Coses viscudes

Coses sentides de la meva mare

 

A la mare li havia sentit explicar coses de quan ella era petita. Vivia a les Escodines, on havia nascut, en una casa gairebé al davant de la capelleta de Sant Antoni, casa que encara existeix i que suposo que és igual a com era al seu temps, al segon pis, en una escala de graons bastant desiguals i alts.

Quantes vegades, quan passo pel davant i veig la casa i l’escala, recordo la mare i els seus, la mare de petita i la tieta -la seva germana-, els avis Vicenç i Maria, l’oncle Peret -tan recordat i estimat-, el meu besavi Ignasi i, per què no, l’avi arribat de França, Pierre Mouminoux, que vivia al carrer de Santa Llúcia.

A la mare, li sentia dir que de petita al carrer Escodines les nenes jugaven a palletes, joc que no he sabut mai en què consistia, això de jugar a palletes.

La mare deia que mentre jugaven hi anava gent i els demanaven : “Nenes, on és la casa on la mare de Déu pentinà una senyora que estava malalta?”.

Aquesta casa per la qual demanaven era una casa de pagesos del carrer, coneguda com a Cal Cors. Es veu que una dona de la casa es posà malalta, em sembla que deia la mare amb molta febre i se suposa que desvariejava. En aquest estat va veure la mare de Déu que la pentinava. Era una família molt religiosa. Aquest fet s’escampà i hi havia gent que anaven a veure la malalta i de passada, el pentinat.

 

Últims records

Jaume Grandia i Cortina
Jaume Grandia i Cortina
Joan Requesens i Piquer
Joan Requesens i Piquer
Joan Requesens i Piquer
Joan Requesens i Piquer
Lluís Soldevila Mominó
Lluís Soldevila Mominó
Josep Maria Massegú
Josep Maria Massegú i Bruguera
Buscar a tot memoria.cat