Es tracta de quan arribes a Manresa, a primera hora del matí, de passar pel magatzem de la Tabacalera. Ja ve bé ja que és a la carretera de Vic 50 o 52, prop del carrer de Bilbao. Allà hi porto unes llibretes grans, allargades, de la comanda, que si els Ducados, els Ideales, els Celtas, la picadura, les faries i altres. Hi ha vegades que es demana segells, fulls plens de segells.

Després arribar-me al banc a pagar-ho. És la feina per fer la “saca” del tabac de l’estanquer de Sant Fruitós, l’encàrrec que fa periòdicament,

Al migdia o a la tarda, recollim les caixes, bones capses de cartó on hi ha el tabac. Sempre ens atén el Sr. Valentí Nadal, trobo que és una persona seriosa i que encara em fa més respecte, alt, les ulleres que duu i el seu bigoti. A vegades parlem del bàsquet, perquè és un dels qui porten el CB Manresa, a la Pista Castell, hi està molt vinculat, així com en les competicions que s’hi fan. El Sr. Nadal també té un estanc al carrer de Vilanova, xamfrà amb el carrer de Talamanca, donant la cara a la plaça de Gispert. El porta la seva germana, i de vegades hi despatxa alguna de les seves filles. Desconec quin és el mèrit per tenir aquest negoci, ja que el del poble es diu que el va aconseguir gràcies al fet que el seu pare havia anat a la guerra de l’Àfrica.

Mons que es creuen: negoci, tabac, mèrits, bàsquet. Són les relacions d’aquests anys seixanta, d’adolescent.