La República a Manresa
en un clic (1931-1936)

Esteve i Subirana, Antoni

 

(Manresa, 1902 - Barcelona, 1979)

Farmacèutic i  científic. Continuador de la dinastia de farmacèutics que, des del 1787, havien regentat la farmàcia de La Plana de l'Om.

Funda a Manresa els Laboratoris Esteve, de productes químico-farmacèutics, que el 1942 es veurà obligat a traslladar a Barcelona, on adquirirà un gran prestigi internacional.

Antoni Esteve participà activament en el moment cultural de l'època, especialment com a membre de l'Orfeó Manresà i del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. També col·laborà de ple en el naixement d'Acció Catalana i en la creació de la coalició electoral "Concentració Republicana", triomfadora en les eleccions municipals del 1931. Formà part de la Junta de Govern Republicana Provisional que proclamà la República a Manresa, en representació de la qual anà a Barcelona a entrevistar-se amb el president Macià.

Fou secretari de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament, el 1931 i fou nomenat per la Generalitat de Catalunya vocal de la Comissió d'estudis per a la delimitació comarcal de Catalunya i després fou un dels vocals del Projecte de la Divisió Territorial de Catalunya que acabaria sent aprovat l’estiu del 1936.

Al finalitzar la guerra, s’exilia a França durant un any i mig. Allà treballa en un laboratori prestigiós on el nomenenen "Chef du laboratoire de recherches" com a farmacèutic i "Ingénieur Chimiste Français - Membre actif 3ème échalon". L'avenç de les tropes alemanyes l'obliga a anar Vertolaye i posteriorment a Perpinyà. Finalment, decideix tornar a Barcelona, on és sotmès a un judici per responsabilitats polítiques que finalment acaba amb la imposició d’una multa. En les seves Memòries deixà escrit: "Durant l'any i mig que vaig estar a França, la meva família va ésser constantment molestada amb tota mena d'atacs per moltes de les noves autoritats instaurades a Manresa". Cal suposar que el prestigi internacional d'Antoni Esteve segurament facilità que les coses no anessin més enllà. Allunyat forçosament de tota activitat política i cultural, Antoni Esteve es va dedicar intensament al seu treball científic.

Li van concedir la medalla d'or al 8è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana.

Fou honorat i homenatjat per institucions acadèmiques internacionals. Va ser membre de nombroses societats científiques nacionals i estrangeres. Fou president de la Reial Acadèmia de Farmàcia; vicepresident de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears; co-fundador i vice-president de la Societat Farmacèutica del Mediterrani Llatí i President de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1949 fou nomenat Acadèmic corresponent de la "Real Academia de Farmacia" de Madrid i president de la Secció de Química-Farmacèutica del Congrés Internacional de Química Industrial, celebrat a Barcelona. L'any següent fou nomenat "Membre Correspondant Étranger de l'Académie de Pharmacie de Paris" i, posteriorment, "Chevalier de l'Ordre de la Santé Publique de France"

Antoni Esteve elaborà el primer sulfamida i la primera penicil·lina a Espanya. Quan Alexander Fleming, inventor d’aquest transcendental medicament,  va visitar Espanya el 1948 va anar a veure els laboratoris Esteve.

El 1959 fundà a Palma de Mallorca la Societat Farmacèutica del Mediterrani Llatí, filial de la Unio Mèdica Mediterrània, que comprèn Espanya, França i Itàlia i en fou nomenat vice-president del grup espanyol.

Fou autor de més d'un centenar  de publicacions científiques, a més de finançar diverses iniciatives de foment de la llengua i cultura catalanes.