Arxius de Coses viscudes - Memoria.cat

L’incendi del convent dels Caputxins i el primer bombardeig

  Era un matí que, malgrat que era en ple juliol, estava una mica ennuvolat i aquest temps devia ajudar-me a trobar-me en l’estat en què em trobava, ja que d’altra manera ni podia ser, perquè de tot el que veia no hi entenia res. Deuria ser ja passat el dia 18 de 1936. Recordo […]

La meva primera confessió, als 7 anys

A l’arribada dels “nacionals”, els franquistes, a Manresa jo acabava de fer els 7 anyets. No sabia de llegir ni devia conèixer les lletres i menys d’escriure. A casa que no hi havia cabals, més aviat hi havia deutes i em van portar a l’escola nacional, on no s’havia de pagar res. En aquell temps […]

El curs escolar 1939-40

El curs escolar 1939-40, just acabada la guerra, a l’escola, almenys a la “nacional”, no de pagament sinó gratuïta, el llibre que se’ns donà per aprendre a llegir tenia per títol “Héroes”, títol que ja ho deia tot. A la primera plana, hi havia una fotografia del general Franco i a sota unes lletres que […]

Recordant els dies de Reis de la guerra i la postguerra

  Sempre he recordat els dies de Reis i més a mesura que em faig gran, però encara més recordo aquesta festa i de la manera que la vaig viure a la meva llunyana infantesa. Els primers anys que vaig viure el dia de Reis poc els recordo, però algun record em queda, si bé […]

 Carnestoltes

Recordo que acabada la guerra, als anys 40,  jo amb 7 anyets alguna cosa del Carnestoltes sentia parlar a casa, però a l’hora de la veritat no hi entenia res. Sí que recordo que un any, amb el meu germà i algun altre nen, ens vàrem disfressar. A la canalla ens deixaven fer de tot, però […]

La “Misión Infantil”

Allà cap als anys 42-43, hi hagué a Manresa la Missió, la Santa Missió es deia, unes prèdiques que per a la gent gran tenien una durada de dues setmanes. Al mig de les dues setmanes anaven al cementiri en processó. Per als petits, que era el meu cas, la durada era d’una setmana. Al matí anàvem al Cine […]

Els Sants Innocents i el dia de la llufa

Per explicar això m’haig de remuntar als anys de la meva infantesa, els primers de la dictadura. La llufa consistia a fer, per part de la canalla, un paper amb un ninot dibuixat i retallat, que s’enganxava als abrics que llavors portava la gent gran, a la part de l’esquena. És clar que s’havia de […]

El carrer de l’Era de l’Huguet

El carrer de l’Era de l’Huguet va ser testimoni mut del bombardeig del 21 de desembre. En aquell temps, el carrer era de tres cases, Cal Martí de la Llet, Cal Trempat i Cal Rovira o Ca la Vella de les Oques. Un petit rec d’aigua, que ja venia del carrer de Sant Maurici, travessava, […]

Recordant el primer bombardeig a Manresa


  Fou el 21 de desembre de 1938. A casa, la mare estava arreglada per sortir per anar al Sindicat de Pagesos al carrer de les Jorbetes, a l’altra extrem de la ciutat. El pare era al front i a la mare no sé què se li va perdre aquell matí per anar-hi. Aquest 21, […]

Recordant la Seu de Manresa els primers temps de “la liberación”

De com era l’altar no ho recordo, però sí que recordo que hi havia com dos grans llençols dels colors de la bandera espanyola i al mig d’aquests, un de petit de color només granat amb un crucifix, i com si amb aquests dos no n’hi hagués prou, penjant al damunt de tot n’hi havia […]

Cal Jorba Vell

El recordo entre el carrer del Born i el carrer Nou, fent cantonada a la plaça d’avui de Sant Domènec, en aquell temps per a tothom coneguda com a Sant Domingo. La porta principal, la del carrer del Born, tenia un vestíbul força gran de forma rodona, envidriada tant la porta del carrer  com la de […]

Recordant La Divina Pastora

En aquesta advocació mariana, el barri de Les Escodines tenien La Divina Pastora com a patrona a la desapareguda església de Sant Bartomeu, durant la Revolució de 1936. Recordo, essent jo molt petit, la commoció que hi va haver el dia que la venerada imatge fou cremada. Era una imatge vestida amb roba de pastora, […]

L’hotel Sant Domingo de la Muralla del Carme

  D’entre els establiments de la Muralla del Carme recordo l’hotel de Sant Domingo. Amb aquest nom en castellà era conegut per tothom. A la planta baixa era obert al públic, hi havia un cafè lliure i molt freqüentat. Durant el bon temps i a l’hora de dia fou lloc de tertúlies d’intel·lectuals a peu […]

Recordant el Congrés Eucarístic Internacional

  L’ any 1952, si no vaig errat, fou el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona. Segons es deia, fou l’acte internacional més rellevant, fet després de la guerra. Barcelona, aquells dies que durà el Congrés, s’omplí de molta gent estrangera, evidentment del món catòlic. A Manresa, en preparació del Congrés, hi hagué quinze dies abans […]

La meva Muralla del Carme de Manresa

Agost del 1943: mercat de la Muralla, a la vigília de la Festa Major de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages)   1) Deixem-ho clar, que de Muralla no en tinc cap ni abans ni menys ara. Amb aquest títol vull dir la Muralla o Avinguda del Carme que vaig conèixer de petit, d’infant, a la […]

Les meves primeres passes per les Escodines

  És evident que les meves primeres passes per les Escodines, i més pel seu carrer, no pugui recordar-ho, donada la meva edat d’infant, tot i que a casa sempre m’havien dit i recordat que a deu mesos ja caminava solet, però una cosa és fer i l’altra recordar. A casa sempre em recordaven que […]

Em sento escodinaire

La capella de Sant Antoni de Pàdua al final del carrer de les Escodines xamfrà amb el de Sant Antoni. (Arxiu Comarcal del Bages)   Malgrat que fa molts anys que visc fora del barri, vaig néixer a la part alta del barri de Les Escodines, al carrer de Sant Llorenç de Brindis, ara dit […]

Soldats a les Saleses, el 1939

  El carrer de les Saleses, vist des del carrer de Caputxins i més des de davant de la clínica de Sant Josep, fa una petita pujada que així era el 1939 i continua sent ara, si bé ara està asfaltat, amb edificis i voreres a cada costat. Els primers dies de l’arribada dels nacionals, […]

   El carretó dels gossos

  Actualment aquella estampa del carretó dels gossos que jo vaig veure i que vaig viure els primers anys immediats a l’acabament de la guerra s’ha perdut, no es veu. Aquell petit carretó suportava una caixa amb dues portes de guillotina -dites trampes–a la part del darrera, que eren l’única entrada i sortida que tenia. […]

Els estudis de la meva infantesa

  Fa temps que porto de cap fer un escrit sobre els estudis que vaig fer a la meva infantesa, però abans em cal aclarir una cosa: en aquells temps, durant la República, el temps de la guerra i fins acabada i al començament de la dictadura, del que ara es diu anar a escola […]

Recollint matalassos per a necessitats de guerra

Documents sobre la recollida de matalassos a Manresa per a necessitats de guerra. (Arxiu Comarcal del Bages).   Deuria ser el mes de setembre o a començaments de la tardor del 1938. Era fosc, però no feia fred. En aquells temps encara no hi havia el canvi d’hora d’ara i valia allò d’“a l’agost a […]

Les infermeres de l’hospital militar de les Saleses i altres records

  Era la tarda del 24 de gener de 1939, dia de l’alliberament de Manresa, “l’entrada dels nacionals” es deia. Anava agafat de la mà de la tieta, la germana de la mare, pel carrer de Caputxins i davant de l’actual clínica de Sant Josep un grup de dones s’abraçaven a uns soldats. La gent […]

Actes al camp de futbol del Pujolet els primers anys de la postguerra

  El costum d’anar al camp del Pujolet era els primers anys just després d’acabada la guerra. Als escolars, almenys als d’escoles nacionals de no pagament, cada dos per tres el mestre ens deia: ”El próximo domingo a las nueve todos a misa a la Seo y, terminada la misa, al campo del Pujolet”. Arribàvem […]

Gener del 1939: els ponts ensorrats

Els ponts de Manresa que van ser ensorrats el 24 de gener del 1939, durant la retirada de les tropes republicanes.   En la retirada de l’exèrcit republicà la nit-matinada de 24 de gener de 1939 foren volats els ponts de Manresa amb un gran terrabastall que recordo perfectament i que em despertà mentre dormia […]

Records de la baixada de les Saleses

Del meu record, d’aquest carrer de les Saleses, sempre se’n deia la baixada. Era una drecera per anar a ciutat. “Anar a ciutat” en dèiem almenys els del carrer de Sant Llorenç de Brindisi i carrers adjacents, mai “anar a Manresa”. I en dèiem baixada perquè normalment era baixar. Tant el meu germà com jo […]

A la Colònia Jorba, amb carros

Recordant el Pare Torra, el bisbe Perelló i el català, i la visita a la tomba del Pare Peypoch   Era l’any 1942, tres anys més tard de l’acabament de la guerra, primer diumenge del mes de maig, concretament el dia 3. El jesuïta Ferran Torra Sisquella des de la Cova dirigia les Congregacions Marianes, la dels […]

Les Germanetes dels Pobres, alguns records

  Les Germanetes dels Pobres van marxar de Manresa. A la primera casa que recordo, després de la guerra a la plaça de Sant Bartomeu, es van veure obligades a compartir-ne una petita part; l’altra part es va fer servir com a Prisión de Partido, un cop acabada la maltempsada, plena a vessar de presos. […]

Un matalàs per a les necessitats de guerra

  Deuria ser setembre o començaments de la tardor del 1938. Era fosc, però no feia fred -en aquells temps encara no hi havia el canvi d’hora d’ara- i valia allò de “a l’agost a les set ja és fosc”. Tant el meu germà com jo encara no érem al llit i corríem per casa. […]

El Blasi

El nom complet d’aquest veí del carrer de Sant Llorenç de Brindisi era Blai Llardachs  Bartrus i havia nascut a Tàrrega (Lleida) el 3 de setembre de 1883, però feia anys que vivia a Manresa. El seu ofici era sabater ataconador (remendón) com també ho havia estat el seu pare. Anys enrere, havia exercit aquest ofici […]

Aquelles ambulàncies de la guerra

El que era un convent de clausura de monges Saleses, durant el temps de guerra es convertí en un hospital on portaven els ferits del front i s’anomenà Hospital d’Evacuació. A mesura que l’exèrcit nacional anava avançant i el contrari anava reculant, era molt freqüent veure cada vegada més ambulàncies dirigint-se cap a l’hospital. Hi […]

Va de Carnestoltes

Recordo un diumenge de Carnestoltes. Llavors, en aquells anys immediats a l’acabament de la guerra, els primers anys quaranta, no es feia i durant molts anys el Carnestoltes que ara coneixen ni molt menys perquè estava prohibit. Senties a parlar a la gent gran del que ells havien viscut, però jo no hi entenia res. […]

“Guarderias de verano”. El mestre Senyor Joan Martí i Garriga

         Deurien ser els primers anys quaranta que a Manresa s’organitzaren unes colònies locals infantils els mesos d’estiu, juliol, agost i una part de setembre, aquells anys en què tot s’havia de fer en castellà, i es deien “Guarderias de verano”.          Amb el meu germà anàvem al col·legi Nacional “Pare Algué”, vulgarment conegut com la Bonavista, pel fet […]

La tornada de la guerra del pare (1939)

La passarel·la o palanca de l’estació del Nord i el pont de Sant Francesc, tal com van quedar després de les explosions produïdes per l’exèrcit republicà poques hores abans de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa, el 24 de gener del 1939   Un bon dia, això ho recordo més pel que havia sentit […]

Aquell juliol del 1936

  Era molt petit, només tenia quatre anys i mig. De casa, recordo que veia i sentia a dir que, al menjador, hi havia a la paret un gran quadre amb l’estampa de la cena del Senyor o del sant sopar. A casa, digueren que aquell quatre s’havia de treure. Això devia ser al vespre […]

Un capellà amagat a casa el 1936

  Deurien ser els primers dies de la revolució, els de més bogeria d’aquell juliol de 1936. La mare era al carrer, i deuria ser quasi migdia. El tartaner de cal Jordi, forn de pa de la plaça de Sant Ignasi, de la família Noguera, on els de casa els compraven el pa i l’home, […]

Coses de Les Escodines

  Els meus pares havien nascut a Les Escodines, la mare al carrer que dóna nom a tota la barriada. Els havia sentit explicar moltes coses de la seva infància, allà a la primera dècada del segle passat. Explicaven que quan s’havia de portar el combregar a un malalt, si no es temia per un […]

Records del 1939, esperant que el pare tornés del front de guerra

  L’hivern del 1939 jo tenia pocs anys i sentia parlar a casa de la guerra i que s’acabava -això deia la mare-. El pare era al front i per això el nom de guerra i front m’eren gairebé familiars. Cada dia a les converses, tant de la mare com de l’àvia materna i de […]

Jocs d’acabada la guerra

  La quitxalla sempre fa el que veu a fer als grans. I així fou una vegada acabada la guerra quan per primera vegada va veure capellans i monges vestits amb els seus hàbits, fet que durant la guerra no era possible. Aquells temps al carrer del Caputxins hi havia dues botigues de queviures, cala […]

El “Fuero de los españoles” de 1945

Aquells anys totes les empreses tenien exposat, en un lloc o altre, el “Fuero de los españoles”, que per descomptat era de “obligado cumplimiento” De manera esquemàtica anunciava els articles dels deures de tot espanyol. Un d’ells era que el “Estado español proclama como principio rector de sus actos el respecto a la dignidad, la […]

Aquells anys de passar gana

  Deurien ser els primers anys de l’alliberament. Recordo els dissabtes al col·legi de la Bonavista o Pare Algué. Només teníem classe al matí i resàvem el rosari i poca cosa més. L’estona de pati era més llarga que els altres dies. A la sortida, tant el meu germà com jo ens separàvem dels altres […]

Recordant què havia sentit a dir sobre l’església del Carme el 1936

  Visitant l’església del Carme, he recordat coses que, d’aquest lloc i durant els dies forts de la revolució del 1936, es deien que hi havien succeït. Els anys d’aprenent en un taller hi havia uns homes grans, però que eren joves en el temps dels esdeveniments, que deien que durant uns dies es deia […]

Van caure de la trona del Convent de Santa Clara (any 1935)

Fotografia antiga del Convent de Santa Clara, i de quan va ser assaltada el juliol del 1936. (Arxiu Comarcal del Bages)   Era un diumenge del mes d’octubre de 1935. Una noia, Neus Trullàs Estany, de dinou anys, nascuda a Sant Pere de Sallavinera (L’Anoia), vestia l’hàbit dominicà al monestir de les Dominiques de Santa […]

Menjar durant el temps de la guerra i la postguerra

  “El pa no té cames, però fa caminar”. Aquesta dita era popular i es deia durant la guerra i molt els primers anys durs de la postguerra. Del meu record, foren temps de gran escassetat d’aliments i sobretot del que és bàsic en la nostra alimentació, el pa. La població baixa, la de peu […]

L’hivern del 1939

  A casa, la nit del 24 de gener tots van anar a dormir a la mina del tren dels catalans, de nom oficial mina de Santa Clara, però correntment coneguda per mina dels frares, per passar sota el convent que hi havia hagut de frares caputxins. Vam anar-hi per l’avui carrer de La Sardana, […]

Manresa, diumenge 29 gener de 1939

  El dimarts 24 de gener del 1939 van fer l’entrada a la ciutat les tropes dels nacionals, les del general Franco. “Han marxat els lladres, s’ha acabat la fam”. Això és el que recordo que ens van dir en català uns homes amb boina vermella. El diumenge següent, dia 29, a casa van dinar d’hora. Feia […]

Any 1931. República, l’Escola Renaixença i fàbriques

Aquest estiu vaig anar al col·legi Renaixença a la inauguració de l’exposició “Tres dies d’abril, 90 anys de la proclamació de la República” i “República i Escola a Manresa (1931-1939)”.  Era un dels primers actes de la Festa Major d’enguany. Per a mi l’any 1931 m’és molt entranyable, ja que és l’any del meu naixement. […]

Xarlatans a Manresa

  El pare per les fires de Manresa, la d’estiu per l’Ascensió i la d’hivern per Sant Andreu, ens portava al matí a veure la fira i ens paràvem sobretot a sentir els molts xarlatans que hi havia. N’hi havia que tenien una gran oratòria i persuasió –algun fins i tot ja s’ajudava del micro […]

 La Prisión del Partido

El que abans de la guerra havia estat Asilo de Ancianos Pobres, portat per les monges conegudes com les Germanetes, ara una part de l’edifici s’havia transformat en Prisión del Partido i, això de “prisión” durà força anys. Recordo la part lateral de la presó que donava als carrers Nou i Vell de Santa Clara, […]

Dormir a la mina del tren

Després del bombardeig del 21 desembre 1938 va començar a entrar la por a la gent i feien més cas de les sirenes. A més, es veia l’arribada dels nacionals cada dia més propera, amb el temor del que podia passar aquell dia. A casa, el lloc escollit com a refugi fou la mina del […]

80 anys de la meva primera comunió

Avui, 1 de juny de 2021, fa exactament 80 anys de la meva primera comunió. Era l’any 1941, el diumenge de Pentecosta. Com ha passat el temps i els anys!! La vam fer junts amb el meu germà tretze mesos més petit. El proper mes d’agost farà 9 anys que es va morir. La vam […]

Marià Homs

  El pare explicava que, als primers dies de la revolució del juliol del 1936, entrà per curiositat al col·legi conegut com a “Sant Francisco”, en realitat un col·legi religiós femení de la congregació de la Companyia de Maria. Sembla que aquest edifici, entre d’altres coses, es convertí en la seu de la UGT. Deia […]

Aquells reis del 1937

  Bé, aquest any 1937 els reis es van convertir en Papa Noël. El nom de “reis” tenia connotacions religioses i el juliol del 36 es van acabar els sants, els capellans i les monges. Amb el meu germà, els pares i la tieta vam anar a cal Jorba vell, aquell edifici modernista que va […]

Coses sentides de la meva mare

  A la mare li havia sentit explicar coses de quan ella era petita. Vivia a les Escodines, on havia nascut, en una casa gairebé al davant de la capelleta de Sant Antoni, casa que encara existeix i que suposo que és igual a com era al seu temps, al segon pis, en una escala […]

23 Desembre

  Aquest dia és Santa Victoria. Cada any, aquest 23 em recorda la meva mare, Elena Mominó Vilà. Ella m’havia explicat moltes vegades que aquest dia començaven les vacances escolars de Nadal. Això s’ esdevenia per a la meva mare a començaments del segle XX -havia nascut l’any 1895-. El fet de començar vacances aquest […]

El 1931, l’any del meu naixement

La proclamació de la Segona República Espanyola va ser un fet històric, un esdeveniment important, molt important per al nostre país. Per a mi, aquest any 1931 del segle passat, a part de pel fet en si mateix, és especialment significatiu ja que aquest any vaig néixer jo, vaig irrompre a la vida. Si bé […]

Entremaliadura escolar

A casa, una vegada acabada la guerra del 1936-39 i ja amb el pare a casa, a part dels problemes del menjar i de feina, problemes que van ésser generals per a una gran part de la població, n’hi havia un altre i era el d’escolaritzar-nos. Tant el meu germà, tretze mesos més petit, com […]

Aquells primers temps de la revolució del 36

El que avui coneixem com les Germanetes dels Pobres, l’any 1936 era un monestir de monges contemplatives conegudes per “Saleses”, i tornà a ser-ho una vegada acabada la guerra, fins l’any 1954, any en què les monges marxaren de Manresa. L’any 1902 fou col·locada a dalt de la teulada, a la part més alta i […]

Els Nadals dels anys 30 i 40

Llevat del Nadal de l’any 1935 -any en què morí l’avi matern Vicenç els primers dies de març- jo, nascut el 29 desembre de 1931 i que acabava de fer en aquest Nadal del 35 els quatre anys, no recordo cap altre Nadal ni Tió d’abans d’aquest any. Aquest va ser per a mi el […]

Tertúlies dominicals al carrer de Sant Maurici

El carrer de Sant Maurici, situat a la part alta del barri de Les Escodines, carrer transversal, va del carrer Nou de Santa Clara a la carretera de Pont de Vilomara. Del meu record, dels primers anys quaranta del segle passat, encara recordo la gent gran dir d’aquesta carretera la carretera Nova; segurament seria la […]

Aquells primers dies i temps del 1939

L’antic col·legi, fundat pels jesuïtes de Sant Ignasi, on avui entre d’altres hi ha l’Arxiu Municipal i el Museu Comarcal, els primers dies de l’arribada de l’exèrcit dels nacionals s’habilità com a caserna de soldats, això durant molt de temps i anys; per la seva grandària hi cabia tot i tothom. A part de la seva […]

El cosinet Peret (desaparegut durant la Guerra Civil)

Així, en diminitiu, ens havíem acostumat a casa, tant al meu germà com a mi, a parlar d’aquest cosí germà, que es deia PERE CALVET SOLDEVILA, nascut a Manresa el 22 de novembre de 1920, fill d’una germana del pare, la tia Antonieta. Val a dir que jo no tinc, i encara menys el meu […]

Buscar a tot memoria.cat