La República a Manresa
en un clic (1931-1936)

Homs i Montserrat, Marià

 

(Manresa, 1901-1975)

Personatge polifacètic i força popular a Manresa. L’esport, la música i la política foren les activitats que conreà més.

Fill de pare llauner i mare pagesa. Destacà com a futbolista a la dècada dels vint , va ser davanter  del Centre d’Esports Manresa, del F.C. Barcelona  (amb Zamora i Samitier), i del R.C.D. Español.

En l’àmbit musical fou subdirector de l’Orfeó  Manresà. L’any 1927 fundà el "Trio Ars" on hi tocava el violí. A la dècada dels trenta tocà en diversos conjunts de ball i formà part de l'orquestra "Els fatxendes". A l'any 1935, juntament amb Miquel Blanch i altres músics, crearen una orquestra simfònica sota la protecció de l'Associació de Cultura Musical.

Fou  director de l'Escola Municipal de Música -després de l’assassinat del Mestre Blanch, el 1936-,  president del Sindicat Musical de Manresa i president de la Societat d’Autors.

Políticament militava a Estat Català, partit del qual en va ser president de les seves Joventuts. Va ser membre de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa, del 14 d'abril de 1931.

L’any 1934 va editar i dirigir la revista “Avançada”, que propugnava un republicanisme nacionalista i revolucionari.

Fou ferit en un atemptat el 20 de març de 1934 al carrer del Born. Arran dels fets del Sis d’Octubre, com a cap dels escamots d’Estat Català, fou el primer ciutadà manresà en ingressar a la presó de la ciutat. El Nadal del 1934 fou alliberat i abandonà la política.

En acabar la guerra va ser represaliat perdent la plaça de funcionari de l’Ajuntament de Manresa. Fou condemnat a 9 anys de presó "per rebelión militar".

Durant el franquisme es dedicà a la docència del violí i també de guitarra i a la  música popular. Fundà la seva pròpia orquestra.

L’any 1956, amb motiu de les noces d’or del Centre d’Esports Manresa, el president Jordi Basiana li encarregà la reconstitució de l’himne del club, actualment encara vigent. També composà els himnes del Club Natació Manresa (1945) i de l’Escola Joviat (1966).