Tornant a les arrels

El Nou Glossari

Els anys 1967 i 1968 ja s’estava estenent entre el jovent un ambient de disconformitat envers el règim franquista. Els límits que imposava la dictadura cada cop semblaven més estrets i injustos a una joventut sensibilitzada pel moviment obrer, la reivindicació nacional catalana i l’allunyament del règim dels sectors progressistes de l’Església.

Segurament va ser tot aquest ambient el que ens va fer decidir a dos alumnes de Preuniversitari, en Jordi Marsal (el qual seria diputat del PSC a Madrid anys després) i jo mateix; i a un alumne del Batxillerat nocturn -en Valentí Torra- a fundar una petita revista setmanal sobre temes literaris, socials i de pensament. La revista, a proposta de Jordi Marsal, es va anomenar Nou Glossari en homenatge al Glosari que Eugeni d’Ors havia publicat a La Veu de Catalunya a principis de segle; també hi vam afegir la dedicatòria “A les immenses minories”, cosa que denotava la nostra aspiració de minoria que aspirava esdevenir majoria. El primer Nou Glossari va aparèixer el 18 de febrer de 1968 i el darrer el 23 de juny del mateix any, en total, 19 números. La revista era bilingüe, però hi predominava clarament el català.

En aquell moment intentar editar una revista d’aquesta mena volia dir ficar-se en embolics: el règim era estricte en la censura ideològica i perseguia qualsevol paper dissident. Per això, vam optar per reunir-nos cada dissabte a la tarda, a casa del Jordi Marsal, i picar a màquina tota la revista. A la màquina d’escriure hi posàvem 4 papers carbó i així n’obteníem cinc exemplars. El dilluns següent distribuíem els cinc exemplars entre amics i coneguts del mateix curs perquè els llegissin, sempre amb el compromís d’anar-los passant de mà en mà i aconseguir que almenys tres exemplars ens retornessin.

Ignoro si vam desvetllar gaires consciències, el que sí és cert és que els responsables de la revista hi vam aprendre a escriure perquè ens vam atrevir amb tot: filosofia, crítica literària i musical, opinió política, poesia, etc. Vam aconseguir dues col·laboracions de companys de Preuniversitari: la de Valentí Parcerisa i la de Josep Huguet. Parcerisa hi va publicar els seus primers poemes, habilitat literària que va desenvolupar de gran publicant diversos llibres de poesia; i Huguet es va estrenar a la revista amb un article titulat “Des de Perpinyà fins a Elx” on el futur fundador del PSAN i conseller de la Generalitat ja marcava clarament el seu referent dels Països Catalans.

La revista es va acabar per la senzilla raó que va finalitzar el curs i els que fèiem Preuniversitari ens havíem de presentar a la temuda prova de maduresa per accedir a la Universitat i el nostre temps ja no donava per a tot.

Últims records

Buscar a tot memoria.cat