Ara fa uns quaranta anys que van florir arreu del país moviments de mestres que seguien el camí que havia fressat, des de 1965, l’associació de Mestres Rosa Sensat. Un d’aquests moviments va ser l’Aplec de Mestres del Bages.

L’origen de l’Aplec de Mestres va ser una trobada que es va fer els dies 26 i 27 de setembre de 1981 a la casa de Can Vila, d’Artés, a la qual vam assistir-hi tot de mestres que aspiràvem a aconseguir una escola catalana de llengua i de continguts, amb un enfocament innovador. L’acabat d’estrenar Estatut d’Autonomia i el primer govern de la Generalitat restaurada ens permetien somiar en una escola que emulés els avenços aconseguits en l’etapa republicana.

A l’Aplec de Mestres ens n’hi vam trobar alguns que ja teníem uns quants anys de carrera docent i un bon grup de mestres acabats de sortir de les aules de l’Escola de Mestres de Manresa i de Sant Cugat, amb un entusiasme desbordant capaç d’arrossegar tots els obstacles. A partir de trobades que, al principi, es van fer a cases particulars i després, de manera fixa, a l’aulari de les Saleses, es va anar bastint un seguit d’activitats que enteníem que havien de millorar l’educació. Els mestres que ens reuníem treballàvem, sobretot, a EGB i Pre-escolar, encara que també hi va haver un contacte molt sovintejat amb les mestres de les llars d’infants de la Ginesta, la Picarol i l’Espurna, les quals estaven convençudes que la Generalitat aniria estenent una xarxa de llars d’infants que era modèlica en aquell moment.

Les activitats de l’Aplec de Mestres, al llarg dels seus vuit anys d’activitat, es van repartir en tres àmbits: organització de trobades comarcals de cap de setmana (a Calders, Castellnou de Bages, Camps, etc) dedicades a exposar diverses experiències pedagògiques i a les quals sempre es convidava alguna figura coneguda com el meteoròleg Alfred Rodríguez Picó, el titellaire italià Mariano Dolci o el novel·lista Jaume Fuster; organització d’escoles d’estiu, la primera de les quals va ser el juliol de 1982 a Santa Cecília de Montserrat; i la coordinació de grups de treball, durant el curs escolar, sobre didàctica de la llengua, salut, escola rural, escola bressol, educació especial, diari a l’escola i altres temes que aleshores semblaven prioritaris. Dins de l’Aplec es posava una especial atenció en l’escola rural i l’etapa preescolar. La gran majoria dels mestres que participaven en les activitats eren joves i compartien un cert esperit “xirucaire” -en el millor sentit del mot- i sincerament crec que representaven una de les millors generacions de mestres que ha tingut el país per la seva formació, ànsia de renovació i dedicació.

L’any 1984 l’Aplec de Mestres es va dotar d’un òrgan informatiu bimensual, la revista Tombarella. El cap de setmana del 19 i 20 de gener de 1985, a l’institut Lluís de Peguera, es va formalitzar la constitució de l’Aplec de Mestres com a associació legalment constituïda. El primer dia es van fer diverses xerrades: hi van intervenir Pep Tort, que aleshores portava l’extraordinari programa de contes per ràdio “A cau d’orella”; Roser Rojas, presentant un treball de cartografia amb transparències; diversos regidors d’ensenyament del Bages van participar en una taula rodona sobre escola i ajuntament; Josep Roquer va presentar un vídeo sobre consum i consumisme i la pedagoga Irene Balaguer, fundadora de la revista In-fàn-ci-a, va fer una xerrada sobre les escoles bressol. El diumenge, Jesús Vinyes, del secretariat dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, va presentar l’acte de constitució de l’associació, amb l’assistència d’una cinquantena de mestres del Bages.

La primera Comissió Coordinadora de l’Aplec de Mestres, ja constituït com a associació, va estar formada per Glòria Alapont, Lluís Atcher, Antoni Badia, Elisenda Bertran, Dolors Cabot, Joan Closas, Dolors Fàbregas, Dolors Nadeu, Carme Padrós i Joan M. Serra. Tanmateix, al llarg de la seva història, hi va haver tot d’altres persones que en van ser iniciadores, van assistir a moltes reunions organitzatives i hi van invertir hores; en recordo (i potser me’n deixo) Fina Recasens, coordinadora de l’Escola de Magisteri, Elisabet Costa, Agustí Lleyda, M. Antònia Soler, Teresa Lladó, Teresa Moreno, Joan Baptista Costa, Núria Puèrtolas, Jordi Griera, M. Àngels Alsina i no vull oblidar l’alè jove que ens aportaven la Rosa Grau i el Jordi Lorente, dos estudiants de magisteri que hi col·laboraven amb tot l’entusiasme.

L’Aplec de Mestres va ser fruit, irrepetible, d’una generació de mestres que ara ja han arribat quasi tots a la jubilació. A l’inici del curs 1989-1990 es va plantejar la necessitat de renovar l’equip de gent que ja feia vuit anys que tibava del carro i que mostrava un cert esgotament. Després d’un parell d’assemblees de tots els associats es va veure que no hi havia recanvi i, a principis de 1990, vam donar per acabada la trajectòria de l’Aplec.