Recordant La Divina Pastora
En aquesta advocació mariana, el barri de Les Escodines tenien La Divina Pastora com a patrona a la desapareguda església de Sant Bartomeu, durant la Revolució de 1936. Recordo, essent jo molt petit, la commoció que hi va haver el dia que la venerada imatge fou cremada. Era una imatge vestida amb roba de pastora, […]
L’hotel Sant Domingo de la Muralla del Carme
D’entre els establiments de la Muralla del Carme recordo l’hotel de Sant Domingo. Amb aquest nom en castellà era conegut per tothom. A la planta baixa era obert al públic, hi havia un cafè lliure i molt freqüentat. Durant el bon temps i a l’hora de dia fou lloc de tertúlies d’intel·lectuals a peu […]
Recordant el Congrés Eucarístic Internacional
L’ any 1952, si no vaig errat, fou el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona. Segons es deia, fou l’acte internacional més rellevant, fet després de la guerra. Barcelona, aquells dies que durà el Congrés, s’omplí de molta gent estrangera, evidentment del món catòlic. A Manresa, en preparació del Congrés, hi hagué quinze dies abans […]
La meva Muralla del Carme de Manresa
Agost del 1943: mercat de la Muralla, a la vigília de la Festa Major de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages) 1) Deixem-ho clar, que de Muralla no en tinc cap ni abans ni menys ara. Amb aquest títol vull dir la Muralla o Avinguda del Carme que vaig conèixer de petit, d’infant, a la […]
Les meves primeres passes per les Escodines
És evident que les meves primeres passes per les Escodines, i més pel seu carrer, no pugui recordar-ho, donada la meva edat d’infant, tot i que a casa sempre m’havien dit i recordat que a deu mesos ja caminava solet, però una cosa és fer i l’altra recordar. A casa sempre em recordaven que […]
Em sento escodinaire
La capella de Sant Antoni de Pàdua al final del carrer de les Escodines xamfrà amb el de Sant Antoni. (Arxiu Comarcal del Bages) Malgrat que fa molts anys que visc fora del barri, vaig néixer a la part alta del barri de Les Escodines, al carrer de Sant Llorenç de Brindis, ara dit […]
Soldats a les Saleses, el 1939
El carrer de les Saleses, vist des del carrer de Caputxins i més des de davant de la clínica de Sant Josep, fa una petita pujada que així era el 1939 i continua sent ara, si bé ara està asfaltat, amb edificis i voreres a cada costat. Els primers dies de l’arribada dels nacionals, […]
El carretó dels gossos
Actualment aquella estampa del carretó dels gossos que jo vaig veure i que vaig viure els primers anys immediats a l’acabament de la guerra s’ha perdut, no es veu. Aquell petit carretó suportava una caixa amb dues portes de guillotina -dites trampes–a la part del darrera, que eren l’única entrada i sortida que tenia. […]
Els estudis de la meva infantesa
Fa temps que porto de cap fer un escrit sobre els estudis que vaig fer a la meva infantesa, però abans em cal aclarir una cosa: en aquells temps, durant la República, el temps de la guerra i fins acabada i al començament de la dictadura, del que ara es diu anar a escola […]
Recollint matalassos per a necessitats de guerra
Documents sobre la recollida de matalassos a Manresa per a necessitats de guerra. (Arxiu Comarcal del Bages). Deuria ser el mes de setembre o a començaments de la tardor del 1938. Era fosc, però no feia fred. En aquells temps encara no hi havia el canvi d’hora d’ara i valia allò d’“a l’agost a […]
Les infermeres de l’hospital militar de les Saleses i altres records
Era la tarda del 24 de gener de 1939, dia de l’alliberament de Manresa, “l’entrada dels nacionals” es deia. Anava agafat de la mà de la tieta, la germana de la mare, pel carrer de Caputxins i davant de l’actual clínica de Sant Josep un grup de dones s’abraçaven a uns soldats. La gent […]
Actes al camp de futbol del Pujolet els primers anys de la postguerra
El costum d’anar al camp del Pujolet era els primers anys just després d’acabada la guerra. Als escolars, almenys als d’escoles nacionals de no pagament, cada dos per tres el mestre ens deia: ”El próximo domingo a las nueve todos a misa a la Seo y, terminada la misa, al campo del Pujolet”. Arribàvem […]
Jeanne Roclandts Januthe, assassinada a Manresa el 8 de març del 1939 per l’exèrcit franquista
Era la tarda del dia 8 març de 1939. Feia unes quantes setmanes que a Manresa havien arribat les tropes del general Franco. Dues dones, la Joanna i la Rita, que eren cunyades, sortiren de casa de la primera, que vivia cases amunt del carrer de Sant Benet a la part alta de la barriada […]
Gener del 1939: els ponts ensorrats
Els ponts de Manresa que van ser ensorrats el 24 de gener del 1939, durant la retirada de les tropes republicanes. En la retirada de l’exèrcit republicà la nit-matinada de 24 de gener de 1939 foren volats els ponts de Manresa amb un gran terrabastall que recordo perfectament i que em despertà mentre dormia […]
Records de la baixada de les Saleses
Del meu record, d’aquest carrer de les Saleses, sempre se’n deia la baixada. Era una drecera per anar a ciutat. “Anar a ciutat” en dèiem almenys els del carrer de Sant Llorenç de Brindisi i carrers adjacents, mai “anar a Manresa”. I en dèiem baixada perquè normalment era baixar. Tant el meu germà com jo […]
A la Colònia Jorba, amb carros
Recordant el Pare Torra, el bisbe Perelló i el català, i la visita a la tomba del Pare Peypoch Era l’any 1942, tres anys més tard de l’acabament de la guerra, primer diumenge del mes de maig, concretament el dia 3. El jesuïta Ferran Torra Sisquella des de la Cova dirigia les Congregacions Marianes, la dels […]
Les Germanetes dels Pobres, alguns records
Les Germanetes dels Pobres van marxar de Manresa. A la primera casa que recordo, després de la guerra a la plaça de Sant Bartomeu, es van veure obligades a compartir-ne una petita part; l’altra part es va fer servir com a Prisión de Partido, un cop acabada la maltempsada, plena a vessar de presos. […]
Un matalàs per a les necessitats de guerra
Deuria ser setembre o començaments de la tardor del 1938. Era fosc, però no feia fred -en aquells temps encara no hi havia el canvi d’hora d’ara- i valia allò de “a l’agost a les set ja és fosc”. Tant el meu germà com jo encara no érem al llit i corríem per casa. […]
Una setmana a la presó als organitzadors de la festa de Sant Antoni Abat, per un sermó en llengua catalana
La festa de Sant Antoni Abat o del porquet, un cop acabada la guerra i restaurat el culte, es tornà a celebrar, essent com sempre els organitzadors, segons el diari d’aquella època, el gremio de arrieros y vaqueros. Es van tornar a fer els Tres Tombs, precedits de la misa solemne con sermón a […]
El Blasi
El nom complet d’aquest veí del carrer de Sant Llorenç de Brindisi era Blai Llardachs Bartrus i havia nascut a Tàrrega (Lleida) el 3 de setembre de 1883, però feia anys que vivia a Manresa. El seu ofici era sabater ataconador (remendón) com també ho havia estat el seu pare. Anys enrere, havia exercit aquest ofici […]
Aquelles ambulàncies de la guerra
El que era un convent de clausura de monges Saleses, durant el temps de guerra es convertí en un hospital on portaven els ferits del front i s’anomenà Hospital d’Evacuació. A mesura que l’exèrcit nacional anava avançant i el contrari anava reculant, era molt freqüent veure cada vegada més ambulàncies dirigint-se cap a l’hospital. Hi […]
El desmantellament de la imatge del Sagrat Cor del convent de les Saleses i la dona que plorava
En esclatar la revolució del 36, el que avui coneixem com les Germanetes dels pobres i recentment com una obra de Sant Joan de Déu, era un convent de monges contemplatives de clausura que havien arribat a Manresa als darrers anys del segle XIX. Eren conegudes com les Saleses, inspirades amb la mística de […]
Va de Carnestoltes
Recordo un diumenge de Carnestoltes. Llavors, en aquells anys immediats a l’acabament de la guerra, els primers anys quaranta, no es feia i durant molts anys el Carnestoltes que ara coneixen ni molt menys perquè estava prohibit. Senties a parlar a la gent gran del que ells havien viscut, però jo no hi entenia res. […]
“Guarderias de verano”. El mestre Senyor Joan Martí i Garriga
Deurien ser els primers anys quaranta que a Manresa s’organitzaren unes colònies locals infantils els mesos d’estiu, juliol, agost i una part de setembre, aquells anys en què tot s’havia de fer en castellà, i es deien “Guarderias de verano”. Amb el meu germà anàvem al col·legi Nacional “Pare Algué”, vulgarment conegut com la Bonavista, pel fet […]
La tornada de la guerra del pare (1939)
La passarel·la o palanca de l’estació del Nord i el pont de Sant Francesc, tal com van quedar després de les explosions produïdes per l’exèrcit republicà poques hores abans de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa, el 24 de gener del 1939 Un bon dia, això ho recordo més pel que havia sentit […]
Aquell juliol del 1936
Era molt petit, només tenia quatre anys i mig. De casa, recordo que veia i sentia a dir que, al menjador, hi havia a la paret un gran quadre amb l’estampa de la cena del Senyor o del sant sopar. A casa, digueren que aquell quatre s’havia de treure. Això devia ser al vespre […]
Un capellà amagat a casa el 1936
Deurien ser els primers dies de la revolució, els de més bogeria d’aquell juliol de 1936. La mare era al carrer, i deuria ser quasi migdia. El tartaner de cal Jordi, forn de pa de la plaça de Sant Ignasi, de la família Noguera, on els de casa els compraven el pa i l’home, […]
Coses de Les Escodines
Els meus pares havien nascut a Les Escodines, la mare al carrer que dóna nom a tota la barriada. Els havia sentit explicar moltes coses de la seva infància, allà a la primera dècada del segle passat. Explicaven que quan s’havia de portar el combregar a un malalt, si no es temia per un […]
Records del 1939, esperant que el pare tornés del front de guerra
L’hivern del 1939 jo tenia pocs anys i sentia parlar a casa de la guerra i que s’acabava -això deia la mare-. El pare era al front i per això el nom de guerra i front m’eren gairebé familiars. Cada dia a les converses, tant de la mare com de l’àvia materna i de […]
Jocs d’acabada la guerra
La quitxalla sempre fa el que veu a fer als grans. I així fou una vegada acabada la guerra quan per primera vegada va veure capellans i monges vestits amb els seus hàbits, fet que durant la guerra no era possible. Aquells temps al carrer del Caputxins hi havia dues botigues de queviures, cala […]
