Coses viscudes

Recordant què havia sentit a dir sobre l’església del Carme el 1936

 

Visitant l’església del Carme, he recordat coses que, d’aquest lloc i durant els dies forts de la revolució del 1936, es deien que hi havien succeït.

Els anys d’aprenent en un taller hi havia uns homes grans, però que eren joves en el temps dels esdeveniments, que deien que durant uns dies es deia que al Carme hi havien trobat cadàvers i que fins i tot hi havia cua per anar-ho a veure mentre les campanes tocaven a morts.

D’això, de morts i de campanes, fins i tot ho havia sentit a dir a casa, a la meva mare, però un dels companys de treball deia que també hi anà ell a veure’l. Deia que a la sortida i a la porta hi trobà de milicià un company conegut, més o menys de la seva edat.

Explicava que ell digué al company milicià: “Home! No fotem que aquella cabellera que porta aquell cadàver és la que portava la imatge de San Salvador”. I explicava que el company li va dir: “Calla! Que per confondre l’enemic tot és bo”. Avui, en veure la imatge nova de Sant Salvador, he pensat en aquesta conversa.

Un altre company de treball, aquest ja molt gran, parlava de l’església dels Infants i deia que un dia s’aturà a veure com treien imatges i altres objectes a cremar al carrer i que ell va dir: “Tot això serà feina per tornar a fer”. El guarda o milicià, en sentir-lo, li va etzibar: “El que cremem i destruïm no és per fer-se mai més!”, i que ell li va dir: “Bé, bé, no t’esveris ara”.

La mare respecte d’un frare que ella deia que havia predicat al Carme el dia 16 de juliol, pocs dies abans de l’esclat de la revolució, que aquell frare en el sermó  havia picat molt fort, i devia voler dir que tenia por del què els venia al damunt.

La mare, explicant això, deia el nom del predicador, un tal Jaume Barjau Martí, de nom civil, i de nom religiós, Oriol de Barcelona, però em sembla que no era així. Pel que he sabut, qui predicà al Carme el 16 de juliol del 1936 fou el frare Andreu de Palma, que va sobreviure, mentre que el que deia la mare el 24 de juliol fou mort al vespre a la carretera del Pont de Vilomara.

Bé, tot això ho he pensat visitant el Carme.

Últims records

Joan Requesens i Piquer
Joan Requesens i Piquer
Jaume Grandia i Cortina
Jaume Grandia i Cortina
Joan Requesens i Piquer
Joan Requesens i Piquer
Joan Requesens i Piquer
Joan Requesens i Piquer
Lluís Soldevila Mominó
Lluís Soldevila Mominó
Buscar a tot memoria.cat