FITXA TÈCNICA

TÍTOL ORIGINAL: Plácido

NACIONALITAT: Espanya

ANY: 1961

DURADA: 87 minuts

DIRECCIÓ: Luís García Berlanga

GUIÓ: Luís García Berlanga, Rafael Azcona, José Luís Colina, José Luís Font

PRODUCCIÓ: Alfredo Matas (Jet films)

MUNTATGE: José Antonio Rojo

MÚSICA: Miquel Asins Arbó

FOTOGRAFIA: Francesc Sempere i Macià

DIRECCIÓ D’ART: Antonio Cortés

DECORATS: Andrés Vallvé

AJUDANT DE DIRECCIÓ Juan Estelrich

SO: Felipe Fernando del Paso

REGIDOR: José Manuel M. Herrero

 

INTÈRPRETS

Casto Sendra “Cassen” – Plácido Alonso

José Luís López Vázquez – Gabino Quintanilla

Elvira Quintillà i Ramos – Emilia

Manuel Alexandre Abarca – Julián Alonso

Mario Bustos – Mario de Bustos

María Francés – Germana de la caritat

Mari Carmen Yepes – Martita

Amelia de la Torre – Doña Encarna de Galán

Josep M. Caffarel i Fàbregas – Zapater

Xan das Boas – Rivas

Roberto Llamas – Damián Olmedo

Laura Granados – Erika (actriu)

Fernando Delgado – Representant actors

Jesús Puche – Don Arturo, cap d’estació

Amparo Soler Leal – Marilú Martí

Julia Caba Alba – Concheta

Agustín González Martínez – Álvaro Gil

José Orjas – Notari

Antoni Ferrandis Monrabal – Ramiro

Carme Contreras i Verdiales – Maruja

Gloria Osuña – Lali (actriu)

Luís Ciges Martínez – Pobre a casa d’Helguera

Erasmo Pascual Colmenero – Passant de la notaria

Félix Fernández – Pobre a casa de Galán

Julia Delgado Caro – María de Helguera (actriu)

José Álvarez “Lepe” – Pare de l’Emilia

José Franco Pumarega – Matías Helguera

Carmen Pradillo – Criada major dels Galán

Xavier Vivé – Edmundo Galán

Camino Delgado – Actriu

Juan Manuel Simón – Actor

Francisco Aguilera – Actor

Juan Torres – Actor

Félix Fernández – Actor

Antonio Gandía – Actor

 

PREMIS I NOMINACIONS

Medalles del Cercle d’Escriptors Cinematogràfics a millor pel·lícula (Plácido), millor director (Luís García Berlanga) i millor actor secundari (José Luís López Vázquez).

Premis Sant Jordi a la millor pel·lícula espanyola (Plácido), millor director (Luís García Berlanga) i millor actor (José Luís López Vázquez).

Premi del Sindicat Nacional de l’Espectacle al millor actor de repartiment (Manuel Alexandre)

Nominada a l’Oscar a Millor Pel·lícula Estrangera (1961)

Nominada a la Palma d’Or de la Secció Oficial del Festival de Canes (1962)

 

ARGUMENT

En una petita ciutat de províncies, un grup de beates riques, aficionades a practicar ostentosament la caritat, organitzen una campanya d’ acollida de gent necessitada, amb el lema “Assegui un pobre a taula” la nit de Nadal i que compta amb el suport dels principals mandataris de la ciutat. Es tracta que els més pobres comparteixin el sopar de la nit de Nadal amb famílies benestants i gaudeixin de l’escalf i de l’afecte que no tenen normalment. A fi de donar suport a la iniciativa, es busca el patrocini d’una marca d’olles -Cocinex- i s’invita un grup d’artistes de segona fila arribats ex professo de la capital, Madrid, i rebuts amb entusiasme a l’estació de tren. La humanitària jornada es completa amb una colorista cavalcada, una subhasta pública dels convidats i una acurada retransmissió radiofònica per agrair el suport de tots els seus participants.

L’encarregat d’organitzar aquesta fastuosa cadena d’esdeveniments és Quintanilla, que ha contractat per a l’ocasió Plácido, un pobre home que ha de cooperar amb el motocarro que acaba d’adquirir i encara no ha començat a pagar. La trepidant activitat en què es troba embolicat Plácido li impedeix abonar a temps la primera lletra de la compra del vehicle, que venç aquella mateixa nit. A partir d’aquest moment, l’home intenta per tots els mitjans de trobar una solució al seu problema, mentre és enviat d’un lloc a un altre, involucrat en una sèrie d’incidents inesperats, entre els quals en destaca un d’especialment enutjós: Un captaire pateix una angina de pit durant el sopar i la comitiva organitzadora s’ha de traslladar al domicili que l’acull. Una vegada allí, descobreixen que el moribund viu en concubinat amb una altra indigent i decideixen improvisar un casament perquè la mort no el sorprengui en pecat, després del qual el motocarro de Plácido és novament requerit per traslladar el difunt a la barraca on malvivia.

La pel·lícula acaba amb una nadala que diu: «Mare, a la porta hi ha un nen que està cridant de fred, digues-li que entri i així s’escalfarà, perquè en aquesta terra ja no hi ha caritat, ni mai no n’hi ha hagut ni mai no n’hi haurà.» i que va comportar problemes el dia de l’estrena.