La República a Manresa
en un clic (1931-1936)

El referèndum de l’Estatut d’Autonomia del 1931

 

El referèndum de l’Estatut d’Autonomia del 1931

L’Estatut del 1931, també conegut per l’Estatut de Núria, va ser votat pel poble de Catalunya abans que anés a Madrid, on després va ser sensiblement retallat.

El 1931 els ciutadans de Catalunya van poder votar, doncs, el text tal com l’havien redactat els diputats catalans. I ho van fer d’una manera absolutament majoritària. Es tracta d’un dels textos constitucionals catalans que més podrien respondre a la voluntat de Catalunya i al seu legítim dret d’exercici d’autodeterminació. De fet, mai un text d’aquestes característiques havia tingut una resposta tan participativa per part dels catalans. Amb el text de Núria, Catalunya proposava una situació d’igualtat jurídica i política respecte als altres pobles de l’Estat espanyol. Posteriorment, el Congrés de Diputats en suprimiria i sotstreuria les atribucions més importants i l’autèntica essència del text i el convertiria en una ombra del que era el projecte original.

El 14 d’abril de 1931 Francesc Macià havia proclamat la República Catalana “com a estat integrant en la Federació Ibèrica”. Tres dies després, pressionat pel nou govern republicà de Madrid, Macià va haver de renunciar a aquesta fórmula de sobirania nacional i va acceptar, a canvi, un règim provisional d’autogovern –la Generalitat de Catalunya- i l’elaboració d’un estatut d’autonomia per a Catalunya que posteriorment havia de ser aprovat per les Corts espanyoles. Cal recordar que Catalunya no disposava de govern propi des del 1714, és a dir, des del final de la Guerra de Successió. La possibilitat de recuperar-lo, que la República oferia, era doncs un important pas endavant.

La redacció de l’Estatut i la celebració del referèndum es van fer en un temps rècord.  El 24 de maig s’elegia la Diputació Provisional, integrada per representants dels ajuntaments catalans, i en la seva primera reunió, que se celebrà el 10 de juny, ja designà la ponència que havia de redactar l’avantprojecte d’Estatut. Aquesta era formada per 46 persones. Una d’elles era el polític manresà d’Esquerra Republicana de Catalunya Francesc Farreras i Duran. La ponència es reuní a Núria i enllestí la redacció del text al cap de molts pocs dies, el dia 20 de juny.

El 14 de juliol l’avantprojecte d’Estatut ja fou aprovat per la Diputació Provisional i immediatament es començà a organitzar el referèndum que havia de tenir lloc tan sols dues setmanes després, concretament el dia 2 d’agost.

 

La campanya a Manresa

La campanya del referèndum de l’Estatut es visqué a Manresa amb força intensitat. Aleshores arreu de Catalunya encara es vivia en uns moments de gran esperança sobre el futur del país i en general l’Estatut despertava una gran il·lusió.

Els tres diaris manresans més importants, “El Dia” -òrgan de les esquerres -, “El Pla de Bages”, de la Lliga Regionalista, i “Pàtria”, dels carlins, publicaren el text de l’Estatut, feren una campanya intensa a favor del Sí –especialment els dos primers- i reproduïren diversos articles de col·laboradors sobre el tema. Tots alertaven sobre el perill de l’abstenció. “El Dia” ho manifestava així: “No oblidem que perquè l’Estatut arribi a les Corts Constituents de la República amb la sensació veritable que obeeix al desig unànim de tot un poble que vol redimir-se de segles d’esclavitud, cal la mobilització de tots els catalans” i l’escriptor Fidel Riu afirmava a “Pàtria”: “Com més gran sigui el nombre de vots favorables, més força tindrà davant les Constituents. Quin Parlament democràtic gosaria oposar-se a la voluntat unànime d’un poble?”

 “El Dia” també entrevistava a Farreras i Duran, que, com a membre de la ponència, explicava alguns detalls sobre l’elaboració del text: “Tots els diputats ens hem passat set o vuit sessions privades, discutint-lo i estudiant-lo. L’hem reformat un xic fins i tot després d’haver-lo publicat a la premsa”. També afirmava que si el text semblava escrit per una sola persona era perquè Pompeu Fabra n’havia unificat la redacció dels diversos capítols. També explicava la seva convicció que Madrid respectaria el text: “Els queda un sol camí: aprovar-lo...  Seria un espectacle denigrant que un poble denegués la llibertat a un altre poble el qual la demana unànime i rotundament”. Un desig, el de Farreras Duran, que no va quadrar exactament amb la realitat posterior.

A més del referèndum del dia 2 d’agost, n’hi havia un altre: el que pertocava als ajuntaments de Catalunya. Aquests havien d’acordar abans del 26 de juliol si aprovaven o refusaven el projecte i enviar una còpia de l’acord a la Generalitat. El resultat d’aquestes votacions fou molt eloqüent: només hi hagué 5 ajuntaments que no enviaren les actes. Els altres 1.063 ajuntaments aprovaren l’avantprojecte d’Estatut. Hi hagueren 8.349 regidors que votaren a favor i només 4 en contra.

L’Ajuntament de Manresa celebrà aquest acte el dia 23 de juliol, en una sessió extraordinària dedicada a votar si s’acceptava o no l’Estatut. Després de la lectura del text i de les intervencions de l’alcalde Lluís Prunés i del primer tinent d’alcalde, Puig i Ball, l’Estatut fou aprovat per aclamació a peu dret. Es donava la circumstància que en aquest ple assistiren de nou les minories regionalista i carlista que les darreres sessions havien deixat d’assistir-hi. Malgrat les diferències polítiques, la unanimitat a favor de l’Estatut de Núria fou total.

El mateix dia, poca estona després, un Kursaal ple a vessar de gent de Manresa i de molts pobles del Bages, acollia el Gran acte Pro-Estatut de Catalunya. “L’entusiasme era delirant” es podia llegir  l’endemà al diari “El Dia”. En la seva intervenció, Francesc Farreras i Duran suggerí de votar amb la papereta oberta perquè  “cal que els nostres fills no hagin de posar en dubte el nostre patriotisme”. Hi intervingueren també el diputat J . A. Trabal i el conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, que llegí una al·locució del President Macià adreçat al poble de Manresa, denuncià “l’atmosfera d’asfixia” que trobaven els diputats catalans a Madrid i –segons “El Dia”- acabà “el seu brillant parlament enmig dels aplaudiments a peu dret de tots els presents, emocionats per les seves paraules, sentides, enceses i vibrants”. L’alcalde de Manresa, Lluís Prunés, clogué l’acte.

La Lliga Regionalista celebrà també un míting a favor del sí a l’Estatut el dia 30 al seu local, amb les intervencions de Josep Cabré, Lluís Alegre, Narcís de Carreras i Josep Navarro Costabella. A destacar una frase d’aquest darrer: “Catalunya vol l’autonomia, com volia la República, però el que no vol és la guerra civil. El nostre vot afirmatiu és l’arma que ha de vèncer i ens ha de donar la llibertat”.

Per tal d’organitzar millor la campanya de l’Estatut i el referèndum es creà a l’Ajuntament de Manresa un Comitè permanent Pro-Estatut, format per representants dels partits polítics amb representació municipal. El comitè –que va establir una oficina al mateix Ajuntament- féu una crida als manresans per tal que ajudessin a l’èxit del referèndum “amb la propaganda i persuasió directa”. També invitava tothom a acudir a l’oficina a buscar material de propaganda i difondre’l, per tal que “no quedi ni un sol establiment, ni un sol vehicle sense col·laborar a la grandiositat d’aquest moment únic de la Història de Catalunya”

Com que aleshores les dones encara no podien votar, ja que aquest dret no el van poder exercir de manera efectiva fins dos anys més tard, milers de dones es van mobilitzar a Catalunya per recollir signatures a favor de l’Estatut. El Comitè Pro-Estatut de Manresa els demanà que constituïssin comissions de recollida de signatures a tots els barris, que en reunissin el major nombre possible i els facilità tot tipus de suport.

La campanya fou especialment intensa als darrers dies. Moltes persones van acudir a l’Ajuntament a demanar pancartes a favor de l’Estatut i retrats del president Macià. Autobusos, camions i taxis i diverses botigues lluïen cartells favorables al Sí. Fins i tot s’organitzà un concurs per premiar el vehicle que més es distingís per la seva ornamentació favorable a l’Estatut, amb un primer premi de 50 pessetes i un accèssit de 25

Moltes botigues també van fixar als seus aparadors cartells de propaganda de l’Estatut i retrats de Macià. Diverses entitats culturals i econòmiques demanaven als ciutadans que el dia del referèndum endomassessin els balcons i que els cotxes, camions i autobusos portessin la bandera catalana i rètols a favor de l’Estatut en els vehicles respectius. El ram d’alimentació i drogueria, l’Associació de Mestres Sastres i el sindicat de metges –entre d’altres col·lectius- recomanaven als seus associats l’aprovació de l’Estatut. La Penya Ciclista Bonavista, que tenia prevista una excursió per al dia del referèndum, l’ajornava una setmana per tal que “cap dels seus components fos absent de Manresa a l’hora de votar-se l’Estatut”

El dia 31de juliol les entitats culturals i esportives més representatives de Manresa feien públic un manifest en què demanaven als manresans el Sí a l’Estatut. La Comissió Pro-Estatut invitava als ciutadans a guarnir els seus balcons el dia 2 d’agost “perquè tothom vegi que és l’hora decisiva de Catalunya i no quedi ningú sense exterioritzar la seva adhesió a l’Estatut”. El dia abans de les votacions, l’alcalde Lluís Prunés recomanava també endomassar els balcons “en aquesta festa major de la seva llibertat que comença a celebrar Catalunya”

Aquell dia també s’organitzà una caravana de cotxes, taxis i ciclistes que sortia de l’Ajuntament i es passejava per la ciutat bo i repartint propaganda del referèndum. Aleshores era permès fer propaganda no només el dia abans sinó també el mateix dia de les votacions.

D’altra banda, aquella setmana alguns representants manresans de partits polítics havien celebrat actes a favor de l’Estatut a diversos pobles de la Catalunya central.

 

Un “Sí” massiu

I arribà finalment el dia esperat. Segons “El Dia”, “la gent circulava en gran nombre i els nombrosos domassos dels balcons bigarrats i vermells, alegraven i colorien el conjunt. Una banda de música volava pels carrers interpretant himnes catalanistes. La quitxalla la seguia i encomanava la seva joia al transeüent que a la millor portava un deix de son als ulls.”

Efectivament, diverses cases i locals d’entitats lluïen banderes i tota mena de decoracions relatives a Catalunya i a l’Estatut. D’altra banda, a mig matí un aeroplà encara llançà fulls de propaganda favorable a l’Estatut.

A les oficines Pro-Estatut, intal·lades a la Casa de la Ciutat, hi va haver molt moviment durant tot el dia. Acabades les votacions, diversos ciutadans volgueren seguir l’escrutini des de l’Ajuntament mateix. Un servei de cotxes i motocicletes que s’havia organitzat per recollir dades dels pobles de la comarca féu possible que cap a quarts de vuit del vespre es coneguessin els resultats. La ràdio –aleshores gairebé un petit luxe per a la majoria de les famílies- oferia progressivament els resultats que anaven arribant.

Els resultats del referèndum de l’Estatut (*) foren espectaculars a favor del Sí, tal com i es pot veure en el requadre següent:

 

Catalunya

%

Bages

%

Manresa

%

Cens electoral

792.574

 

24.511

 

9.541

 

Votants

599.592

75,6 %

21.542

87,8 %

7.783

81,5 %

Abstenció

192.982

24,4 %

2.969

12,2 %

1.758

18,5 %

595.205

99,2 %

21.466

99,6 %

7.737

99,4 %

NO

3.286

 

44

 

30

 

Vots en blanc

933

 

32

 

16

 

Vots nuls

168

 

0

 

0

 

(*) Els resultats de Catalunya corresponen a les dades que facilità la Generalitat. Les de Manresa i el Bages són les que apareixen publicades al diari “El Dia” del 3-8-1931.

 

Les dones, que com hem dit no podien votar, recolliren prop de 400.000 signatures a tot Catalunya. La premsa local informà que a Manresa se n’havien recollit unes 6.000, tot i que aquestes dades no es poden contrastar oficialment.

El diari “El Dia” de l’endemà del referèndum es mostrava exultant i demanava que Madrid aprovés el text íntegrament: “El poble de Catalunya ha parlat ben clar i contundent. Ha parlat clar i ha dit ja la darrera paraula... És ben cert que l’Estatut ha d’anar encara a les Corts Constituents de la República... Però després de la demostració indiscutible de l’acceptació íntegra del seu articulat i del seu esperit pel poble català en peu, el Parlament espanyol només té un camí: aprovar-lo íntegrament. Així, únicament així, demostrarà la seva essència liberal i el seu acatament a la democràcia”.

Al seu torn, “El Pla de Bages” també es mostrava confiat que “La República sàpiga recollir la paraula i la voluntat de Catalunya”. I a “Pàtria” es podia llegir: “La votació tan nodrida del referèndum diu ben clar que Catalunya vol aquest Estatut que és la concreció de 30 anys de lluita política per assolir el reconeixement de la nostra personalitat política”.

 

La retallada i la desnaturalització de l’Estatut

Però els desitjos dels diaris manresans i de la majoria de ciutadans de Catalunya no foren pas tinguts en compte, ja que el text rebé múltiples retallades al seu pas pel Congrés de Diputats. D’altra banda, a molts indrets de l’Estat espanyol s’organitzaren duríssimes campanyes i mobilitzacions de protesta contra l’Estatut. A més, el desembre de 1931 s’havia aprovat una Constitució centralista  que ja deixava l’Estatut amb unes immenses limitacions (el text del 1931 només hauria pogut encaixar en una constitució autènticament federal).

En diverses ocasions l’Estatut de Núria havia quedat encallat a les Corts espanyoles. Per impedir que no s’aprovés o que ho fos sensiblement a la baixa, el 15 d’abril de 1932, l’Ajuntament manresà va acordar adreçar un telegrama a Francesc Macià on s’explicitava el desig que l’Estatut de Catalunya fos aprovat d’acord amb la voluntat popular expressada l’agost de 1931. Un altre telegrama fou adreçat a Luis Bello, president de la Comissió d’Estatuts de les Corts espanyoles, perquè tingués present la voluntat de Catalunya d’autogovernar-se.

El 22 d’abril, la corporació municipal va acordar que una representació assistiria a la manifestació que, organitzada pel Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona, tindria lloc a la Plaça de Sant Jaume per demanar que les Corts estatals aprovessin l’Estatut de Catalunya “tal com està fet”. Aquell mateix dia i l’endemà, diada de Sant Jordi, la delegació a Manresa de l’entitat cultural catalanista “Palestra” va instal·lar unes taules al carrer del Born per a recollir les signatures de tots aquells ciutadans que volguessin reafirmar el seu suport a l’Estatut de Núria.

El president Francesc Macià envià una carta el juliol del 1932 a l’alcalde de Manresa Lluís Prunés, agraïnt-li la carta de protesta que aquest havia fet en motiu de l'agressió soferta pel Conseller de Cultura Ventura Gasol a Madrid quan defensava l'Estatut.

A l’agost hi hagué un fracassat cop d’Estat encapçalat, entre d’altres, pel general Sanjurjo, que pretenia, entre d’altres objectius, impedir l’aprovació de l’Estatut. El Consistori manresà amb Prunés al capdavant enviaren sengles telegrames de suport al President de la República, al President del Consell de Ministres i al President Macià, protestant pels lamentables fets i felicitant a les autoritats per llur fermesa en la defensa de les llibertats i manifestant la seva adhesió a la  República. La Càmara Oficial del Comerç i Indústria de Manresa actuà en els mateixos termes.

L’11 d’agost del 1932, l’endemà de l’intent colpista, el Governador Civil de la província de Barcelona envia un telefonema a l’alcalde Prunés, comunicant-li que ha fracassat la sublevació, que Sanjurjo i un altre general han estat detinguts prop de Huelva i que s’ha restablert la normalitat per part de les autoritats civils i militars addictes al règim.

L’alcalde Prunés es reuní amb el Comandant accidental de les forces de l’Exèrcit de Manresa i el cap de la Guàrdia Civil per parlar de la situació amb motiu dels fets de Madrid i Sevilla, "comprovant l’adhesió de les forces al règim i al govern".

Paral·lelament uns dos mil manresans es manifestaren davant l’Ajuntament, expressant l’inquebrantable adhesió a la República i confiant que es fes sentir el pes de la llei i la justícia.

Finalment, l’Estatut fou aprovat per les Corts espanyoles el 9 de setembre de 1932. Paradoxalment, l’intent de cop d’Estat en va accelerar l’aprovació. Tanmateix, el text era radicalment diferent de l’aprovat massivament pels catalans. D'entrada, el preàmbul que apuntava el dret a l'autodeterminació fou suprimit, i posava de manifest que Madrid no tenia cap recança a tirar pel dret. Tant és així que Catalunya va passar de ser un estat autònom dins de la República espanyola -com establia l'avantprojecte- a convertir-se, després de passar pel sedàs madrileny, en una regió autònoma dins de l'Estat espanyol. La llengua no va quedar al marge de la interpretació centralista i, si els catalans havien votat en referèndum que el català havia de ser la llengua oficial del país, les Corts van imposar que com a molt estaven disposats a equiparar-la amb el castellà. El capítol de competències també va quedar força aigualit. Així, per exemple, a Madrid es va vetar la competència exclusiva que establia el projecte de Núria en matèria d'ensenyament. En el capítol de finançament, la idea inicial que la hisenda de la Generalitat substituís l'espanyola també va ser escapçada, fins al punt que l'Estat es reservava l'última paraula per "rescatar la recaptació dels seus tributs i gravàmens en el territori català i ordenar-la lliurement".

Tot i així, amb motiu de l’aprovació de l’Estatut de Catalunya per part de les Corts espanyoles, l’Ajuntament de Manresa va celebrar un ple municipal en el qual l’alcalde, Lluís Prunés afirmà: “si bé es veritat que l’aprovat no és aquell Estatut que s’hi portà i ni és tampoc el volgut, és també cert i havem d’estar ben segurs, que les Corts, amb el poc esperit de comprensió que hi ha hagut, no podien concedir res més que el que la minoria catalana ha aconseguit”. El dia 10, una comissió de regidors es va desplaçar a Barcelona per rebre els parlamentaris catalans que tornaven de Madrid.

En aquest sentit, Lluís Prunés va fer una crida als manresans perquè guarnissin els balcons i anessin, l’11 de setembre a les dotze del migdia, a l’estació del Nord a rebre Joan Selves com a diputat de la minoria catalana defensora de l’Estatut. L’homenatge fou multitudinari i entusiasta. A tres quarts de dotze, al so de l’himne nacional de Catalunya, “Els Segadors”, l’alcalde i regidors, precedits dels heralds i cavallers de la ciutat, sortiren de l’Ajuntament i es dirigiren a l’estació del Nord. En la comitiva hi figuraven representants de tots els partits polítics –excepte carlins i radicals-, i de més d’una trentena d’entitats, així com diverses personalitats dels ajuntaments de la comarca.

Ja al balcó de l’Ajuntament, Joan Selves va agrair la rebuda bo i puntualitzant que l’homenatge el “dediqueu no a mi particularment, que no l’acceptaria, sinó a la minoria catalana que en tot moment ha procurat complir el deure que vareu imposar-li de portar-vos les llibertats de Catalunya”. Després d’admetre que l’Estatut era insuficient, va qualificar-lo com “el punt de partida per a fer una Catalunya gran, rica i plena”, objectiu pel qual es necessitava la col·laboració de tots els catalans.

Novament l’Ajuntament de Manresa trameté diversos telefonemes en agraïment a la feina feta en el decurs de l'aprovació de l'Estatut i per comprendre els sentiments dels manresans. Els telegrames s’adreçaren al President de la República, al President del Consell de Ministres, al President de la Generalitat, al President de les Corts i al President de la Comissió Mixta.

Pocs dies després de l'aprovació de l’Estatut a Madrid i aprofitant que el President del Consell de Ministres Manuel Azaña el venia a lliurar a Barcelona els dies 24,25 i 26 de setembre de 1932, l’alcalde Prunés se li adreçà en aquests termes per demanar-li : "se digne dedicar unas horas a Manresa para presidir la colocación de la primera piedra de la construcción de un Grupo Escolar capaz para mil alumnos y al mismo tiempo para que como Ministro de la Guerra, pueda enterar-se de la instalación del nuevo Grupo de Infanteria capacitarse de la importancia de los yacimientos potásicos y de carbón de la comarca..."

La invitació també la va fer extensiva al President de la Generalitat i a Joan Moles Governador Civil de Barcelona. El mateix president Macià, li va contestar que no seria possible la visita d’Azaña per l’apretat programa de visites que tenia.