Infermeres en substitució de les monges

En començar la guerra civil, l’Hospital de Sant Andreu, el més important de la ciutat, estava en mans de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. El personal religiós fou perseguit, i les monges es van amagar o van marxar de Manresa. L’Ajuntament comissà els hospitals de Sant Andreu i de Sant Joan de Déu i va canviar-los el nom per Hospital de Manresa i Sanatori de la Culla, respectivament.

L’alcalde Francesc Marcet, el dia 6 d’agost de 1936, va fer una crida a través dels diaris de la ciutat per substituir les monges que havien marxat. Demanava dones de 18 a 35 anys, que sabessin llegir i escriure correctament en català i castellà i que poguessin justificar bona conducta. Avisava que no tindrien dret a indemnització quan no calguessin els seus serveis i que tindria preferència la que tingués títol d’infermera. Tenien tres dies per presentar-se. (1)

En el dietari de les bibliotecàries de la Biblioteca Popular de Manresa, trobem anotacions d’aquelles dates sobre la gran demanda de llibres de medicina, primeres cures, etc.,  per part de noies. (2)

La majoria de dones que es van presentar per cobrir aquestes places treballaven a la fàbrica. Per a elles, va suposar una gran oportunitat, i algunes van acabar obtenint la titulació. A nivell de tot Catalunya es van organitzar cursos per formar aquest personal amb diferents modalitats: infermeres de guerra, ajudants d’infermeres, etc.

Van començar a treballar el 17 d’agost del 1936. Primer van treballar a l’hospital civil, i l’any 1938 una part d’elles va passar als hospitals militars.

Cal dir que no totes les monges van marxar o es van amagar. A la farmàcia de l’Hospital de Manresa, durant tota la guerra hi van treballar Maria Carbonell i Isabel Martínez, vestides de seglars (3). També van seguir treballant les religioses de la Clínica de Sant Josep i vuit monges a Casa Caritat, simulant que eren treballadores.

L’abril de 1938, quan l’exèrcit franquista arribava a les terres de Lleida, el Departament de Sanitat va decidir que Manresa tingués els hospitals d’evacuació de ferits de l’Exèrcit de l’Est. Per això una part del personal va ser militaritzat. L’Hospital de Manresa va ser l’Hospital Base, però també es van habilitar com a hospitals militars l’Institut, les Saleses i el Grup Natura.

Acabada la guerra, com a mínim tres de les vint-i-dues infermeres que consten en una de les nòmines de l’Hospital de Manresa de l’any 1938 (4) van sotmetre’s a un consell de guerra, cosa que ens permet saber qui eren i conèixer alguns fets.

Paquita Vendrell Bruguera

Josepa Serra Sitges

Soledat Roy Ponsa

 

La majoria de les dones que havien obtingut la titulació d’infermera els anys de la guerra civil no van poder tornar a treballar com a tal.  Els títols obtinguts en aquest període van quedar anul·lats, i per al nou règim sempre van ser les “infermeres dels rojos”. Una manera encoberta de depurar-les va ser no deixar-les superar mai les proves de convalidació del títol que van instaurar l’any 1940. Elles s’hi presentaven una i altra vegada fins que se’n cansaven i tornaven a treballar a les fàbriques o tallers.

Una de les poques que va poder seguir fent d’infermera, i en va ser tota la vida, va ser Esperança Serra Micholed. També procedia de la fàbrica i va acabar la guerra sense cap formació, però el Dr. Dalmau de l’Hospital de Sant Andreu li va proposar de treballar a l’Asepeyo. Havia de fer el batxillerat i treure’s el títol d’infermera i de practicant. Segons el seu testimoni, fou la primera manresana que obtingué el títol d’infermera en el franquisme. (5)

Aquestes dones, amb molta o poca formació, van assistir en la convalescència i mort a centenars de soldats joves d’arreu de l’Estat, i en pocs mesos, als més de quatre-cents que foren enterrats al cementiri de Manresa, (6) a banda d’accidents, bombardeigs i assassinats a causa de la guerra.

Altra vegada la plantilla de l’Hospital de Sant Andreu la formaren majoritàriament les monges paüles a partir de finals de gener de 1939.


Treballadores que consten en la documentació de l’any 1938 de l’Hospital de Manresa (vegeu documents al final de la pàgina)

 

HOSPITAL CIVIL

Infermeres: Maria Casas Balaguer, Paquita Carbonell Petit, Magdalena Padrós, Soledat Roy Ponsa (Punsà), Esperança Serra Micholed, Pepeta Vila Serra, Griselda Sallés

Farmàcia: Maria Carbonell Petit, Isabel Martínez Ferrer

Llevadora: Atanàsia Vilajoana Pintó

Altres feines (neteja, etc.) : Magdalena Pujol, Dolores Trillo, Maria Bonet Vergés, Teresa Francisco

Administració: M. Antònia Mataró Ferrer

 

HOSPITALS MILITARS (Servei de Sanitat de Guerra) 

Infermeres: Conxita Calmet Morros, Maria Busquets Sorolla, Conxita Bou Sala, Amàlia Casals Pujol, Carmen Lafarga Ballester, Àngela Sala Creus, Josepa Serra Sitges (Sitjes), Maria Garcia Perez, Paquita Vendrell Bruguera, Teresa Carreras Panisello, Pilar Folch

Infermeres mecàniques: Júlia Leiza, Maria Coll, Remei Mañà, Maria Berlanga

Altres feines  (cuina, neteja, rentador, cosidor): Ramona Quintana Balcells, Assumpció Pardo, Maria Roca Hugas, Maruja Zapatero Bonbin, Maria Morros Firmat, Isabel Hernández, Virtuts Rodríguez, Pilar Cigüela Abad, Maria Primicia, Manuela Mata, Consol Cortines, Irene Torrentallé, Antònia Rodriguez Ruíz

 

SANATORI LA CULLA
Hi treballaren: Antònia Blanco (infermera), Rosa Lari Vallberdú (cambrera), Agustina Bohigas Font (serventa), Benvinguda Vallès (cambrera), Agustina Buhigas (cambrera), Genoveva Vallès (Cambrera), Maria Guardia (ajudanta cuina), Leonor Illa Congost (rentadora), Teresa Carulla (feines diverses) (7)

 

(1) Diari El Dia, 06/08/1936
(2) Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1928-1939). Memòria.cat
(3) Manresanes que han fet història. Maria Carbonell Petit
(4) Nòmina de l’Hospital de Manresa. Fons Hospital de Sant Andreu. Arxiu Comarcal del Bages
(5) Entrevista de Conxita Parcerisas a Esperança Serra Micholed, l’any 2008
(6) La fossa militar del cementiri de Manresa. Memòria.cat
(7) Web “Plantilla municipal de Manresa durant la República i la Guerra (1931-1939)”

 

Buscar a tot memoria.cat