Jaume Viladrosa Montraveta

Dades biogràfiques

Jaume Viladrosa Montraveta havia nascut al poble de Lloberola, al municipi de Biosca a la Segarra, el 17 de juliol de 1910. Vivia a Manresa des de feia 13 anys. El 1936 residia al carrer d’Amigant núm. 6, a tocar de la plaça Major, amb la seva dona Petra Morales Cantero, de Conca, el seu fill Albert, de 18 mesos, i el seu cunyat Bruno, de 20 anys, fonedor a l’atur. La seva dona era analfabeta. Al mateix edifici, hi vivien el seu pare, Senén, de 58 anys i mosso, i els seus germans Vicenç de 21 anys i pintor, Rossend de 19 anys i impressor, Marcel·lí de 17 anys i fuster a l’atur i Àngela de 14 anys. Ell era paleta.

A la família havien estat tots pagesos, abans d’arribar a la ciutat.

Durant la guerra, Jaume Viladrosa arribà al grau d’oficial de l’exèrcit republicà. Fou també comissari polític al front. Militava al PSUC.

Després de la retirada republicana, va passar pels camps de refugiats i fou incorporat a una CTE (Companyia de Treballadors Espanyols) al servei de l’exèrcit francès. Va ser capturat durant la invasió alemanya de maig-juny del 1940.

Fou deportat a Mauthausen el 25 de gener del 1941, procedent de l’Stalag XII-D de Trèveris, d’on sembla que havia arribat prèviament provinent de l’Stalag VIII-C de Sagan, a l’Alta Silèsia, l’ actual Polònia.

El seu comboi de deportació havia sortit de Trèveris el 22 de gener del 1941, amb 775 republicans, dels quals n’acabaren morint 544. Ell, que tenia el núm. 3.697, va morir el 10 de setembre del 1941 al castell de Hartheim, gasat. El seu estat de salut devia ser precari, ja que a Hartheim s’hi enviaven els que ja no es consideraven aptes per treballar, amb la promesa de portar-los a un sanatori.

Jaume Viladrosa i Pere Parés foren els primers manresans a morir a Hartheim, tots dos el mateix dia.

Fotografies

Documents

Col·locació de l’stolperstein (Carrer d’Amigant 6)