Localització de la documentació a l’OFPRA (París)
i autor d’aquest apartat: Jordi Pons Pujol
En aquest apartat us presentem uns documents inèdits de l’exili a França de Carme Ballester i Llasat, esposa del president Lluís Companys. Corresponen al dossier de refugiada política conservats a l’Office Français de Protection des Réfugiés et Apatrides (OFPRA), a la rodalia de París, a qui agraïm l’autorització per publicar-lo. Els documents que conté mostren que Carme Ballester, com molts altres republicans catalans i espanyols exiliats a Franca, va cercar de regularitzar la seva situació acollint-se a les disposicions de les Convencions de Ginebra de 1933 i de les NN.UU. de 1951. La República Francesa ja havia establert el maig de 1945, just en acabar la guerra, l’Office Central des Réfugiés Espagnols. Ara, després de signar aquests acords, crearà l’OFPRA a principis de 1952.
Fou aquesta oficina depenent del Ministeri d’Afers Estrangers la que va atorgar el 1953 l’estatut de refugiada política i la protecció de la República Francesa a “Maria-del-Carmen Companys”, de soltera “Ballester”.
La República Francesa, doncs, considerava l’Estat espanyol un règim no democràtic i tractava els exiliats catalans i espanyols com a refugiats polítics. Aplicava així la Convenció de Ginebra mentre tenia ben present la repressió franquista i la vigència de la “Ley de Responsabilidades Políticas” de 1939, d’aplicació retroactiva per a tot càrrec o actuació fidel a les institucions republicanes.
El dossier de refugiada de Carme Ballester que us presentem recull algunes de les gestions fetes a finals de 1969 i principis de 1970 per renovar l’estatut de refugiada política i per tramitar la sol·licitud d’indemnització de la RFA com a vídua de represaliat pel nazisme. Alemanya havia estipulat als anys 50 unes indemnitzacions a les víctimes del nazisme que havien deixat fora, però, els republicans espanyols represaliats a la França ocupada, deportats a camps nazis o lliurats a la dictadura franquista i executats. Carme Ballester ho havia provat aleshores, sense sort.
La lluita de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP) i altres entitats d’exiliats va aconseguir que a finals dels anys 60 la República Federal Alemanya eixamplés la llei i passés a cobrir les víctimes republicanes. Podeu veure la documentació completa i la correspondència dels tràmits del cas Carme Ballester conservats a l’IISG d’Amsterdam en aquest enllaç.
20/11/1969. Resposta del director de la secció espanyola de l’OFPRA a la sol·licitud de Carme Ballester. Li precisa la necessitat de renovar el carnet de refugiada, ara caducat, i la documentació que li requerirà l’administració alemanya. No li va ser fàcil reunir els documents que havia de sol·licitar a diferents instàncies administratives espanyoles. Carme Ballester, però, no va voler sol·licitar als seus botxins l’extracte de la sentència de mort a Lluís Companys per part del Tribunal Militar que el va condemnar. Tampoc el règim franquista volia donar-lo, com explicà l’ambaixada alemanya al seu advocat.
15/1/1970. Sol·licitud de renovació del carnet de refugiada de Carme Ballester. És el document més interessant. Hi consta la data d’entrada a França, la resposta a la pregunta «on es troba el vostre cònjuge?» -«fusilado por Franco en 1940»-, la seva adreça a París, el seu permís de residència, la seva signatura com a «Carme Companys»,… i una anotació a mà que diu «recogerá el S. Ester». Aquesta anotació fa referència a Josep Ester i Borràs, obrer berguedà, membre de la CNT, resistent i deportat a Mauthausen. A la postguerra Josep Ester serà l’ànima de la FEDIP (Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics) i un company incansable dedicat a atendre i gestionar moltes de les sol·licituds d’indemnitzacions que aconseguiran vídues i fills de represaliats republicans, tant si eren a l’exili com a Espanya. Josep Ester va ajudar d’una manera decisiva a tramitar les indemnitzacions alemanyes demanades per Came Ballester.
19/1/1970. Traducció al francès de la partida de casament civil de Lluís Companys i Carme Ballester, ja iniciada la guerra civil, on hi consten els seus divorcis anteriors i on apareixen com a testimonis de l’enllaç el conseller Ventura Gassol i Manuel Companys. Podeu veure el document original en aquest enllaç.
19/1/1970. Certificat de refugiada en favor de Carme Ballester expedit per ser presentat davant les autoritats alemanyes, i la fitxa de refugiada actualitzada i amb vigència per tres anys. La fitxa conté la foto de la vídua del president Companys. És la seva darrera foto coneguda. La Carme Ballester ja no va poder renovar de nou el carnet de refugiada, perquè va morir abans, el març de 1972, en el seu París de l’exili i sense poder tornar a Catalunya. Fou enterrada al cementiri de Saint-Mandé al costat del fill del president, Lluïset Companys i Micó, malalt, de qui s’havia fet càrrec fins a la seva mort prematura.
