L’àudio inèdit i les fotos de la xerrada de Berlanga a Manresa el 19/9/1995

Manuel Quinto i Luis García Berlanga, i una imatge parcial del públic que omplia la sala (19/9/1995)

 

Àudio de la xerrada de Berlanga

Transcripció

Selecció d’algunes frases

Fotografies

El ressò de l’acte al diari Regió7

La notícia, a TV3

 

El setembre del 1995, amb motiu del centenari del naixement del cinema, la Fundació Caixa Manresa organitzà un cicle titulat “Manresa i el cinema. 100 anys de cinema” (vegeu el vídeo de la primera sessió del cicle en aquest web). Per a la segona sessió convidà Luis García Berlanga perquè parlés de la seva pel·lícula Plácido, filmada a la ciutat el 1961.

La sessió es va celebrar el 19 de setembre a l’actual auditori de La Plana de l’Om. Berlanga, després de passejar per alguns dels escenaris urbans de la seva pel·lícula i atendre els periodistes, parlà de Plácido, al costat del crític de cinema manresà Manuel Quinto.

Aquí us oferim l’àudio d’aquesta xerrada, on Luis García Berlanga respon les preguntes de Manuel Quinto i d’alguns espectadors que omplien la sala a vessar. Després de la presentació, es va projectar la pel·lícula. Berlanga, però, no s’hi va quedar, ja que, segons va afirmar, “no veo nunca mis películas”.

Publiquem l’àudio acompanyat de la seva corresponent transcripció i la selecció d’algunes frases de la xerrada. També us oferim una trentena de fotografies de l’estada d’aquell dia de Berlanga a Manresa, les informacions publicades al diari Regió7 i la notícia emesa a TV3 sobre la visita.

Durant l’acte, Luis García Berlanga, entre moltes altres coses, va afirmar que Plácido pretenia ironitzar sobre la caritat organitzada i que la censura els obligà a canviar el títol inicial de Siente un pobre a su mesa. Deixa ben clar que Plácido és la seva millor pel·lícula: “me parece la película mejor dirigida por mí, con el mejor guion, la mejor historia y con el ritmo más adecuado; […] la película más importante de mi vida cinematográfica”. Explica el perquè es va filmar a Manresa, que a Hollywood no es podien creure el pressupost tan baix del film, que els grans directors de cinema creien que tots els que hi sortien eren actors contractats -ja que no miren mai a la càmera- i que el fet que una dotzena dels grans mestres del cinema s’interessessin i valoressin Plácido va ser el moment més emocionant de la seva vida cinematogràfica.

 

Transcripció de l’àudio: Marta Torra i Oliveres
Digitalització de l’àudio: Àngel López Tormes
Autors de les fotografies: Joan-Esteve Guillaumet i Salvador Redó
Procedència de l’àudio i de les fotografies: Arxiu Comarcal del Bages. Fons Fundació Caixa Manresa
Agraïments: Marc Torras i Serra, Jaume Torras i Rodergas, Enric Roca Carrió, Jordi Griera-Cors  i Teresa Torra i Oliveres

 

Buscar a tot memoria.cat