Ha arribat l’hora que les dones facin irrupció decididament als centres de producció, a totes les esferes de direcció de la vida política i econòmica del país i els Sindicats no poden ésser pas excepció. (1)

La premsa dels anys de la guerra s’esforça per argumentar el valor que aporten les dones a les fàbriques i els tallers.  Les convida a assumir responsabilitats, a substituir els homes que marxen al front, a formar-se i a liderar els sindicats. També mentalitza els homes perquè no s’aferrin als seus llocs i deixin pas a les dones.

En l’àmbit sindical, les dones que lideraven les accions a les fàbriques encara són més anònimes que les que s’implicaven en els partits. Les crides que fan les sessions femenines de la CNT o la UGT a les seves afiliades sovint les signa el sindicat, de manera que hem de buscar les seves opinions i els càrrecs que tenien en la lletra petita de la premsa, i també en les acusacions a què les sotmeté el franquisme.

“Una visita a la fàbrica Parera Industrial col·lectivitzada”
El diari UGT entrevista un grup de filadores i un de teixidores de diferents ideologies per copsar les seves opinions sobre la unitat sindical, el cooperativisme i el paper de les dones.

En el grup de les filadores, opinen Antònia Garcia (CNT): “La unitat sindical i antifeixista és la que ens convé a tots per a guanyar la guerra”, Carme Planes (UGT): “Per abatre el feixisme criminal, un conjunt antifeixista” i Maximina Faro (sense filiació): “Tota unitat antifeixista és bona.”

Coincideixen en la unitat sindical tres representants del grup de teixidores: Rosa Ibáñez, de la CNT; Concepció Claveles, de la UGT, i Josefina Ferrer (sense filiació).

Sobre la “Unió de la Dona Jove, opinen que està molt bé, que han d’entrar a ella totes les joves antifeixistes, per a treballar per la guerra, educant-se en la construcció de material de guerra, etc. per tal que les dones puguin ocupar els llocs que els homes deixen vacants quan van al front”. (2)

Confederació Nacional del treball (CNT)
Ramona Berni Toldrà  fou una activista llibertària veterana i compromesa, teixidora de la Fàbrica Nova i treballadora de l’Ajuntament els anys de la guerra. Marxa a l’exili l’any 1939.

Altres afiliades activistes: Joaquima Aguado Junyent, Carme Castillo Tortosa, Dolors Espinalt Badia (membre del Comitè de Control de Bertrand i Serra), Dolors Garrós Aleu (delegada sindical), Rosa Riera Barberan (delegada del ram de les teixidores), Francesca Señal Corrons, Assumpció Solà Casas (del consell d’empresa de Bertrand i Serra del Guix quan es va col·lectivitzar), Dolors Garrós Aleu (delegada de la fàbrica Carreras)

Unió General de Treballadors (UGT)
Sabem que l’octubre de 1936  tres dones eren vocals de la Junta del sindicat l’Art Fabril i Tèxtil (Secció cinters) de la UGT: Maria Sabaté, Pepeta Lleonart i Maria Mercè. (3)

Lurdes Soler Espuña fou nomenada secretària de Finances del Comitè del Bages de la UGT l’abril de 1938. (4)

Altres dones compromeses amb el sindicat foren: Carme Vendrell Valls, d’ERC (delegada de la fàbrica de Fermí Roca); Dolors Capellas Masanés, del PSUC; Teresa Martí Albesa; Agnès Marzo Rierola; Rosa Aguado Junyent; Teresa Arnau Suñé (delegada sindical); Josepa Campos Solervicens; Laura Serra; Teresa Arnau Suñé (delegada de la fàbrica Carreras); Elena Jubert Casafont (delegada de la fàbrica Carreras)

FETE-UGT (Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT)
Creat l’any 1931, durant la guerra va ser el principal sindicat dels ensenyants. A Manresa tenia el seu local dins de la UGT, al carrer Salmeron (actual carrer…).

En la fusió del Sindicat Nacional de Mestres FETE-UGT, són vocals de la Junta Rosa Delhom Brugués (va ser secretària de la FETE) i Vicenta Cuende Sierra. (5)
Mercè Boté Puiggrós també en fou secretària, des del juliol de 1937 fins a mitjan 1938.

Associació de Dependents del Comerç i la Indústria (ADCI)
La Secció Femenina de l’ADCI de Manresa començava a treballar l’agost de 1938, quan ja comptava amb més de quatre-centes afiliades a tot Catalunya.

El seu principal objectiu era “l’organització de les brigades de xoc femenines, la missió de les quals serà substituir els companys que deixen el lloc de treball per a respondre dignament les ordres dictades pel Govern del Poble”. (6)

(1) “Cal la incorporació de les dones en la direcció dels sindicats”. Diari UGT, 10/10/1938
(2) Diari UGT, 21/02/1938
(3) Diari El Dia, 03/10/1936
(4) Diari UGT 18/04/38
(5) Diari El Pla de Bages, 23/09/1936
(6) Diari UGT, 12/08/1937