El recordo entre el carrer del Born i el carrer Nou, fent cantonada a la plaça d’avui de Sant Domènec, en aquell temps per a tothom coneguda com a Sant Domingo.

La porta principal, la del carrer del Born, tenia un vestíbul força gran de forma rodona, envidriada tant la porta del carrer  com la de dins de l’establiment. Per salvar la diferència entre els dos carrers, hi havia uns graons d’escala que a la part de dalt recordo que anaven molt bé pel dia de Reis, si bé el gran record del 1937 fou pel Papa Noel.

Del vestíbul del vell Cal Jorba en tinc un record molt personal. A casa, hi vam anar amb una cosina de Sant Vicenç de Castellet i aquesta hi comprà i a la caixa li van donar una petita joguina de regal. La cosina prou que em deia que era per al seu germà Pepet, però jo la volia, i fins i tot em vaig tirar per terra plorant i cridant fins a obtenir-la.

El Papa Noel em va preguntar si feia bondat i si creia els pares i on anava a estudi, a col·legi, i li vaig dir als Caputxins. A casa amb això dels Caputxins s’hi van fer un tip de riure i, de retorn a casa, tothom conegut que trobaven pel carrer els deien: “Aquest xicot, mireu què ha dit, que anava a estudi als Caputxins!”.

Aquest dia del Papa Noel amb els de casa la sortida la férem pel carrer Nou.

Els frares caputxins mai no havien fet col·legi a Manresa, però sempre preguntant-me a mi mateix per què havia dit allò, penso que era perquè en aquells temps jo anava a estudi a casa d’un mestre al carrer dels Caputxins. No he sabut mai si el carrer en el temps de la guerra conservava el nom de Caputxins com avui dia.

Fins aquí els meus records de Cal Jorba Vell a la meva infància.