L’assistència social a Manresa

Durant la guerra, les dones van estar al capdavant de l’assistència social a Manresa com a professionals i com a voluntàries. L’Ajuntament es va fer càrrec de la gestió dels centres d’atenció a les persones grans i als infants.

Les Germanetes del Pobres i l’assistència pública s’uneixen amb el nom d’Assistència Social, que s’ubica al convent de les Reparadores. Pel que fa als infants, Casa Caritat i la Casa d’Infants Orfes s’uneixen amb el nom d’Alberg Asil Joan Selves i es queden a l’edifici de Casa Caritat. (1)


Alberg Asil Joan Selves

La seva funció primordial era acollir nens orfes o desatesos per les famílies, però als anys de la guerra civil, amb l’Ajuntament com a titular, la tasca social de la institució es va ampliar. Va acollir nens refugiats mentre no se’ls hi trobava una família, va alimentar persones sense recursos i fins i tot va amagar persones en perill de perdre la vida. 

L’administrador fou el regidor d’Assistència Social Ramon Sanz Ibars, la sotsadministradora, Carme Baltiérrez Clotet, vídua de Joan Selves i Carner, i la directora auxiliar durant tota la guerra, Júlia Farreras Plaromaní (Represaliada pel franquisme)

Altres treballadores en aquests anys foren: Assumpció Boté (vigilant), Dolors Sala (vigilant), Magdalena Noguera Noguer (cuidadora), Dominga Torra (cuidadora), Josepa Pujol Torrent (cuinera), Àngela Grau (cuinera), Cecília Pla Bermans (auxiliar de cuina), Victòria Mateu Casafont (auxiliar de cuina), Carme Boigas o Borgues (serventa), Francesca Subirana Sandiumenge (portera), Josefina Lozano (serventa), Teresa Bonveí (cuidadora del bestiar), Joana Casserres (cuidadora del bestiar).

 

Assistència social
Segons nòmina del mes de novembre de 1937, de les trenta-quatre persones que tiraven endavant el servei d’acollida al Casal de la Vellesa, trenta-una eren dones. (2)

 

La Llar de l’Infant

Es va crear a Manresa el setembre de 1936, amb la finalitat d’acollir fills i filles de milicians morts al front i infants de famílies castigades per la guerra. A l’hora de la veritat, però, va servir per acollir infants refugiats de guerra que arribaven des de diversos indrets d’Espanya (3). Alguns els acolliren famílies manresanes, ja que en un primer moment la població s’hi van abocar entusiastament, però ben aviat la cruesa de la guerra va fer que la responsabilitat d’aquests infants quedés en mans de l’Ajuntament, de les organitzacions solidàries i especialment de la Llar de l’Infant.

La Llar estava situada al poble de Rajadell, a la masia Noguera, coneguda també amb el nom de Torre Gallifa, que fou incautada a Joan Gallifa. (4)

Hi treballaven dos homes (un feia de pagès i l’altre de jardiner), sis dones i un mestre. S’ocupaven de  més de cinquanta nens i nenes i no cobraven, només tenien a canvi el menjar de franc. Sovint s’havien de fer festivals i col·lectes a la ciutat per mantenir el funcionament d’aquesta llar. A Manresa tenien les oficines a la plaça de l’Om, 6 primer pis. (5)

 

Comissió d’Auxili Femení del Ministeri de Defensa Nacional (6)

A Manresa va començar la seva activitat quan la guerra estava molt avançada, el setembre de 1938. Les dones antifeixistes que en formaven part de manera altruista visitaven els ferits de guerra als hospitals, o bé des de casa col·laboraven cosint o fent altres tasques, totes amb l’objectiu de resoldre les mancances materials i de companyia que els ferits poguessin tenir en estar lluny de la família. Hi havia una delegada que coordinava les diferents tasques, i rebien donatius per part de la població de Manresa.

(1) Acta del plenari de l’Ajuntament de Manresa, del 21/08/1936
(2) Web “Plantilla municipal de Manresa durant la República i la Guerra (1931-1939)”
(3) Cens de refugiats a Manresa durant la guerra civil
(4) El Pla de Bages, 28/09/1936
(5) El Pla de Bages, 19/10/1936
(6) Diari UGT, 10/12/1938

 

 

 

 

 

 

Buscar a tot memoria.cat