Vicenç Prat i Brunet: capítol de les seves memòries dedicat a la commemoració de les Bases de Manresa i la visita de Macià a Manresa (Mèmories de Vicenç Prat i Brunet (1902-1957). Centre d’Estudis del Bages, 2002)

Fou una gran pensada celebrar a Manresa la commemoració de les famoses Bases, per tal de donar del catalanisme, sobretot després de les derrotes de la Lliga i d’Acció Catalana, la sensació d’unitat. Afirmar que Catalunya estaria sempre, manés qui manés, per damunt dels partits. Al Gran Kursaal pogueren asseure’s junts a l’escenari, Don Leonci Soler i March, Pere Aldavert, Maspons i Anglasell, Raimon d’Abadal, Vicenç A. Ballester, Serra i Moret, Bofill i Mates, Ventura Gassol i Francesc Macià. Només hi faltaven l’Almirall i Prat de la Riba. Tots parlaren, amb una gran elevació, de bona voluntat i invocant la concòrdia eterna, juramentant-se que cap diferència d’ordre religiós o social no podia avantposar-se al fet indestructible de l’existència de Catalunya per damunt de tot. Bells mots. Bofill i Mates féu un discurs meravellós de fons, de forma, d’una imatgeria única. Gassol ho pinzellà abundosament de llocs comuns i també tingué un gran èxit. Macià, arribat el darrer moment, rebé els homenatges de President, i en lloc de limitar-se dient uns mots precisos s’embrancà en un llarg discurs per no quedar enrera. Vaig tenir la sensació que seria un President poc manejable i tossut, i que l’home de partit i el conspirador actuaria sobre la seva funció moderadora. Però tot era eufòria llavors. En sortir, Macià fou ovacionat estrepitosament per uns estaments poc aficionats a semblants manifestacions: em refereixo als Sindicats Únics, instal·lats al costat del Teatre Kursaal.