D’entre els establiments de la Muralla del Carme recordo l’hotel de Sant Domingo. Amb aquest nom en castellà era conegut per tothom. A la planta baixa era obert al públic, hi havia un cafè lliure i molt freqüentat.

Durant el bon temps i a l’hora de dia fou lloc de tertúlies d’intel·lectuals a peu de cafè, però aquest espai de cafè sempre estava obert a tothom i era un bon lloc per estar els diumenges dels freds hiverns manresans d’aquells anys.

Evidentment, fent-hi una consumició s’hi podia passar tot el temps que hom volgués. S’hi veien parelles de festejadors, tant de casats com de solters. S’hi estava calent, i això era interessant.

A dalt al primer pis hi havia una gran sala amb vista a la plaça de Sant Domènec, que servia per a tota classe de celebracions, tant familiars per a casaments, com balls organitzats per institucions i col·legis.

Dels pisos de dalt, on hi havia les habitacions, no em puc parlar per no haver-hi estat mai, però sí que s’hi veia moviment d’hostes.