Les 800 fotografies de Josep M. Rosal, a Internet
Ja es poden veure a Internet les més de 800 imatges del fons del fotògraf i cineasta manresà Josep Maria Rosal i d’Argullol, que va ser donat a la ciutat pels seus descendents i que es conserva a l’Arxiu Comarcal del Bages.
El web que acull les fotografies, de propietat municipal, té l’adreça següent:
www.manresa.cat/rosal
El fons hi apareix classificat en onze apartats:
Dimarts 30, acte de presentació del web amb 800 fotografies de Josep Maria Rosal
Dimarts vinent, 30 de setembre, a les 8 del vespre, al Centre Cultural el Casino de Manresa tindrà lloc la presentació del web d’imatges antigues del fotògraf i cineasta manresà Josep Maria Rosal i d’Argullol (1908-1983). Durant l’acte intervindran Marc Torras, director de l’Arxiu Comarcal del Bages, i Joaquim Aloy i Conxita Parcerisas, autors del web i comissaris de l’exposició Josep Maria Rosal i d’Argullol. Fotògraf i cineasta. 1908-1983.
El web inclourà més de 800 fotografies d’un alt valor històric i documental anteriors a l’any 1939.
Memoria.cat mostra 50 fotografies de Manresa procedents del Fons Cuyàs
Des d’avui oferim la possibilitat de veure una cinquantena de fotografies antigues de Manresa procedents del Fons Cuyàs.
Aquest fons agrupa les imatges de Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès, 1881-Barcelona, 1953) -que amb els anys va enregistrar nombroses fotografies de pobles i ciutats, tradicions i monuments referits a l’àmbit dels Països Catalans- i dels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona, 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona, 1920 – 1995), que van continuar-ne la tasca. El fons és format per més de 12.000 negatius en blanc i negre.
Divendres surten a la llum fotografies inèdites dels anys 20 i 30
Inauguració de l’exposició “Josep Maria Rosal i d’Argullol. Fotògraf i cineasta. 1908-1983”
Aquest divendres, 19 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Espai 7 del Centre Cultural el Casino (Passeig de Pere III, 27) tindrà lloc la inauguració de l’exposició Josep Maria Rosal i d’Argullol. Fotògraf i cineasta. 1908-1983.
Memòria.cat mostra 24 fotos aèries de Manresa, de l’any 1929
Des d’avui mateix es pot veure al portal Memòria.cat una col·lecció de 24 fotografies aèries de la capital del Bages. Les imatges, d’un gran interès documental, van ser fetes l’any 1929 pel fotògraf i cineasta Josep Gaspar i Serra.
Les fotografies són propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic de Catalunya), que és qui en té els drets a tots els efectes. Per a publicar-les a www.memoria.cat comptem amb l’autorització expressa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya acordada el 28 de juliol de 2014, a qui agraïm la seva disponibilitat.
Tres refugis antiaeris oberts a tothom, el dimarts 26 d’agost
Des de l’Associació Memòria i Història de Manresa col·laborem en l’organització de l’edició d’enguany de les Visites a la Manresa Desconeguda, que tenen lloc cada any durant la Festa Major.
Concretament, la nostra associació participa en la primera d’aquestes visites (Bombes abans de la fi de la Guerra Civil: fa 75 anys), en què es podran visitar els refugis antiaeris de l’antic Parc de Bombers, de la plaça de Sant Domènec i del Grup Escolar Renaixença, amb explicacions de Josep Alert i Joaquim Aloy (de l’Associació Memòria i Història de Manresa) i Francesc Comas.
30 curtmetratges de la Manresa d’abans, a Memoria.cat
A memoria.cat hem agrupat en un sol apartat tots els curtmetratges de la Manresa antiga que conté el nostre portal. A partir d’ara podreu visualitzar-los a l’apartat següent:
www.memoria.cat/films
En aquest nou apartat podreu trobar tres blocs de continguts:
– 10 curts d’abans de la República (amb imatges de les enramades de les Escodines, aplecs a Joncadella i al Suanya, la construcció del Teatre Kursaal, la visita d’Alfons XIII a Manresa o les impressionants estampes d’una batalla de flors al Passeig).
La versió anglesa de “K.L. Reich”, d’Amat-Piniella, ja és finalment al carrer
L’obra de l’escriptor manresà ha estat publicada al Canadà
Un curt de la vida manresana de l’any 1930
Memòria.cat ofereix un film de 90” amb imatges del bateig de Josep Tomàs Cabot
A les acaballes del regnat d’Alfons XIII i a les portes de la proclamació de la II República, el 7 de setembre de 1930 a Manresa va ser batejat un nen, a la desapareguda església de Sant Pere Màrtir.
Una càmera va recollir-ne les imatges en cel·luloide, fet que ha permès disposar d’una petita estampa de la vida manresana del primer terç del segle passat.
El propietari del Palau de les Heures proposà que el bombardegessin perquè s’hi allotjava el president Companys
Mostrem la carta que Josep Gallart envià al general Kindelán, responsable de l’aviació franquista
Dimarts 17, presentació del projecte del Banc d’ADN per a les identificacions dels desapareguts a la Guerra Civil
Aquest dimarts 17 de juny, a les 8 del vespre, es presentarà al Centre Cultural el Casino el projecte del Banc d’ADN per a les futures identificacions dels parents desapareguts a la Guerra Civil.
L’objectiu d’aquest projecte és recollir mostres d’ADN de familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil per tal d’identificar-les a mesura que es vagin descobrint i obrint fosses amb difunts no identificats, víctimes de la contesa.
Dijous 5 de juny, presentació a Manresa del llibre “Emboscats”, d’Esther Miralles
El proper dijous 5 de juny, a les vuit del vespre, tindrà lloc a la Llibreria Parcir (Àngel Guimerà, 74) la presentació del llibre Emboscats. La Guerra dels que no hi van anar, de la historiadora Esther Miralles.
El llibre serà presentat per Joaquim Aloy, president de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Divendres 30, concessió del premi Josep M. Planes al treball “Avi, et trauré d’aquí”, de Televisió de Catalunya
Aquest divendres 30 de maig, a les 8 del vespre, al Centre Cultural el Casino tindrà lloc la concessió del premi Josep Maria Planes de periodisme d’investigació, atorgat per la Fundació Independència i Progrés.
En aquesta ocasió el guardó serà concedit al treball Avi, et trauré d’aquí, de Montse Armengou i Ricard Belis, emès per TV3 l’any passat.
Mor l’activista cultural manresana, domiciliada a Terrassa, Maria Dolors Duocastella
Maria Dolors Duocastella Roig, coneguda popularment com “la Suri”, va morir ahir a Terrassa als 87 anys.
L’any 2008 va deixar gravat en aquest vídeo el testimoniatge de l’assassinat del seu pare, el manresà Benvingut Duocastella, el gener del 1937, després d’haver estar empresonat al Casino de Manresa, seu del Comitè Revolucionari:
Dolors Duocastella recorda especialment el comiat del seu pare al Casino i com un dia una companya de l’escola, filla d’un milicià, li va dir: “Avui afusellaran el teu pare”.
La Guerra Civil a Manresa, amb ulls d’adolescent
Memòria.cat treu a la llum el dietari de Maria Farré
Quan la manresana Maria Farré Riera tenia entre tretze i catorze anys va registrar per escrit les seves vivències personals entre maig de 1938 i gener de 1939. Aquest fet no hauria tingut més transcendència si no fos perquè el període coincideix amb les acaballes de la Guerra Civil a Manresa, la fase més intensa i dramàtica, tant per la proximitat del front, com per les operacions de l’aviació franquista, que van culminar en els dos bombardeigs que va patir la ciutat, amb un mínim de 35 víctimes mortals.
El dijous 22 de maig, “Els bagencs a la Primera Guerra Mundial”
El proper dijous 22 de maig, a les vuit del vespre, tindrà lloc a la Llibreria Parcir (Àngel Guimerà, 74) la presentació del llibre 12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial, dels historiadors Joan Esculies i David Martínez Fiol.
Els dos autors, en el marc d’aquesta presentació, comentaran la nodrida presència de bagencs entre els voluntaris que van anar a la Primera Guerra Mundial.
L’acte és organitzat per la Llibreria Parcir, l’editorial Ara Llibres i l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Ha mort Lluís Sala i Sala
El callussenc Lluís Sala i Sala ha mort als 98 anys d’edat.
Lluís Sala es va destacar per la seva activitat de recerca i difusió de la historia i pel testimoniatge de les seves vivències de la guerra, recollides en un excel·lent documental dirigit pel seu nét, Jordi Algué Sala, col·laborador de la nostra Associació.
El documental es titula “Transmissions. Memòries de Lluís Sala”. Va ser presentat per la nostra Associació a Manresa el 17/4/2013, ha estat projectat a diferents municipis de Catalunya i fa poc va ser emès pel Canal 33.
Memòria.cat treu a la llum unes memòries inèdites de la presó de Manresa
Francisco Gros retratà l’etapa més dura del sistema penitenciari franquista
A partir d’avui es pot consultar a memoria.cat un document inèdit i excepcional: les memòries que Francisco Gros (1908-1989) escrigué sobre la seva estada a la presó de Manresa, en plena postguerra franquista, entre 1939 i 1942.
Condemnat a dotze anys de reclusió a causa del seu passat com a sindicalista, Francisco Gros patí en pròpia pell els rigors del sistema penitenciari durant l’etapa àlgida de la repressió franquista.
Recuperem el sumari judicial del president del Comitè Revolucionari Antifeixista de Manresa
Rafael Corvinos Barraca fou condemnat a cadena perpètua
El nostre portal de webs memoria.cat, sota el títol El sumari Corvinos, recull des d’avui una documentació inèdita i de gran interès: el sumari del consell de guerra contra Rafael Corvinos Barraca, que fou president del Comitè Revolucionari Antifeixista de Manresa i tinent d’alcalde a la capital del Bages durant la Guerra Civil.
Corvinos -que després d’evadir-se de tres camps de concentració franquistes fou detingut a Saragossa, denunciat per una persona que el reconegué- hagué d’afrontar un consell de guerra en què el fiscal li demanà la pena de mort, en atribuir-li la responsabilitat política de 35 assassinats.
Tres testimonis més al web dels bombardeigs franquistes a Manresa
El web Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39), del portal memoria.cat, ha incorporat els testimonis de Maria Farré Riera, Roser Rotxés Parcerisa i Josep Sala Puig, que d’aquesta manera s’afegeixen a la llista de persones que aporten els seus records d’infantesa d’un dels episodis més dramàtics de la guerra civil a la capital del Bages, com a conseqüència de l’actuació de l’aviació fr
A partir d’ara, Memòria.cat també a Facebook
El nostre portal de webs Memòria.cat ja disposa de pàgina pròpia a Facebook. Tenim, doncs, una nova eina que ens permetrà donar a conèixer progressivament, i d’una manera individualitzada, els milers de documents i centenars d’imatges, retalls de premsa, vídeos, escrits i testimonis orals que emmagatzemen la nostra vintena de webs. D’aquesta manera es podran posar en valor documents de gran interès que acostumen a passar desapercebuts enmig de l’ingent magma de documentació del portal.
Memòria.cat s’estrena a Facebook just quan el compte de Twitter de la nostra Associació acaba de superar el miler de seguidors.
El web del franquisme incorpora 200 talls de vídeo de 16 testimonis
El web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959), que conté més de 2.000 documents, imatges i retalls de premsa, inclou a partir d’ara, a més a més, la memòria oral de 16 testimonis que parlen d’aquesta època en 200 talls de vídeo.
L’adreça d’aquest nou apartat és:
15 testimonis expliquen en vídeo diferents aspectes de la guerra a Manresa
Memoria.cat posa al vostre abast un nou web que conté el testimoniatge, a través d’un centenar de talls de vídeo, de 15 persones que van viure el període de la guerra civil a Manresa en plena infantesa.
L’adreça del web és: www.memoria.cat/guerra.
Els testimonis, representatius d’un ampli espectre social i ideològic, són els següents:Carme Ausió, Josep Batriu, Montserrat Camprubí, Josep Esquius, Antoni Garriga, Lluís Grifell, Antoni Molina, Jaume Navarro, Pere Playà, Maria Prat, Josep Roca, Soledat Serch, Lluís Soldevila, Josep Tomàs Cabot i Josep Torra.
Memoria.cat obre un apartat amb els records de Lluís Soldevila sobre la Guerra Civil i el franquisme
La Guerra Civil i el franquisme són els dos eixos al voltant dels quals giren els records aportats per Lluís Soldevila i Mominó, recollits en vídeo en un nou apartat del portal memoria.cat. Gràcies a una retentiva excepcional, l’entrevistat passa revista a un ampli espectre de fets, situacions, episodis i personatges de la vida manresana entre finals dels anys trenta i finals dels seixanta.
Una bona part de les vivències relatades guarden relació amb el desbordament anticlerical dels primers temps de la Guerra Civil. Altres records fan referència als bombardeigs, els refugiats i l’estada a la mina de Santa Clara els moments anteriors a l’entrada de les tropes rebels.
Memoria.cat recull els records quasi centenaris de Jaume Navarro i Torras
Memoria.cat us ofereix un nou apartat que recull el resultat d’un seguit d’entrevistes realitzades a Jaume Navarro i Torras, testimoni vivent de gairebé un segle d’història manresana.
Memoria.cat recull les vivències de Josep Tomàs Cabot
Memoria.cat us ofereix una entrevista al prestigiós escriptor, historiador i divulgador Josep Tomàs Cabot (Manresa, 1930), en la qual evoca els seus records de la Manresa del temps de la guerra i del franquisme. Al llarg dels 27 vídeos de l’entrevista, hi parla de les seves vivències com a alumne de l’escola “Asèptica” i de l’Institut, dels enderrocs que el 1936 va presenciar de l’església de Sant Pere Màrtir, de la moralitat religiosa del franquisme, de la vida quotidiana d’aquells anys, de la creació de l’Escola d’Assistents Socials Torras i Bages…
Tomàs Cabot també ens mostra un dietari en què el seu pare anotava breument alguns fets de la República i de la guerra.
Ara fa 75 anys: catalans confinats a l'”Hotel ciment” de Cervera
Ara fa 75 anys, immediatament després d’acabada la guerra, nombrosos catalans van ser confinats en un antic magatzem de ciment de Cervera que les autoritats franquistes van convertir en centre de depuració. Els detinguts anomenaven aquell sinistre lloc amb el sarcàstic nom d’Hotel ciment. Les condicions d’estada hi eren infrahumanes i els detinguts havien de respirar la pols del ciment que hi havia pertot.
Dijous 6: projecció de “La canalla(da) de Sant Felip Neri”
El dijous 6 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre, es projectarà, al refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença, el documental “La canalla(da) de Sant Felip Neri”, que recull testimonis de l’atac aeri que el matí del 30 de gener de 1938 va provocar l’esfondrament del soterrani de l’església de Sant Felip Neri. Hi van morir 42 civils, la majoria nens procedents d’altres zones de l’Estat refugiats al temple. Als nens morts del convent s’hi van sumar veïns i altres ciutadans d’altres àrees de Barcelona.
Divendres 7, acte sobre la Guerra Civil a Monistrol de Montserrat
El divendres 7 de febrer, a les 19:00 h, a la sala de conferències del Casal de Can Gibert (carrer de Sant Joan, 1), de Monistrol de Montserrat, tindrà lloc l’acte Parlem de la Guerra Civil.
N’és l’objectiu presentar el projecte Memòria de Monistrol 1936-39, basat en la recerca que està portant a terme Mireia Vives Puig, que es vol comunicar al XVIII Congrés de l’Associació Internacional d’Història Oral, que tindrà lloc a Barcelona el proper mes de juliol.
L’acte, obert a tothom, serà presentat per Joaquim Aloy, president de l’Associació Memòria i Història de Manresa.