La República a Manresa
en un clic (1931-1936)

El Bienni de Dretes

Després de les eleccions generals de novembre del 1933, el govern de l’Estat va passar a ser controlat per les dretes espanyoles antireformistes, en un context de radicalització, bipolarització i sectarisme polític ben evidents i que enterbolien també les relacions amb una Generalitat que continuava en mans de l’esquerra catalanista. 

A Manresa, Francesc Marcet (ERC) continuava encapçalant el consistori manresà. Malgrat les creixents tensions polítiques i socials, tirà endavant els projectes d’obres públiques i maldà per resoldre els problemes socials, entre ells, la mendicitat pública que era el que més el preocupava.

Arran dels Fets del 6 d’Octubre del 1934, l’alcalde i els regidors de la majoria republicana d’esquerres foren empresonats i el comandant de l’exèrcit Luis Menéndez Maseras, destinat a la caserna del Carme, va ser nomenat alcalde-gestor de la ciutat per part de les autoritats militars. A partir del maig de 1935, el poder local tornà oficialment als civils, però només a aquells que pertanyien a partits que havien estat al marge dels Fets d’octubre: és a dir, Acció Popular Catalana (CEDA), radicals, Lliga Catalana i carlins. Josep Maria Servitje i Dalmau (Lliga) fou el nou alcalde de Manresa fins que la victòria de les esquerres a les eleccions de febrer del 1936 permeté la restitució dels ajuntaments que havien estat democràticament elegits a les municipals de gener del 1934.