Els fets ocorreguts el 8 de març de 1937 demostren com les dones manresanes estaven a la primera línia de la política, encara que no hi exercissin càrrecs.

En aquell moment s’instaurava un enfrontament entre partits i sindicats, entre dos sectors ideològics-polítics, que va acabar en els Fets de Maig de 1937. D’una banda, ERC i PSUC impulsaven la creació d’un exèrcit popular, únic i regular per guanyar la guerra, i de l’altra, CNT i POUM prioritzaven la revolució social i el manteniment de les milícies populars.

En aquest marc, i després d’un Ple municipal del dia abans, en què els regidors del PSUC proposaren que onegessin només les banderes republicana i catalana en els locals públics, es desencadenaren els fets.

La manifestació del 8 de març (“Diada de la Dona Antifeixista”) va ser pacífica. Va començar a les 7 de la tarda a la plaça de la República (plaça Major) i va  passar pels carrers de Sobrerroca, Joc de la Pilota, Muralla, Born per arribar a la plaça de l’Om, on es van fer els parlaments de cloenda.

…parlà primer una representant d’Estat Català, i a continuació A. Espelt, en representació d’Esquerra Republicana, Teresa Pamies en nom de les Joventuts femenines catalanes i una delegada del P.S.U. de C., pertanyent al radi de Barcelona. Finalment Josep Terme, ostentant la representació de l’Alcalde, ciutadà Corbella… (1)

Acabat l’acte, un grup de dones es va dirigir a l’edifici de Telefònica del Passeig, ocupat per la CNT,  i van despenjar la bandera d’aquest sindicat que hi onejava. Tot seguit també van treure una pancarta del POUM, i quan es dirigien al local del POUM i de la CNT van ser interceptades per les patrulles de control, que les van dispersar amb trets a l’aire.

Aquests fets van provocar una forta crisi entre partits i dins del Consell Municipal de Manresa.

Els dies 9 i 10 de març, el Departament de Seguretat Interior del Consell Municipal interrogà set dones i dos homes per aclarir els fets.

Carmen Castillo Tortosa, una jove de 20 anys afiliada al Sindicat Fabril de la CNT, va explicar que ella mateixa va treure la bandera de la CNT de l’edifici de la Telefònica. Es va unir a la manifestació, i amb altres dones de diverses organitzacions (Estat Català, ERC, UGT, CNT), van pujar on hi havia la bandera. Davant la insistència dels manifestants, ella la va treure i els la va donar, però un home de la CNT volia que la hi donessin a ell, i Rufina Muñoz deia que era dels manifestants. Finalment es va acordar que qui havia tret la bandera la portés al local de la CNT. Com que no hi va trobar ningú, la va portar a l’ajuntament.

Paquita Checa Benito, una jove de 17 anys, explica que ella va treure la pancarta del POUM. No sap qui li va donar un ganivet perquè tallés les cordes de la pancarta. Ella ho va fer, però no va tocar ni pancarta ni bandera.

Els altres interrogats foren: Rufina Muñoz Rojas, de 27 anys; Antònia Feliu Miró, de 40 anys i militant d’ERC; Elvira Tejado Pequero, de la CNT; Rosa Escudé Riera, de 21 anys; Carme Sabaté Serra, d’ERC; Josep Rocosa Vila, del PSUC, i Cipriano. (2)

(1) Diari UGT, 09/03/1937
(2) Informe del Departament de Seguretat Interior del Consell Municipal (Arxiu Comarcal del Bages)