La República a Manresa
en un clic (1931-1936)

L'Exèrcit i les forces d'ordre públic

 

Durant els anys de la República, Manresa disposava de diversos cossos armats per tal de garantir l’ordre a la ciutat. Tanmateix, la preocupació més gran que, en matèria de seguretat, tingueren els agents polítics i econòmics del municipi, fou el manteniment de forma permanent d’un contingent de l’exèrcit regular a la ciutat.

Les reformes en el camp militar per part de Manuel Azaña, ministre de la Guerra i posteriorment president del govern central republicà, feien perillar l’aquarterament militar instal·lat a la ciutat des de l'inici del segle. Les reiterades gestions fetes pels polítics manresans amb el suport de la Cambra de Comerç i d'altres agents socials davant les autoritats militars, donaren els seus fruits. La vaga de la Telefònica (el juliol del 1931) i, sobretot, els fets de l'Alt Llobregat (gener del 1932) van contribuir a mantenir una guarnició castrense durant tot el període republicà.

La resta de forces d’ordre públic de la ciutat eren: la Guàrdia Civil, la Guàrdia Municipal, els Carrabiners i, els Serenos, com a cossos oficials i armats. També hi havia  el Sometent, com a grups de voluntaris que actuaven en moments puntuals,  i els Vigilants que eren pagats per particulars.