Entre les múltiples extincions d’espècies que s’han produït a la segona meitat del segle XX hi ha la desaparició dels catalans absolutament monolingües, és a dir, que no entenien ni parlaven el castellà. Segurament que una de les darreres representants d’aquests catalans va ser la tieta Carmeta, la tia del meu pare.

La tieta Carmeta vivia a Vilada i un dia de l’any 1970, baixant amb el cotxe de línia cap a Manresa, va perdre el carnet d’identitat. En aquell temps això era greu perquè els organismes policials sempre miraven com a sospitosos de conxorxes antifranquistes aquells que es trobaven amb aquest problema.

Com que la tieta Carmeta ja era gran, la vaig acompanyar a la nova comissaria “dels grisos” que feia poc que s’havia inaugurat a prop de la plaça de l’institut. Quan ens va tocar la tanda, la tieta Carmeta va començar a explicar el que li havia passat: “Venia amb el cotxe de línia cap a Manresa i…”. El funcionari policial, que semblava que s’hagués empassat una ampolla de vinagre, la va interrompre: “Hable en español que no la entiendo”. La tieta Carmeta, com que tampoc no havia entès l’observació, va continuar: “Doncs, li deia que anava amb el cotxe de línia i…”. Amb una veu més elevada el funcionari va dir: “¡He dicho que no la entiendo!”. La tieta va començar per tercera vegada l’explicació; el funcionari es va posar vermell i els ulls se li van començar a omplir de fúria espanyola. Abans no passés res més, jo vaig intervenir: “Es que la señora no entiende el español”. El policia va dubtar un moment i ens va mirar a mi i a la tieta, suposo que intentant endevinar si ens l’estàvem passejant. Finalment va cridar: “¡Pues traduzca, hombre, traduzca!”. Puc assegurar que és de les vegades que he sentit un plaer més profund parlant en castellà i traduint paraula per paraula l’explicació de la tieta Carmeta.

La tia del meu pare va morir al cap de dos anys i estic convençut que devia anar a un cel on, quan parla en català, tothom li respon en aquesta llengua i Ramon Muntaner, en el més bell catalanesc del món, li diu “Pus parla en català, Déu li’n don glòria”.