Jocs a l’Institut

Malgrat les polèmiques de sobretaula que origina el tema, més aviat penso que tant els nens d’ara com els d’abans juguen; el que passa és que els jocs han canviat i abans potser no eren tan sedentaris. Del meu pas per l’institut de Manresa (el que ara es coneix com “el Peguera”) entre 1960 i […]

L’Aplec de Mestres del Bages

Ara fa uns quaranta anys que van florir arreu del país moviments de mestres que seguien el camí que havia fressat, des de 1965, l’associació de Mestres Rosa Sensat. Un d’aquests moviments va ser l’Aplec de Mestres del Bages. L’origen de l’Aplec de Mestres va ser una trobada que es va fer els dies 26 […]

La tieta Carmeta, que no sabia castellà

    Entre les múltiples extincions d’espècies que s’han produït a la segona meitat del segle XX hi ha la desaparició dels catalans absolutament monolingües, és a dir, que no entenien ni parlaven el castellà. Segurament que una de les darreres representants d’aquests catalans va ser la tieta Carmeta, la tia del meu pare. La […]

Futbol, futbolins i billar

La necessitat de divertir-se és perenne, però les maneres de fer-ho han anat canviant amb el pas del temps. Una de les coses que ha variat els darrers seixanta anys és que, abans, hi havia bastants entreteniments que eren propis de cada sexe. Diversions pròpies del sexe masculí eren anar al futbol, jugar als futbolins […]

Les classes de guitarra amb Marià Homs

L’any 1964 vaig entrar a formar part de la tuna estudiantil de l’institut, dirigida per mossèn Medina, i els meus pares em van comprar una guitarra perquè tots havíem de tocar algun instrument. Això em va fer agafar afició a la música i, a l’octubre, els meus pares em van apuntar a les classes de […]

Els mossens de l’institut

Del meu pas per l’institut Lluís de Peguera, entre els anys 1960 i 1968, recordo tres mossens que hi vaig trobar en aquelles dates en què el nacionalcatolicisme encara impregnava totes les activitats. Van ser Ignasi Domènech, Jacint Medina i Fèlix Guàrdia. Mossèn Domènech era un home baixet i calb, sempre seriós i com enfadat. […]

Mestres de la pública per la catalanització de l’escola

Arran de les vagues de l’ensenyament que es van produir el setembre i l’octubre de 1979 una colla de mestres que treballàvem, o que acabàvem d’entrar, a l’ensenyament públic ens vam posar en contacte per posar fil a l’agulla en el tema de l’ensenyament en català. En tot el Bages, en aquell moment, l’únic centre […]

La biblioteca de l’institut

Diuen que qui ho té del néixer mai no ho deixa, i això és el que em deu passar a mi amb la lletra impressa. A 6 anys ja llegia perfectament, als 7 buscava les notícies de La Vanguardia, a la qual estaven subscrits els meus avis, i als 8 em vaig empassar un diccionari […]

El taller de fer espardenyes

El meu pare i el meu avi van venir a viure a Manresa el 1946, procedents de Viladomiu Nou. Tots dos treballaven en el ram tèxtil però, a Manresa, van decidir instal·lar un taller de fer espardenyes a la Pujada del Castell, al número 75, als baixos d’un edifici de tres pisos. L’edifici encara existeix […]

Una acadèmia de barri

A mitjan segle passat hi havia poques escoles públiques a Manresa i, en canvi, hi abundaven els centres privats. Entre aquests, però, calia distingir entre els centres grans, com la Salle (Els Hermanus) o les Dominiques, i les petites acadèmies. A una d’aquestes acadèmies em van portar els meus pares als 5 anys; era l’Acadèmia […]

Pràctiques de Magisteri a l’Oms i de Prat

A finals de l’estiu de 1971 el meu company Josep Antoni Serra i jo teníem un problema. Havíem fet 1r i 2n de Magisteri com a alumnes lliures i ens tocava fer el 3r curs en què, forçosament, havíem d’integrar-nos en un centre oficial, en el nostre cas, a l’Escola Normal de Barcelona. A Manresa […]

Les botigues de la carretera de Vic

La carretera de Vic, els anys cinquanta del segle passat, era un dels grans eixos comercials de Manresa. Des del seu inici fins a la Bonavista hi havia un seguit cases comercials i de botigues d’articles diversos. L’aspecte d’aquella carretera de Vic era força diferent de l’actual; hi circulava més gent a peu, les voreres […]

El centre de recursos pedagògics

Una sort dels mestres de la meva generació ha estat poder ser protagonistes de la recuperació pedagògica de l’escola catalana. L’any 1983 es va publicar la Llei de Normalització Lingüística però, un cop feta la llei, calien materials i recursos perquè el professorat pogués ensenyar en català. Una peça fonamental en aquesta tasca va ser […]

Els silencis de la postguerra

La derrota de la República en la guerra civil i la dictadura franquista van fer que una llosa de silenci planés sobre tota la societat. La gran majoria de les famílies no volien parlar de temes polítics davant dels fills per por que aquests xerressin massa a fora de casa. La meva família no n’era […]

La reivindicació de la llengua

Els nois i noies que estudiàvem a l’institut Lluís de Peguera els anys seixanta del segle passat seguíem estrictament les normes lingüístiques: a dins de la classe, es parlava en castellà amb el professorat (encara que quasi tots fossin tan catalans com nosaltres) i, a fora el pati, es parlava sempre en català per la […]

El Nou Glossari

Els anys 1967 i 1968 ja s’estava estenent entre el jovent un ambient de disconformitat envers el règim franquista. Els límits que imposava la dictadura cada cop semblaven més estrets i injustos a una joventut sensibilitzada pel moviment obrer, la reivindicació nacional catalana i l’allunyament del règim dels sectors progressistes de l’Església. Segurament va ser […]

L’hora de plegar

Els anys cinquanta del segle passat, Manresa encara era una ciutat que vivia al batec de les fàbriques de filats, de teixits i dels tints que, aleshores, ja començaven una llarga decadència a causa de les successives crisis tèxtils. El meu pare, contramestre tèxtil a la fàbrica dels Condals, es va quedar sense feina i […]

Jugar al carrer

Encara que sembli mentida, fins al 1960 els nens del passeig encara baixàvem a jugar al carrer. Entenguem-nos: no de tot el passeig, sinó els del passeig de dalt, el que aleshores s’anomenava “Paseo de Garcia Valiño”, en honor del general franquista que el gener de 1939 havia ocupat Manresa. De fet, en aquest tros […]

Buscar a tot memoria.cat