Tornant a les arrels

Mestres de la pública per la catalanització de l’escola

Arran de les vagues de l’ensenyament que es van produir el setembre i l’octubre de 1979 una colla de mestres que treballàvem, o que acabàvem d’entrar, a l’ensenyament públic ens vam posar en contacte per posar fil a l’agulla en el tema de l’ensenyament en català. En tot el Bages, en aquell moment, l’únic centre públic que oferia ensenyament en català des del curs 1974-75, a l’alumnat que triava aquesta opció, era el col·legi Guillem de Balsareny. En aquell moment hi havia un cert dubte entre els partidaris d’un ensenyament bilingüe, segons la llengua materna de cada nen, i els favorables a la immersió lingüística en català.

El grup de mestres que ens vam aplegar érem, bàsicament, de Manresa, Sallent i Artés i vam decidir posar-nos el nom de Mestres públics per la Catalanització de l’Escola. Era un nom una mica llarg però que reflectia exactament la nostra posició.

Cada un de nosaltres, segons l’escola on treballava, es trobava amb diferents composicions lingüístiques i socials, encara que pel fet de treballar a l’ensenyament públic, hi predominaven els nens de parla castellana i de medis socials més aviat desafavorits. La situació lingüística més extrema era la de l’escola de La Botjosa, on la Josefina Planell, de Sallent, ensenyava en català a un alumnat totalment castellanoparlant. Aquest fet ens facilitava tot un material que ens permetia experimentar diferents estratègies encaminades a fer l’ensenyament en català, veure quin resultat donava i com l’acceptaven les famílies. Posàvem les nostres observacions en comú i en trèiem conclusions.

També vam fer una enquesta, a les escoles públiques i privades, per esbrinar quina era la llengua familiar dels nens, la seva llengua habitual, la llengua d’aprenentatge i la llengua dels mestres. Amb totes aquestes dades, el novembre de 1981 vam editar un document breu, de 12 pàgines, on oferíem el resultat de les nostres reflexions i una orientació pràctica de com portar a terme la immersió lingüística. A la introducció d’aquest document afirmàvem que: “El principi és clar: hem d’ensenyar en català perquè tots els nens tenen el dret de saber la llengua del país. I hem de mirar de fer-ho de la millor manera possible, perquè l’escola catalana que volem ha de ser de qualitat i responsable de la seva tasca.” I concretàvem aspectes sociolingüístics com que: “L’aprenentatge del català i en català del nen de parla castellana serà més fàcil si les activitats col·lectives i tota la vida pública de l’escola es fan en català. És molt important que demanem als guies, xofers d’autocar, personal de colònies, etc. que s’adrecin en català als nostres nens.

Paral·lelament, desplegàvem els mitjans (recollida de signatures, xerrades, fulletons propagandístics) perquè les escoles on treballàvem fessin el pas d’adoptar la immersió lingüística. Es podria dir que vam intervenir, juntament amb altres mestres, en la catalanització total de les escoles públiques de Balsareny, de Súria, d’Artés, del Pont de Vilomara, de Castellbell i el Vilar, d’Avinyó, de Sallent i de La Botjosa.

La nostra activitat com a grup va durar tres cursos: el 79-80, el 80-81 i el 81-82. A partir del curs 1982-83, semblava que la balança ja estava decantada clarament a favor de la immersió lingüística i la Generalitat estava a punt de treure la Llei de Normalització Lingüística, per aquests motius vam decidir dissoldre el grup.

Buscar a tot memoria.cat