Júlia Farreras Plaromaní

(Barcelona, 19/03/1901 – Manresa,  18/07/1969)
Directora de l’Asil Alberg Joan Selves durant la guerra. Represaliada pel franquisme

Des de jove vivia a Casa Caritat, primer com a asilada, després, l’administrador i canonge Pau Firmat i la seva majordoma la van acollir a casa seva, dins la pròpia institució. Durant la guerra, Pau Firmat es va amagar, i ella va ser la directora del centre seguint les instruccions del nou administrador, el regidor republicà Ramon Sanz.

Gràcies a l’extens consell de guerra al qual fou sotmesa, sabem que l’alberg Joan Selves (el nou nom de Casa Caritat) va encobrir una part de les monges vestides de minyones o asilades, va acollir nens refugiats mentre no els hi trobaven família i donava menjar a persones que s’hi presentaven amb una autorització de l’Ajuntament. Tot això a part de la funció primordial de la institució, l’acollida de nens orfes o desatesos per les famílies.

També seguint instruccions del regidor Sanz, hi va amagar un home la vida del qual perillava. Era el Dr. Esteve Maria Relat, que els vencedors van nomenar primer alcalde franquista de Sabadell.

Acabada la guerra, Relat va voler agrair al regidor Sanz haver-li salvat la vida i va acudir a Júlia Farreras perquè li fes d’intermediària. En Ramon Sanz era a l’exili i la Júlia va fer dos viatges a França per portar-li diners de part de l’alcalde Relat. En tornar, el juny de 1939, va ser detinguda  i empresonada, primer a Manresa i després a la Presó de Dones de Barcelona. En va sortir al cap de quatre mesos amb una sentència absolutòria.
Quan es va desvincular de Casa Caritat, es va fer càrrec de la porteria d’un edifici del carrer Barcelona de Manresa.

Cens de manresans privats de llibertat. Júlia Farreras Plaromaní

Foto: Arxiu Roser Ibarz Sanz

 

 

Buscar a tot memoria.cat