La República a Manresa
en un clic (1931-1936)

Durant l’etapa republicana la població de Manresa va augmentar. Així, Manresa tenia 32.151 habitants l’any 1930 i 36.478 l’any 1936. En el context de Catalunya, Manresa era la vuitena ciutat més poblada del país l’any 1930, i la setena l’any 1936, només superada per Barcelona, Sabadell, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, i Tortosa.

En el conjunt de la comarca del Bages, durant el mateix període de 1930-1936, la població va passar de 88.976 a 101.355 habitants. L’any 1936, era la tercera comarca més habitada de Catalunya després del Barcelonès i del Vallès Occidental. Proporcionalment, Manresa i el Bages tenien en aquella època un pes demogràfic molt superior a l’actual, tot i que el creixement de les ciutats de la rodalia de Barcelona començava ja a desplaçar la importància demogràfica de les comarques de l’interior.

Feia molts anys que Manresa exercia, de fet, la capitalitat d'un extens territori de la Catalunya central tot i que això, dins un Estat centralista com l’espanyol, no estava pas reconegut a nivell oficial ni administratiu. Finalment, aquesta aspiració quedà recollida en la nova Divisió Territorial de Catalunya, aprovada l’agost del 1936. El manresà Antoni Esteve i Subirana fou un dels membres de la Ponència redactora, coordinada pel geògraf Pau Vila.

El creixement esmentat era sobretot conseqüència de la immigració i no  tant per la dinàmica natural de la població autòctona. Aquest corrent migratori pot considerar-se la característica demogràfica més important dels anys trenta. Així, en el període 1930-1936, dels 4.237 habitants en què augmentà la població manresana, només 295 es devien al creixement natural (diferència entre naixements i defuncions). La resta (4.032 persones) procedia de la immigració.

L’any 1936 la població manresana estava formada en un 60% per ciutadans nascuts a Manresa i resta de la comarca, un 24% de nascuts a la resta de Catalunya i un 15% de nascuts a la resta de l’Estat. Els nascuts a l’estranger no arribaven a l’1%. Les zones de procedència de la població immigrada de l'Estat espamyol eren sobretot Almeria (d’on venia un 25% del total de la immigració a Manresa), Conca (13%), Múrcia (10%), Osca i el País Valencià.

Sens dubte, la necessitat de mà d’obra degut al desenvolupament industrial i miner de Manresa i comarca significava un important pol d’atracció de població. La Manresa dels anys trenta era, doncs, una ciutat industrial, producte d’una evolució econòmica i social que ja venia del segle XIX i que havia assolit un nivell de relativa importància dins el conjunt de Catalunya.

Les 15 ciutats més habitades de Catalunya