• Recitals de Lluís Llach a la Sala Loyola el 6 i 7 de febrer de 1976, organitzats per Òmnium Cultural. Hi va haver una gran afluència de públic i la primera fila estava ocupada per representants del Secretariat d’Entitats de Manresa.El diari Manresa de 7 de febrer de 1976 titulava: “Un millar de personas escucharon anoche a Lluís Llach”. L’ article explicava que “se caracterizó por un casi irrefrenable entusiasmo del público que coreó todas las piezas y mantuvo las clásicas cerillas encendidas […] destacando los títulos ‘L’estaca’ […] un público enfervorizado que principalmente en la primera parte prorrumpió en muchos gritos de ‘Viva la República’, ‘Visca Catalunya’, ‘Estatut’. A la salida, la fuerza pública invitaba a circular cosa que, junto con la llovizna que caia, hizo que se cumpliera la consigna, con la excepción de un grupo bastante numeroso subiendo por la calle Derechos y Francisco Morell que repetían los gritos pronunciados en el interior de la sala.  Ya en la plaza Infantes se disolvieron.”La notícia del recital del dia 7 es titulava: “Llach ratificó su éxito”. Comparant-ho amb l’anterior recital, l’article explicava: “Iguales banderas, pancartas y vítores, pero el ambiente quizás menos tenso. En la calle, frente a la sala, las personas que no habían podido entrar eran invitadas a circular por la fuerza pública para evitar aglomeraciones. Terminado el recital, al filo de la medianoche, hacia Bajada Derechos y Francisco Morell se formó una manifestación con cerca de un centenar de personas que fueron disueltas por la Policía Armada”.

• Recital de la  Nueva Trova Cubana, a la Sala Loyola,  el 28 de maig de 1976, amb l’assistència d’unes 250 persones.  A la notificació de l’Ajuntament al Govern Civil comunicant l’informe realitzat per la Comissaria de Policia sobre el recital. Explica que “despidiéndose unos con el puño en alto y otros con el signo de la victoria, si bien tales gestos no fueron apercibidos sino por un escaso número de público. Durante la actuación se exhibieron dos banderas, una catalana de grandes dimensiones y otra cubana. Por parte de algunos de los asistentes, durante el acto se profirieron los gritos de  ‘Libre’, ‘Amnistía’, ‘Cuba”, ‘España socialista’, ‘Viva la marcha de la libertad’, ‘Libertad, amnistía, estatutos de autonomía’, ‘El pueblo unido jamás será oprimido’, ‘Pueblo catalán ponte a caminar’ y ‘Viva Cataluña’, todos en catalán y siendo coreados pocas veces y por una minoría de público”.

• Rufí Cerdán Heredia, en nom de la Comissió Gestora de l’Associació de Veïns de la Font dels Capellans, havia sol·licitat poder realitzar un recital del cantaor flamenc Manuel Gerena, el 29 de juny de 1976, a la plaça principal de la Font del Capellans, ja que el barri no disposava d’un local adient per portar-lo a terme

El Govern Civil no va autoritzar l’acte i a més, ho va comunicar poques hores abans de començar el recital. El motiu que van donar va ser que no es podia permetre el recital a l’aire lliure. Davant la prohibició, un grup de veïns va decidir traslladar, des de la plaça on s’havia de celebrar el recital, els equips de megafonia a la parròquia. Els representats de l’Associació van fer gestions amb el comissari de policia perquè permetés la celebració del recital i en no aconseguir-ho, el rector de la parròquia, mossèn Josep Codinach, va accedir que es pogués fer a l’altar major. Unes 2.000 persones a l’interior de l’església i 500 a l’exterior van seguir el recital.

Llegiu Bertran Teixidor, Josep Maria. Pàgines viscudes. L’any on l’activitat política va sortir de l’armari.

• Recital de Lluís Llach, el 20 de febrer de 1977,  a la pista Castell amb motiu de les Festes de la Llum. Va ser organitzat pel Grup Clam d’Òmnium Cultural.  Al recital hi van assistir al voltant de 3.000 persones, les quals van cridar durant el recital “Visca Catalunya”,” Volem l’Estatut” i “El poble unit mai més serà oprimit.”

• Recital de Raimon, l’ 1 de març de 1977, al teatre Kursaal. Va ser organitzat per Jove Cambra de Manresa i hi  van assistir gairebé 2.000 persones. A les primeres files hi van seure representants dels partits polítics de l’oposició democràtica.