Al nostre portal trobareu documents d’àmbit català de gran interès històric, com els relacionats amb el president Lluís Companys, el seu fill Lluïset i els seus germans Manuel i Camil, i Carme Ballester, o les cartes de Pau Casals, Pompeu Fabra i altres personalitats, o papers procedents de l’Arxiu de Salamanca o de l’Arxiu Militar d’Àvila, entre d’altres.
Pel que fa a Manresa, hi hem allotjat unes 5.000 fotografies antigues (algunes d’un valor excepcional), diversos films, i els següents webs produïts per la nostra Associació:
- La República a Manresa en un clic (1931-1936), amb uns 2.000 documents i retalls de premsa, 600 fotografies i 170 fragments de vídeos de testimonis. D’aquests mateixos anys, un àlbum de fotografies compost per Margarida Marcet, filla de l’alcalde de Manresa.
- Els mestres republicans, amb 2.000 documents sobre l’excepcional experiència pedagògica que van protagonitzar i la repressió que van patir. En versió catalana i castellana.
- El Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1928-1939), transcrit literalment, com a testimoni d’una biblioteca, d’una ciutat i d’un país.
- “Fulls de la nostra història”. Les 700 notes històriques escrites els anys 1925 i 1926 pel polític i periodista manresà Francesc Farreras i Duran.
- El salvament de la Seu i l’enderrocament d’esglésies el 1936, en el marc de l’onada anticlerical dels primers mesos de la guerra civil.
- Els noms de 2.300 refugiats que van venir a Manresa fugint de les tropes franquistes, entre els anys 1936 i 1938.
- Recull de vivències de testimonis de la Guerra Civil a Manresa.
- Les milicianes del Bages, una recerca sobre les dones que van anar al front de guerra l’any 1936.
- Testimonis d’evasions de manresans de la zona republicana cap a la zona franquista. Dos d’ells, els germans Albert i Daniel Torra, protagonitzen un altre web, que reprodueix 140 cartes del segon al primer, escrites entre 1937 i 1950.
- Les 28 fotografies que Francesc Boix va fer a Manresa quan va visitar la capital del Bages el 1938.
- Els bombardeigs franquistes, amb nombrosos testimonis, documents de diferents arxius militars i el mapa dels refugis i dels impactes de les bombes. I també el web “I la mort va caure del cel”, sobre l’exposició que vam produir amb motiu dels 80 anys d’aquests bombardeigs. I un web que mostra les Fotografies de la construcció de refugis antiaeris de la Catalunya central, del Fons Ramon Perera (Arxiu de l’Abadia de Montserrat)
- Els noms dels manresans morts a conseqüència de la guerra civil i els noms dels soldats de diferents llocs de l’estat espanyol que moriren als hospitals de Manresa.
- El fitxer inèdit de refugiats, militars i ferits de guerra ingressats a l’Hospital de Sant Andreu.
- El llistat inèdit dels noms de 913 soldats ingressats a l’Hospital militar de Montserrat l’any 1938 i l’ossera del cementiri de Monistrol, tomba per a 34 soldats republicans
- Un web amb les respostes negatives dels familiars del Bages a traslladar les víctimes al Valle de los Caídos
- 3 curtmetratges sobre assassinats durant la repressió republicana i 3 curtmetratges sobre executats al Camp de la Bota.
- El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959), amb més de 2.000 documents, fotografies i retalls de premsa d’aquells anys. En versió catalana i castellana
- Les vagues de 1945 i 1946 a la Fàbrica Nova, amb informacions inèdites de gran interès, com un expedient judicial d’una vaga del juny de 1945 absolutament desconeguda per la historiografia i un llistat de més de 2.100 treballadors i treballadores de l’empresa Bertrand i Serra dels anys 1945 i 1946.També un web sobre Les vagues de 1951 a Manresa.
- Els àlbums de fotografies de l’alcalde de Manresa Joan Prat Pons (1945-1958), amb 450 fotografies.
- Els manresans deportats als camps nazis i l’homenatge que van rebre a la ciutat, amb la col·locació de pedres stolpersteine davant els respectius domicilis. Tenim tres webs específics dedicats a deportats: Joaquim Amat-Piniella, Jacint Carrió i Benjamí Jové Farré, que fou assassinat a Gusen. També una entrevista a Pilar Aymerich sobre la seva fotografia icònica de Ferran Planes i els deportats Amat-Piniella i Joan Pagès i sobre les fotografies de Mauthausen de Francesc Boix.
- 49 entrevistes a persones que van patir les presons o els camps de concentració franquistes o els seus familiars. En versió catalana i castellana.
- El cens dels noms dels més de 2.000 manresans que van sofrir reclusió en presons o camps de concentració franquistes; el cens de la presó de Manresa de l’any 1940; un web dedicat a les dones manresanes que van participar activament en la defensa de la República els anys de la guerra civil i que van patir la repressió franquista; un web sobre els manresans represaliats pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques (1939-1945), el cens del personal de l’Ajuntament de Manresa depurat pel franquisme i un web sobre les últimes detencions del franquisme (octubre-desembre del 1975).
- Web “L’estada de la coneguda mestra Justa Freire a Manresa”, concretament a l’escola Pare Algué, l’any 1954.
- Un web sobre un fet històric: “La nevada del 1962 a Manresa”
- Un web sobre els actes autoritzats i prohibits als inicis de la Transició (1975-1977); un sobre el míting de la Diada Nacional del 1976, un altre sobre com van intentar destruir la Casa Lluvià i un altre sobre les primeres eleccions municipals després de la dictadura (1979). I amb entrevistes a Ramon Majó Lluch i Ignasi Perramon i Carrió sobre l’Assemblea del Bages, i amb l’artista Josep Barés i el seu homenatge personal a Pau Casals. També un web sobre una entitat molt activa durant la transició, L’Associació d’Exalumnes de l’Institut Lluís de Peguera als inicis de la Transició (1975-1978).
- La reproducció de les memòries de Lluís Rubiralta sobre el salvament del patrimoni durant la guerra civil; les memòries de Ramon Junyent Vila, un bagenc a l’Ajuntament de la Barcelona republicana; el diari inèdit de Valentí Ambrós, un emboscat de la lleva del Biberó (1938-1939); les memòries del surienc Andrés Laso Iglesias; 4 cartes d’Àngel Muntané Seubas, també emboscat; les cartes del manresà Manel Prat i Pujol, desaparegut al front de Terol; les memòries de Francesc Buira Farré i Isidre Palau Inglès, dos cunyats monistrolencs al front de guerra; un epistolari entre Farreras i Duran i Joan Planas; l’exili de Conxita Aliet Vilalta i la seva família; l’exili de Victòria Campo Torres i el seu fill Francesc Torras Campo; la història de l’exili a l’URSS de Montserrat Planas, primera regidora de l’Ajuntament de Manresa, i la seva filla Dolors Martínez i el quadern d’exili França 1939-1942 i diverses cartes inèdites escrites per Vicenç Prat.
- El sumari de Rafael Corvinos, president del Comitè Revolucionari; les seves memòries sobre els fets del 6 d’Octubre a Manresa; les memòries de presó del manresà Francisco Gros; el dietari sobre la matança de Can Maçana; les memòries de Josep Compte i Teixidó, militar de l’Exèrcit Popular de Catalunya; el diari d’Ignasi Casas Morera, un fuster manresà a la Guerra Civil; les memòries d’un almerienc establert a Manresa, Juan Cintas Cintas, les memòries de l’activista social manresà Victorià Martínez Rubio i les memòries de Leandre Fusté Bosch, impulsor de l’entitat sardanista Nova Crida.
- Un treball sobre el monistrolenc Antoni Tort Reixachs, nou beat de l’Església catòlica, i un altre sobre Rosa García Grima, una víctima col·lateral de la Guerra Civil
- Uns quaderns militars abandonats a Sant Joan de Vilatorrada el 1939, uns quaderns de soldats republicans encarregats de fer volar els ponts durant la retirada i un web amb fotografies d’aquests ponts destruïts.
- Webs específics dedicats a Antonieta Feliu Miró, Anna Solà Sardans, Joaquim Amat-Piniella, Josep Maria Planes i Martí, Jacint Carrió, Josep Vila Closes , Josep Maria Álvarez Miguel, Antoni Bertran Raurell, Francesc Vinyals Soriguera, Emili Codorniu Aran,
- De Joaquim Amat-Piniella també oferim l’epistolari entre l’autor manresà i Agustí Bartra; els seus 71 poemes de “Les llunyanies (Poemes de l’exili)” i dues obres de teatre inèdites (“K.O.” i “Setmana de festes”). Alhora mostrem una documentació inèdita rellevant de l’escriptor i polític manresà Joan Francesc Vidal Jové, amb cartes del president Tarradellas, Farreras i Duran i Mercè Rodoreda i un estudi amb material inèdit sobre el capellà manresà Joan Vilar i Costa i el seu activisme polític i compromís social en el seu exili a Tolosa de Llenguadoc.
- Sobre Josep Maria Planes també trobareu la lectura teatralitzada de Llorenç Capdevila titulada “Planes (del turisme literari al periodisme compromès”.
- Entrevistes a Josep Maria Ainaud de Lasarte, Josep Maria Espinàs, Hilari Raguer, Josep Massot Muntaner, Josep Tomàs Cabot, Lluís Soldevila Mominó, Jaume Navarro i Torras, Tomàs Mercadal, Xavier Sitjes i Molins, Francesc Sant Figueras, Antonio Doñate Martín, Antonio López-Carrasco, Vicenç Circuns Cuadros, Pilar Huguet Viñals i Rosario Pérez Morera (sobre el seu pare Pedro Pérez Vengut, comandant de l’exèrcit de la República).
- El Fons fotogràfic de Josep Maria Rosal i d’Argullol.
- Les fotografies d’obres publiques de la Manresa dels anys 60 i 70.
- El curtmetratge més antic que es conserva de Manresa.
- Els 250 curtmetratges de Joan Guitart Clapera sobre Manresa i comarca.
- La reproducció de 4 curtmetratges de la Manresa dels anys 60 i 70.
- El film “Un esport per a tothom” del Club Atlètic Manresa.
- Els documentals d’Enric Roca Carrió.
- La històrica revista cultural manresana ARA, editada entre els anys 1930 i 1932.
- La reproducció de la biografia de Pompeu Fabra que va escriure Àngel Servet per als infants.
- Un quadern escolar dels anys 1927-1932 i un altre quadern dels anys 1946-1951.
- De la Casa Jorba, l’arxiu de 2.500 fotografies, el llibre de signatures i una relació dels més de 800 empleats.
- El llibre de signatures del Centre Excursionista de la Comarca de Bages.
- Uns documents del Convent de Santa Clara, de gran rellevància històrica.
Cal fer una menció especial del web dedicat als “biberons” de la comarca del Bages, amb un fons documental i testimonial de gran interès per a la història de Catalunya i amb la relació dels més de 3.600 supervivents que van formar part de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 i la reproducció de tots els materials de difusió de l’entitat. En aquesta mateixa línia, mostrem la història del jove Enric Bosch Tomàs, mort als 18 anys, les cartes escrites des del front per Joan Griera i Carreter, la correspondència creuada entre dos germans en temps de guerra, unes cartes d’amor segrestades durant molts anys a l’Arxiu de Salamanca i una història d’amor nascuda entre les reixes de la presó de Manresa.
L’any 2021, amb motiu dels 60 anys de la filmació de la pel·lícula “Plácido” a Manresa, vam fer un web dedicat específicament al rodatge amb la publicació també de fotografies inèdites de gran interès, i alhora vam recuperar l’àudio inèdit de la xerrada del seu director, Luís García Berlanga, a l’auditori de La Plana de l’Om (any 1995), el vídeo de la conferència de Josep Tomàs Cabot i Josep Maria Gasol sobre els inicis del cinema a Manresa (del mateix 1995) i vam penjar el vídeo de la taula rodona que sobre les vivències del film es va celebrar el maig del 2021. El 2024 vam penjar un àlbum amb fotografies i dibuixos que Cine Club Manresa va regalar a Luis García Berlanga i l’argument original de la pel·lícula “Plácido”, i el 2025 la documentació relativa a la censura franquista que va patir el film.
Finalment, un web sobre els vilomarencs a la guerra civil i diversos treballs externs. Entre aquests cal destacar el de l’Associació Cultural el Galliner sobre els Teatres i Cinemes de Manresa amb nombroses fotografies i documents.
També trobareu informació sobre els nostres documentals, publicacions i exposicions.
I un bloc bàsic, www.memoria.cat/edu, que allotja l’espai educatiu del portal, amb nombroses propostes didàctiques classificades per nivells i repartides entre diferents seccions (recursos, tallers formatius, notícies, fem memòria, personatge del mes, treballs de recerca, històries al descobert, a través de la mirada…, propostes didàctiques, treballar les fonts, propostes de cinema, propostes de recerca i document del mes).
Finalment, des de juliol del 2020 tenim l’apartat “Records personals”, on diversos manresans escriuen records i vivències de la Manresa de la seva infància i joventut