L’arribada de la dictadura a Manresa. Dijous 23, acte recordatori
Amb motiu dels 75 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa, aquest dijous, 23 de gener, a les 19:30 h, tindrà lloc al refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença (carrer del Canonge Montanyà, 2) la projecció del documental produït el 2007 Viure en una dictadura. Els primers anys del franquisme a Manresa (1939-1959).
L’acte, que serà introduït pels historiadors Francesc Comas i Joaquim Aloy, és organitzat per la Fundació Independència i Progrés, l’Associació Memòria i Història de Manresa i l’Ajuntament de Manresa.
Diumenge 19, reconeixement a les víctimes dels bombardeigs sobre Manresa i inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada”
Aquest diumenge, 19 de gener, a les 13:00 h, a l’interior del refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença (carrer del Canonge Montanyà) se celebrarà un acte commemoratiu i de reconeixement a les víctimes dels bombardeigs de l’aviació franquista sobre Manresa, que ara fa 75 anys van produir la mort d’un mínim de 35 persones.
A continuació s’inaugurarà l’exposició Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i a les infraestructures catalanes, produïda pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
Quatre testimonis més al web dels bombardeigs
El nostre web Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39) incorpora les declaracions de quatre testimonis més d’aquells fets tràgics.
Es tracta de Carme Ausió Ferrer, Josep Batriu Agut, Montserrat Camprubí Rovira i Maria Prat Torras. Maria Prat, a més, ens ensenya els soterranis de casa seva (al carrer de les Escodines), on alguns veïns es refugiaven durant els bombardeigs.
Podeu veure les entrevistes dels testimonis en aquest apartat
Una revista de Cantàbria publica un article sobre els mestres de la República a Manresa
La revista especialitzada en patrimoni històrico-educatiu Cabás, que s’edita a Cantàbria, en el seu número de desembre de 2013, ha publicat l’article “Evolución de la enseñanza pública en Manresa durante la II República y efectos de la represión franquista sobre el profesorado”, de Joan Maria Serra. L’article va ser sol·licitat des de la mateixa revista arran de la publicació del nostre darrer web Els mestres de la República a Manresa.
Bones Festes!
MEMORIA.CAT necessita el vostre suport econòmic
El nostre portal de webs, www.memoria.cat, inclou més de 20 webs, milers de documents i centenars de fotografies i vídeos.
Per poder continuar mantenint aquest ingent volum de documentació històrica a l’abast de tothom i continuar treballant amb nous projectes ens cal la vostra col·laboració econòmica.
Podeu ajudar-nos amb un ingrés puntual o amb quotes anuals. Vegeu les diferents modalitats
En aquest nou vídeo, de 40 segons, us recordem els continguts de memoria.cat:
El centenari d’Amat-Piniella arriba al final aquest divendres, amb el trasllat a Manresa de les restes de l’escriptor
La cerimònia, amb una forta càrrega simbòlica, tindrà lloc a les 13:00 h al cementiri municipal
Amb una cerimònia altament simbòlica -el trasllat a Manresa de les restes mortals de l’escriptor que va sobreviure l’horror nazi i va deixar-ne testimoni novel·lat-, aquest divendres, 29 de novembre, finalitzaran els actes del centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella.
Vídeo de Marcel·lí Lobet i Carles Llussà (2006) en què rememoren l’expulsió d’Amat-Piniella de Manresa
El web de Joaquim Amat-Piniella us ofereix una entrevista de 25 minuts de durada, gravada el 2006, en què Marcel·lí Llobet i Carles Llussà parlen de l’expulsió de Joaquim Amat-Piniella de Manresa.
Els dos entrevistats formaven part del col·lectiu CC (conegut com a Cristians Catalans), que havia organitzat la parada del llibre català a la plaça de Sant Domènec, on l’escriptor supervivent de Mauthausen va anar a signar obres seves.
Publiquem l’expedient de censura d’“El casino dels senyors”, d’Amat-Piniella, amb el fragment eliminat pel franquisme
Enguany l’editorial Ensiola ha reeditat la novel·la El casino dels senyors, que Joaquim Amat-Piniella va publicar l’any 1956. La nova edició inclou un text breu que en el seu moment la censura franquista va prohibir. S’hi explica una visita d’un dels protagonistes de l’obra, el Sr. Taulats, a una prostituta de la Rambla de Barcelona. El censor va considerar que aquell fragment atacava la moral catòlica, de manera que no es va poder publicar.
L’epicentre del centenari d’Amat-Piniella es trasllada a Barcelona
El Museu d’Història de Catalunya inaugura el 15 d’octubre l’exposició sobre l’autor
de "K.L. Reich"
Després de la posada en escena de la versió teatral de K.L. Reich al Born, el centenari de Joaquim Amat-Piniella reprèn les seves activitats, la major part de les quals es portaran a terme a Barcelona durant els mesos d’octubre i novembre.
Dimecres 18: presentació del documental “Transmissions” al Museu d’Història de Catalunya
Transmissions, recupera el testimoni de Lluís Sala, un dels darrers supervivents de la Guerra Civil.
Aquest proper dimecres 18 de setembre a les 19h al Museu d’Història de Catalunya, es presenta el documental Transmissions, de Jordi Algué Sala, que explica la història de Lluís Sala, un dels darrers supervivents de la Guerra Civil. L’acte, organitzat pel Memorial Democràtic de Catalunya, és gratuït i obert al públic.
Ens deixen dos testimonis de la història d’un segle
Els manresans Josep Roca i Comellas (1920) i Francesc Andreu i Bassols (1919) ens han deixat aquests dies.
Tots dos van ser testimonis de pràcticament un segle de la història del nostre país. Alguns dels seus records es poden trobar al nostre portal de webs www.memoria.cat
Els dos van explicar-hi la privació de llibertat que van patir durant el franquisme.
Publiquem nous documents inèdits sobre quatre mestres que exerciren a Manresa durant la República
Un d’ells, Josep M. Casassas, aconseguí un gran prestigi a Xile, on s’exilià
Josep M. Casassas i els alumnes que havien acabat el batxillerat a l’Institut de Manresa, en un sopar el 31 de maig de 1936
En record de Josep Badia i Torras
Josep Badia, en la seva intervenció al míting de la Diada Nacional a Manresa, el 10 de setembre de 1976
El passat dilluns 17 de juny va morir, a l’edat de 87 anys, el callussenc Josep Badia i Torras, un dels protagonistes de la transició política de Catalunya
Un manresà explica en un blog la seva participació a la guerra d’Ifni-Sàhara 1957-58
|
Josep Rafael Manuel Sabaté, molt conegut a Manresa per la seva participació en diverses entitats, per les seves afeccions periodístiques i col·laboracions literàries a la premsa local i per haver treballat molts anys a Can Jorba i al Banc Mercantil de Manresa, ha explicat en un blog les seves vivències a la Guerra de Sidi Ifni i el Sàhara, que li va tocar de viure com a soldat de transmissions. La destrucció del patrimoni de Montserrat i Manresa el 1936, en unes jornades a Girona
De les 15 ponències n’hi ha dues relacionades amb la Catalunya central: – Un “Desastre de la Guerra”: Montserrat, a càrrec de Francesc Xavier Altés, del Monestir de Montserrat Gràcies a tots i a totes!
Amb aquest missatge volem expressar el nostre agraïment a totes les persones que ens han felicitat per la concessió del Premi Regió7 i TVM 2013, que ens va ser lliurat aquest dimarts al vespre. Podeu llegir algunes de les felicitacions rebudes aquests dies al final de l’apartat de “Distincions i felicitacions”, que us convidem a visitar: Un vídeo explica els continguts de MEMORIA.CAT
El nostre portal de webs ofereix més de 20 webs, milers de documents i centenars d’imatges, vídeos, escrits i testimonis orals sobre la República, la Guerra Civil i el franquisme. Per explicar-vos els continguts del portal i facilitar-vos la recerca hem produït aquest vídeo de 6’ de durada, que us convidem a veure.
L’escriptor Josep Tomàs Cabot rememora l’incident de l’expulsió d’Amat-Piniella de ManresaEl web de Joaquim Amat-Piniella (www.memoria.cat/amat) ofereix des d’avui un vídeo d’uns cinc minuts de durada, enregistrat l’any 2005, en què l’escriptor manresà Josep Tomàs Cabot explica què recorda de l’incident de l’expulsió d’Amat-Piniella de Manresa, del qual ell mateix va ser testimoni, ja que va succeir instants després que Amat acabés de signar-li la dedicatòria del llibre El casino dels senyors. Una placa institucional recorda a Gusen els manresans víctimes del nazismeVa ser dipositada dissabte passat, fruit d’una proposta de l’Associació Memòria i Història de Manresa
Des de dissabte passat es pot veure a Gusen una placa amb la inscripció següent: "La ciutat de Manresa MEMORIA.CAT, PREMI REGIÓ7 I TELEVISIÓ DE MANRESA ANY 2013
Imatge que il·lustra la capçalera de memoria.cat Ja són prop de cinquanta les opinions rebudes sobre la novel·la “K.L. Reich”, d’Amat-Piniella
2 de juny: sortida al Museu de l’Exili, a Argelers i a la Maternitat d’ElnaL’Ajuntament i diverses entitats organitzen una sortida per al diumenge 2 de juny, amb el títol RECORD DE L’EXILI. Diferents conferències abordaran la figura i l’obra d’Amat-Piniella al llarg del proper mes de maig En el marc de l’exposició Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci -que s’inaugura demà, divendres, a les 8 del vespre, al Centre Cultural el Casino- un seguit de conferències oferiran al llarg del mes de maig una aproximació a la vida i l’obra de l’escriptor manresà supervinent de Mauthausen. Un total de quatre xerrades integren el programa: Dijous 2 de maig, Joaquim Amat-Piniella a la Manresa republicana, a càrrec de Joaquim Aloy, historiador. L’acte serà presentat per Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic. El centenari d’Amat-Piniella arriba aquesta setmana a un dels moments culminantsEstrena de la versió teatral de "K.L. Reich" i inauguració d’una exposició sobre l’escriptor manresàEl proper 17 d’abril, projecció del documental “Transmissions. Memòries de Lluís Sala”
Des d’avui es pot escoltar a Internet la veu de Joaquim Amat-PiniellaRecuperat l’enregistrament de l’entrevista que Montserat Roig va fer a l’autor de "K.L. Reich", en què recorda les seves vivències als camps nazisMalgrat les deficiències de la gravació, el document sonor, d’una hora i 38 minuts de durada, té un gran valor Dijous, 21 de febrer, comença oficialment el centenari de Joaquim Amat-PiniellaLa inauguració del conjunt escultòric i un acte institucional marcaran el tret de sortida del programa
30 personalitats opinen sobre “K.L. Reich”
Reproduïm un quadern d’operacions militars de l’exèrcit republicà encarregat de destruir els ponts durant la retirada (gener de 1939)
Buscar a tot memoria.cat
|
Amb motiu del centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella (22/11/1913) i del cinquantenari de la publicació de la seva principal obra, K.L. Reich (octubre de 1963), des del web dedicat a Joaquim Amat-Piniella es va demanar a diverses personalitats del món de la cultura, la història i el periodisme si volien donar, al llarg de l’any, la seva opinió sobre aquesta magna novel·la.