser comandat per Manuel Canudes.

 

Els Serenos

Grup de persones que tenia cura de mantenir l’ordre nocturn a la ciutat. Les seves funcions eren diverses com ara: fer rondes, informar del temps, auxiliar veïns, comprovar que les portes romanguessin tancades, posar a l’aguait altres serenos o vigilants davant de casos de robatori, incendi, enrunament, vigilar cases i persones sospitoses del seu districte, etc.

Anaven uniformats i armats amb un revòlver, una llanceta i un sabre els dies de festa. També duien un xiulet de senyals i un fanal de vidre transparent.

Un d’ells, Benvingut Duocastella, fou assassinat, el juliol del 1936, per una venjança personal. Arran d’aquest fet, els seus companys es negaren a continuar prestant servei, cosa que encara empitjorà la situació general d’inseguretat durant les primeres setmanes de guerra i revolució.

 

Els vigilants

Eren guàrdies de nit contractats per particulars però autoritzats i supervisats per l’Ajuntament a través de la Guàrdia Municipal. La seva feina era donar suport als serenos en les seva feina. No duien uniforme però si una gorra que els acreditava com a tals. Havien de dur un xiulet, un fanal de color vermell i el seu armament es reduïa a una llanceta.

Les picabaralles entre els serenos i els vigilants, obligà a l’Ajuntament a unificar els dos cossos sota la dependència única del cap dels municipals de la ronda nocturna.

 

Els carrabiners

Tingueren una presència poc destacable a Manresa. Els carrabiners tradicionalment actuaven en la repressió del contraban, vigilància de costes, fronteres i duanes. En zones on no es donessin aquestes característiques actuaven en moments puntuals com ara aldarulls, revoltes o bé altres concentracions de persones que es disposessin a manifestar el seu descontentament al carrer.

Des del 1926, hi havia destinats a Manresa la Jefatura de la Sección 2ª de Carrabineros.

Durant la República, un carrabiner juntament amb la seva família, habitaren a la Cova de Sant Ignasi, un cop dissolta la Companyia de Jesús, fent feines de vigilància de l'edifici. A l'inici de la guerra civil hi havia cinc carrabiners a la ciutat de Manresa que feien tasques de suport a la Guàrdia Civil.