La República a Manresa
en un clic (1931-1936)

La Festa Major

 

A partir de 1931, la majoria republicana que governava l’Ajuntament de Manresa deixà de subvencionar i de participar en els actes religiosos de la Festa Major. Això originà manifestos dels catòlics on demanaven que les festes en honor dels Cossos Sants se celebressin amb l’esplendor de sempre.

El 1932 l’Ajuntament no permeté que la processó tradicional passés pels carrers de la ciutat, sinó que quedés circumscrita a l’interior de la Seu. Aquell mateix any l’Ajuntament havia decidit traslladar les festes al darrer cap de setmana d’agost -en comptes de celebrar-les els dies 30 i 31 d’agost i 1er. de setembre- per tal d’atraure persones de fora amb el benefici consegüent.

L’any 1934, la Comissió Municipal de Festes decidí celebrar per districtes una setmana de festes populars prèvies a la Festa Major. Es van establir uns premis pels carrers més ben ornamentats.

A l’any 1935, el nou Ajuntament del Bienni de dretes –aleshores els regidors republicans havien estat suspesos arran dels Fets del 6 d’Octubre- tornà als costums d’abans del 1931 tan a nivell de dates com de tradicions catòliques.

El programa de la Festa Major de cada any consistia bàsicament en la tronada, sardanes, cercavila de nans i gegants, concerts, castells de focs -que tenien lloc a l’actual plaça d’Espanya-, els balls de l’Envelat, la programació d’espectacles (teatre, sarsuela, músic-hall, etc.) i el gran Festival Infantil. Cal destacar la presència dels Xiquets de Valls en més d’una edició, com també la de la famosa vedette Raquel Meller al Kursaal. Al seu torn, els actes religiosos comprenien bàsicament l’Ofici de Festa Major a la Seu i la processó amb les relíquies dels Cossos Sants per l’interior de la basílica.