Recordant els dies de Reis de la guerra i la postguerra
Sempre he recordat els dies de Reis i més a mesura que em faig gran, però encara més recordo aquesta festa i de la manera que la vaig viure a la meva llunyana infantesa. Els primers anys que vaig viure el dia de Reis poc els recordo, però algun record em queda, si bé […]
Carnestoltes
Recordo que acabada la guerra, als anys 40, jo amb 7 anyets alguna cosa del Carnestoltes sentia parlar a casa, però a l’hora de la veritat no hi entenia res. Sí que recordo que un any, amb el meu germà i algun altre nen, ens vàrem disfressar. A la canalla ens deixaven fer de tot, però […]
La “Misión Infantil”
Allà cap als anys 42-43, hi hagué a Manresa la Missió, la Santa Missió es deia, unes prèdiques que per a la gent gran tenien una durada de dues setmanes. Al mig de les dues setmanes anaven al cementiri en processó. Per als petits, que era el meu cas, la durada era d’una setmana. Al matí anàvem al Cine […]
L’església de la Mare de Déu dels Àngels i de Santa Clara, monestir de monges dominiques contemplatives
El 30 de gener de l’any 2000, diumenge, vam anar a missa a Santa Clara, dit amb tota propietat a l’Església de la Mare de Déu dels Àngels i de Santa Clara, monestir de monges dominiques contemplatives. La missa era a les dotze del migdia. Per anar-hi, vam passar pel meu carrer de Sant Llorenç de Brindisi, […]
Buscant carbó a la via del tren per sobreviure durant els primers anys del franquisme
Aquells ditxosos anys d’acabada la guerra del 36 al 39 del segle XX, els primers anys 40, fou un temps i uns anys de moltes privacions. Una gran part de la població passà gana, hi mancava de tot, sobretot diners. Si se’n tenien es trobava de tot. De treball, en general, n’hi havia, però […]
Els Sants Innocents i el dia de la llufa
Per explicar això m’haig de remuntar als anys de la meva infantesa, els primers de la dictadura. La llufa consistia a fer, per part de la canalla, un paper amb un ninot dibuixat i retallat, que s’enganxava als abrics que llavors portava la gent gran, a la part de l’esquena. És clar que s’havia de […]
El carrer de l’Era de l’Huguet
El carrer de l’Era de l’Huguet va ser testimoni mut del bombardeig del 21 de desembre. En aquell temps, el carrer era de tres cases, Cal Martí de la Llet, Cal Trempat i Cal Rovira o Ca la Vella de les Oques. Un petit rec d’aigua, que ja venia del carrer de Sant Maurici, travessava, […]
Recordant el primer bombardeig a Manresa
Fou el 21 de desembre de 1938. A casa, la mare estava arreglada per sortir per anar al Sindicat de Pagesos al carrer de les Jorbetes, a l’altra extrem de la ciutat. El pare era al front i a la mare no sé què se li va perdre aquell matí per anar-hi. Aquest 21, […]
Recordant la Seu de Manresa els primers temps de “la liberación”
De com era l’altar no ho recordo, però sí que recordo que hi havia com dos grans llençols dels colors de la bandera espanyola i al mig d’aquests, un de petit de color només granat amb un crucifix, i com si amb aquests dos no n’hi hagués prou, penjant al damunt de tot n’hi havia […]
Cal Jorba Vell
El recordo entre el carrer del Born i el carrer Nou, fent cantonada a la plaça d’avui de Sant Domènec, en aquell temps per a tothom coneguda com a Sant Domingo. La porta principal, la del carrer del Born, tenia un vestíbul força gran de forma rodona, envidriada tant la porta del carrer com la de […]
Recordant La Divina Pastora
En aquesta advocació mariana, el barri de Les Escodines tenien La Divina Pastora com a patrona a la desapareguda església de Sant Bartomeu, durant la Revolució de 1936. Recordo, essent jo molt petit, la commoció que hi va haver el dia que la venerada imatge fou cremada. Era una imatge vestida amb roba de pastora, […]
L’hotel Sant Domingo de la Muralla del Carme
D’entre els establiments de la Muralla del Carme recordo l’hotel de Sant Domingo. Amb aquest nom en castellà era conegut per tothom. A la planta baixa era obert al públic, hi havia un cafè lliure i molt freqüentat. Durant el bon temps i a l’hora de dia fou lloc de tertúlies d’intel·lectuals a peu […]
Recordant el Congrés Eucarístic Internacional
L’ any 1952, si no vaig errat, fou el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona. Segons es deia, fou l’acte internacional més rellevant, fet després de la guerra. Barcelona, aquells dies que durà el Congrés, s’omplí de molta gent estrangera, evidentment del món catòlic. A Manresa, en preparació del Congrés, hi hagué quinze dies abans […]
La meva Muralla del Carme de Manresa
Agost del 1943: mercat de la Muralla, a la vigília de la Festa Major de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages) 1) Deixem-ho clar, que de Muralla no en tinc cap ni abans ni menys ara. Amb aquest títol vull dir la Muralla o Avinguda del Carme que vaig conèixer de petit, d’infant, a la […]
Les meves primeres passes per les Escodines
És evident que les meves primeres passes per les Escodines, i més pel seu carrer, no pugui recordar-ho, donada la meva edat d’infant, tot i que a casa sempre m’havien dit i recordat que a deu mesos ja caminava solet, però una cosa és fer i l’altra recordar. A casa sempre em recordaven que […]
Em sento escodinaire
La capella de Sant Antoni de Pàdua al final del carrer de les Escodines xamfrà amb el de Sant Antoni. (Arxiu Comarcal del Bages) Malgrat que fa molts anys que visc fora del barri, vaig néixer a la part alta del barri de Les Escodines, al carrer de Sant Llorenç de Brindis, ara dit […]
Soldats a les Saleses, el 1939
El carrer de les Saleses, vist des del carrer de Caputxins i més des de davant de la clínica de Sant Josep, fa una petita pujada que així era el 1939 i continua sent ara, si bé ara està asfaltat, amb edificis i voreres a cada costat. Els primers dies de l’arribada dels nacionals, […]
El carretó dels gossos
Actualment aquella estampa del carretó dels gossos que jo vaig veure i que vaig viure els primers anys immediats a l’acabament de la guerra s’ha perdut, no es veu. Aquell petit carretó suportava una caixa amb dues portes de guillotina -dites trampes–a la part del darrera, que eren l’única entrada i sortida que tenia. […]
Els estudis de la meva infantesa
Fa temps que porto de cap fer un escrit sobre els estudis que vaig fer a la meva infantesa, però abans em cal aclarir una cosa: en aquells temps, durant la República, el temps de la guerra i fins acabada i al començament de la dictadura, del que ara es diu anar a escola […]
Recollint matalassos per a necessitats de guerra
Documents sobre la recollida de matalassos a Manresa per a necessitats de guerra. (Arxiu Comarcal del Bages). Deuria ser el mes de setembre o a començaments de la tardor del 1938. Era fosc, però no feia fred. En aquells temps encara no hi havia el canvi d’hora d’ara i valia allò d’“a l’agost a […]
Les infermeres de l’hospital militar de les Saleses i altres records
Era la tarda del 24 de gener de 1939, dia de l’alliberament de Manresa, “l’entrada dels nacionals” es deia. Anava agafat de la mà de la tieta, la germana de la mare, pel carrer de Caputxins i davant de l’actual clínica de Sant Josep un grup de dones s’abraçaven a uns soldats. La gent […]
Actes al camp de futbol del Pujolet els primers anys de la postguerra
El costum d’anar al camp del Pujolet era els primers anys just després d’acabada la guerra. Als escolars, almenys als d’escoles nacionals de no pagament, cada dos per tres el mestre ens deia: ”El próximo domingo a las nueve todos a misa a la Seo y, terminada la misa, al campo del Pujolet”. Arribàvem […]
Jeanne Roclandts Januthe, assassinada a Manresa el 8 de març del 1939 per l’exèrcit franquista
Era la tarda del dia 8 març de 1939. Feia unes quantes setmanes que a Manresa havien arribat les tropes del general Franco. Dues dones, la Joanna i la Rita, que eren cunyades, sortiren de casa de la primera, que vivia cases amunt del carrer de Sant Benet a la part alta de la barriada […]
Gener del 1939: els ponts ensorrats
Els ponts de Manresa que van ser ensorrats el 24 de gener del 1939, durant la retirada de les tropes republicanes. En la retirada de l’exèrcit republicà la nit-matinada de 24 de gener de 1939 foren volats els ponts de Manresa amb un gran terrabastall que recordo perfectament i que em despertà mentre dormia […]
Records de la baixada de les Saleses
Del meu record, d’aquest carrer de les Saleses, sempre se’n deia la baixada. Era una drecera per anar a ciutat. “Anar a ciutat” en dèiem almenys els del carrer de Sant Llorenç de Brindisi i carrers adjacents, mai “anar a Manresa”. I en dèiem baixada perquè normalment era baixar. Tant el meu germà com jo […]
A la Colònia Jorba, amb carros
Recordant el Pare Torra, el bisbe Perelló i el català, i la visita a la tomba del Pare Peypoch Era l’any 1942, tres anys més tard de l’acabament de la guerra, primer diumenge del mes de maig, concretament el dia 3. El jesuïta Ferran Torra Sisquella des de la Cova dirigia les Congregacions Marianes, la dels […]
Les Germanetes dels Pobres, alguns records
Les Germanetes dels Pobres van marxar de Manresa. A la primera casa que recordo, després de la guerra a la plaça de Sant Bartomeu, es van veure obligades a compartir-ne una petita part; l’altra part es va fer servir com a Prisión de Partido, un cop acabada la maltempsada, plena a vessar de presos. […]
Un matalàs per a les necessitats de guerra
Deuria ser setembre o començaments de la tardor del 1938. Era fosc, però no feia fred -en aquells temps encara no hi havia el canvi d’hora d’ara- i valia allò de “a l’agost a les set ja és fosc”. Tant el meu germà com jo encara no érem al llit i corríem per casa. […]
Una setmana a la presó als organitzadors de la festa de Sant Antoni Abat, per un sermó en llengua catalana
La festa de Sant Antoni Abat o del porquet, un cop acabada la guerra i restaurat el culte, es tornà a celebrar, essent com sempre els organitzadors, segons el diari d’aquella època, el gremio de arrieros y vaqueros. Es van tornar a fer els Tres Tombs, precedits de la misa solemne con sermón a […]
El Blasi
El nom complet d’aquest veí del carrer de Sant Llorenç de Brindisi era Blai Llardachs Bartrus i havia nascut a Tàrrega (Lleida) el 3 de setembre de 1883, però feia anys que vivia a Manresa. El seu ofici era sabater ataconador (remendón) com també ho havia estat el seu pare. Anys enrere, havia exercit aquest ofici […]