Bonifaci Servitja Barnaus era fill d’una família humil de set germans. Havia nascut el 1913 a Sant Salvador de Guardiola i el 1936 vivia i treballava de mosso a Ca la Rosa, a Les Farreres, un raval pagès del terme de Manresa.
El cop d’estat feixista contra la república va comportar la seva mobilització militar. La derrota republicana a la guerra va significar el seu exili a França, travessant la frontera enmig de l’allau humana de principis de febrer de 1939.
Iniciada la 2a Guerra Mundial, les autoritats franceses el van mobilitzar dins d’una Companyia de Treballadors Espanyols auxiliar de l’exèrcit francès. La derrota de maig-juny de 1940 davant Alemanya va suposar la seva captura i la seva reclusió com a presoner de guerra, al costat de molts altres republicans espanyols i dels soldats francesos. El seu camp de presoner de guerra va ser l’Stalag V-D, a Estrasburg.
L’acord entre Franco i Hitler d’agost de 1940 va suposar la separació dels republicans espanyols i la seva deportació a mans de les SS cap el camp nazi de Mauthausen, on va entrar el 13 de desembre de 1940.
Despullat de la seva identitat, reduït al número 5287, va aconseguir sobreviure al treball extenuant, al maltracte, la fam i el fred. Fou enviat a treballar a diferents kommandos exteriors.
El 5 de maig de 1945 els aliats van alliberar el camp principal de Mauthausen, i l’endemà el d’Ebensee, on es trobava Bonifaci. Però la pervivència de la dictadura franquista va impedir el retorn dels republicans a casa. La seva família, a més, havia patit la repressió franquista, amb almenys una execució i un sentenciat en consell de guerra.
França va acceptar acollir els republicans espanyols i en Bonifaci, després de ser repatriat via Valenciennes i París, i treballar una temporada a la Normandia, va trobar feina a Marsella. Allà va poder refer la seva vida, casant-se i formant una família. Quan va obtenir la nacionalitat francesa va poder tornar a Catalunya i visitar i retrobar-se finalment amb els seus germans. Va morir a Marsella el 1995, als 81 anys d’edat.
El comando Cèsar
Cèsar Orquín Serra era un deportat valencià, anarquista, amb una bona educació i que parlava bé l’alemany. Va aconseguir guanyar-se la confiança dels SS i dirigir un comando exclusivament de republicans espanyols per fer feines fora del camp. Així, el juny de 1941 surten amb ell 161 presoners cap a Vöcklabruck, una xifra que augmentarà fins a prop de 400. Entre ells hi ha Bonifaci Servitja.
L’anomenat «kommando Cèsar» treballarà a Vöcklabruck sense patir ni una sola mort; a Ternberg, on els accidents de treballs sí que es cobraran algun mort; i a Redl-Zipf, on tampoc morirà cap dels membres del comando. La mortalitat al camp principal, mentrestant, era del 60 %.
Davant l’avanç aliat, el 3 de maig de 1945 els presoners de Redl-Zipf van ser conduïts al subcamp d’Ebensee, on finalment foren alliberats per les tropes nordamericanes.
Fotografies
Documents
Col·locació de l’storpelstein (carrer de Dalt 1, municipi de Sant Salvador de Guardiola)
