Gènesi i desenvolupament del projecte

El març de 2010 l’Associació Memòria i Història de Manresa va demanar a l’Ajuntament de Manresa la instal·lació, en un lloc públic de Manresa i al camp d’extermini de Gusen, de sengles plaques commemoratives dels manresans que van trobar la mort als camps nazis amb motiu del 65è aniversari de l’alliberament. Ambdues peticions no van tenir sortida en aquell moment.

L’any 2013 es va celebrar l’Any Amat-Piniella per commemorar el centenari del seu naixement. Entre les diferents activitats i accions realitzades va destacar la iniciativa d’Òmnium Cultural de col·locació d’un conjunt escultòric dedicat a aquest escriptor, deportat a Mauthausen, davant de l’edifici modernista del Casino de la ciutat. L’obra fou finançada amb diverses aportacions particulars i s’instal·là el mes de febrer.

Des de l’Associació es va expressar, novament, la necessitat que el record de l’experiència concentracionària no quedés reduït a Amat-Piniella, sinó que es fes extensiu a tots el ciutadans que la van patir. El maig d’aquell any el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Sr. Joan Calmet, va acompanyar l’expedició manresana d’estudiants d’institut i de membres de l’Associació a Mauthausen i va col·locar una placa d’homenatge als manresans víctimes de l’horror nazi al Memorial de Gusen. I el 29 de novembre es culminava l’any Amat-Piniella amb el trasllat de les seves restes al panteó familiar del Cementiri de Manresa i la col·locació –amb el suport del Memorial Democràtic- de dues plaques d’homenatge a l’escriptor i als manresans “que van patir i morir als camps de concentració i de totes les víctimes de l’horror nazi”.

L’Any Amat-Piniella va significar el naixement del Projecte educatiu Manresa-Mauthausen als instituts d’ensenyament secundari Pius Font i Quer i Lluís de Peguera. Arran d’aquest Projecte, dues alumnes de batxillerat de l’Institut Pius Font i Quer, Ariadna Moyano i Alejandra Ibarra, van decidir dedicar el seu Treball de Recerca de Batxillerat 2015-2016 al tema de Mauthausen. Tutoritzades pel professor Jordi Pons, membre de l’Associació, van orientar-lo a investigar els domicilis on vivien els deportats manresans i a proposar actuacions públiques de memòria històrica.

La seva recerca va identificar els domicilis de deu dels deportats, i la seva conclusió respecte la memòria històrica dels deportats manresans fou que convenia una placa nominativa en un lloc cèntric de la ciutat i apostaven per la col·locació de llambordes stolpersteine als domicilis coneguts, adoptant aquesta experiència europea.

Les seves conclusions foren conegudes pels mitjans de comunicació locals, que se’n van fer ressò. L’Associació Memòria i Història de Manresa i Òmnium Bages van entrar el dia 1 de febrer de 2016 una petició a l’Ajuntament de Manresa proposant un homenatge als deportats seguint la proposta de les dues estudiants. El ple municipal del dia 18 de febrer de 2016 va aprovar, amb la unanimitat de tots els grups polítics, que l’Ajuntament realitzés les accions de memòria proposades abans del 27 de gener de 2017 -Dia Internacional de l’Holocaust- i convidava la nostra Associació a verificar i completar les dades obtingudes per les dues estudiants.

Durant la resta de 2016 Jordi Pons va fer la recerca històrica aprofundida que calia. Per la seva banda, l’Ajuntament de Manresa va obtenir el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya a la iniciativa i es va engegar el procediment per encarregar a l’escultor Gunter Demnig les llambordes stolpersteine.

La recerca històrica va haver d’establir un llistat de deportats rigorós, localitzar els domicilis on vivien per tal de fer possible la col·locació de les llambordes commemoratives i localitzar els seus familiars vius per fer-los participar dels actes d’homenatge previstos.

El llistat inicial del que disposava memoria.cat era de vint-i-quatre manresans (de naixement o bé residents en esclatar la guerra civil) deportats als camps nazis, però més de la meitat eren noms dels quals no se’n sabia res. La investigació d’arxiu ha permès corregir-lo i ampliar-lo amb la descoberta de nous ciutadans manresans deportats. Actualment tenim coneixement de 29 deportats, tots ells de trajectòria i circumstàncies conegudes, a excepció d’un d’ells, Isidre Serra.

De la mateixa manera s’ha pogut completar la localització dels domicilis dels deportats que havien iniciat les estudiants Ariadna Moyano i Alejandra Ibarra. Obtingudes les adreces de 1936 es va cercar la seva equivalència amb la denominació i numeració actuals dels carrers. Dels vint-i-nou manresans deportats, vint-i-cinc vivien a la ciutat el juliol de 1936, un a Terrassa, un a Barcelona i un a França. Tan sols d’un n’ignorem el domicili.

El 25 i 26 de gener de 2017 l’escultor alemany Gunter Demnig va col·locar vint-i-una llambordes stolpersteine. En un futur proper esperem la seva tornada per a col·locar les quatre restants.

Com a acció de recuperació de la memòria històrica, el projecte Deportats manresans perdia sentit si no s’acompanyava de la participació dels familiars dels deportats. Però havien passat molts anys i va caldre primer de tot localitzar-los. Memoria.cat coneixia inicialment els familiars de només quatre dels vint-i-nou deportats. La recerca ha permès descobrir els de vint-i-tres més, que han col·laborat amb els seus records, fotografies i cartes, permetent que la web que presentem tingui un major interès. A tots ells agraïm la seva contribució. La seva coneixença i amistat ha estat la part més gratificant del nostre projecte.

El 27 de gener de 2017 a la sala de Plens de l’Ajuntament de Manresa hi eren presents els familiars de la gran majoria dels vint-i-nou deportats.

Aquell dia i els dos anteriors la ciutat de Manresa va homenatjar els seus ciutadans deportats als camps nazis. La instal·lació de les llambordes per Gunter Demnig va ser seguida d’un acte d’inauguració de la placa col·lectiva a la plaça de Sant Domènec, d’una taula rodona de record i memòria de l’holocaust amb estudiants de secundària, i de l’acte solemne al Saló de Plens municipal amb els familiars de les víctimes.