La República a Manresa
en un clic (1931-1936)

El cobriment del torrent de Sant Ignasi

 

El torrent de Sant Ignasi de Manresa discorria a cel obert separant el barri de les Escodines de la resta de la ciutat. Al llarg del segle XIX, i a mesura que la ciutat s’industrialitzava i creixia, el torrent s’anà convertint en el col·lector d’una gran part de la xarxa de clavegueres de la ciutat, que recollia els detritus de la població, de les indústries i dels regadius. El torrent era, doncs, un lloc brut, pudent i antihigiènic. Des de feia molts anys, es reclamava el cobriment del torrent per evitar el perill de malalties infeccioses a la població, per una qüestió estètica i també per un motiu urbanístic, ja que permetria la connexió i circulació entre diferents parts de la ciutat.

El nou ajuntament republicà inclogué el cobriment del torrent des de la font de l'Obac fins al riu. Segons la Memòria del Pla d'obres de l'emprèstit, que hi destinava una partida de 550.000 ptes., es volia acabar així amb un “focus d’infecció” que posava en perill “la salut del veïnat”. El maig de 1932 s’aprovà definitivament el projecte, però les obres es retardaren, ja que la primera vegada que sortiren a subhasta quedaren desertes.

L’ex-alcalde Josep Coll i Roca criticà àcidament aquest retard ja que el considerava injustificat: “El torrent de Sant Ignasi és una obra que va deixar enllestida i a punt de subhasta l’ajuntament anterior, i si no la va portar a la pràctica fou perquè un decret del Govern Berenguer va prohibir els Ajuntaments realitzar obres d’aquesta importància davant la imminència de la renovació dels Ajuntaments”, en vistes a la convocatòria electoral del 12 d’abril del 1931. Assegurava també que el fet que la subhasta quedés deserta s’explicava per la desconfiança que el govern municipal d’esquerres inspirava a les empreses constructores.

Finalment, el juny de 1934, les obres s’adjudicaren a l’empresa Viuda de Joan Llobet i Farré –única que s’hi presentava- per un import de 322.920 pessetes. L’any 1935 el cobriment havia avançat fins al Salt dels Gossos. Davant la demanda popular de continuar les obres, l’Ajuntament aprovà, el maig de 1936, amb caràcter d'urgència, cobrir la resta del torrent, cosa que es continuà fent durant els primers mesos de la guerra civil, tot i que no es pogué culminar degut a l'evolució posterior del conflicte bèl·lic. De fet, el cobriment del Torrent de Sant Ignasi no es completà fins els anys 50.