Coses viscudes

Recordant La Divina Pastora

En aquesta advocació mariana, el barri de Les Escodines tenien La Divina Pastora com a patrona a la desapareguda església de Sant Bartomeu, durant la Revolució de 1936.

Recordo, essent jo molt petit, la commoció que hi va haver el dia que la venerada imatge fou cremada. Era una imatge vestida amb roba de pastora, con corresponia a la seva advocació i, segons deien a casa, portava unes arracades boniques, regal d’un escodinaire.  

La meva mare, nascuda al carrer de Les Escodines, explicava que al seu temps es cantava un cant dedicat a la Verge i que deia “Jo sóc l’ovella perduda”, però que la canalla deia “Jo sóc l’ovella peluda”.

Era una advocació mariana i franciscana caputxina. Els propagadors de la devoció foren els frares caputxins a la seva primera residència, a l’església de Sant Bartomeu, i més tard a la nova casa del carrer de Sant Llorenç de Brindisi, casa i convent, primer cremat i després arrasat, que es trobava al lloc on ara hi ha el Col·legi Oms i de Prat.

Actualment, a la part alta del barri hi ha l’avinguda de La Divina Pastora i al començament del carrer dels Caputxins a Santa Clara, hi ha un mosaic amb la imatge de la Verge i fragments de l’antic himne.

Mentre hi hagué la novena de La Divina Pastora, a l’església de les monges josefines es cantava el nou himne que deia així:

         Oh, Santa mare i Senyora!

         Des d’aquest tron d’or,

         empareu-nos com empara

         una pastora la ramada

         del seu cor.

 

Últims records

Joan Requesens i Piquer
Joan Requesens i Piquer
Lluís Soldevila Mominó
Lluís Soldevila Mominó
Joan Requesens i Piquer
Joan Requesens i Piquer
Joan Requesens i Piquer
Joan Requesens i Piquer
Buscar a tot memoria.cat