Arxius de Uncategorized - Pàgina 18 de 23 - Memoria.cat

La carta de Farreras i Duran, àmbit destacat de l’exposició sobre el Parlament de Catalunya

La històrica carta que el manresà Francesc Farreras i Duran va escriure, des de Mèxic, com a president del Parlament de Catalunya a l’exili al president del Parlament català que sorgís de les primeres eleccions autonòmiques després del franquisme (quan encara ell no sabia qui seria) té una representació significativa en l’exposició “La Catalunya en peu. 80 anys de Parlament” que fins el dia 5 de gener es pot veure a Manresa.

Els reportatges del NO-DO sobre Manresa

 Fa pocs dies RTVE i Filmoteca Española han penjat a Internet tots els noticiaris de l’històric NO-DO (produïts entre els anys 1943 i 1981). Nosaltres hem seleccionat els 12 reportatges relacionats amb Manresa que s’hi troben.

S’hi poden veure les dues visites de Franco a Manresa (anys 1947 i 1966), la visita del cardenal Spellman, l’enterrament de Josefina Vilaseca, la Fira de Mostres de 1969, l’Escola Infantil de Circulació del terrat de Cal Jorba, l’obertura de la carretera Manresa-Abrera, curses de motocròs i reportatges sobre els gegants de Manresa i els porrons de la fàbrica del Forn del Vidre, entre d’altres.

Publiquem una poesia inèdita de Ventura Gassol

L’Associació Memòria i Història de Manresa us ofereix una poesia d’amor inèdita de Ventura Gassol.

 

El document ens ha estat facilitat per Enric Morera i Borrell, que la va trobar en una carpeta de documents de la seva àvia, Encarnació Gimeno Zaragoza (Barcelona, 1900-2001).

Un vídeo resumeix el web dels mestres de la República a Manresa

Ja està plenament actiu el nostre darrer web “Els mestres de la República a Manresa. Trajectòries, pedagogies i depuracions”, que vam presentar a Manresa dimarts passat.

 

L’adreça n’és: www.memoria.cat/mestres 

 

Per conèixer els continguts del web i què va significar aquest model d’ensenyament podeu veure aquest vídeo-resum:

Aquest diumenge, cloenda de la segona temporada de l’Espai Memòries

L’espectacle poètic i musical "El temps, com un retaule trencat" posarà punt final al programa

 

Aquest diumenge, 2 de desembre, a 2/4 de 12 del migdia, al Museu Comarcal de Manresa (Via de Sant Ignasi, 40) tindrà lloc la cloenda de la segona temporada del programa Espai Memòries, amb la posada en escena de l’espectacle El temps, com un retaule trencat

Diumenge 11, l’actor Ivan Padilla llegirà “K.L.Reich”, de Joaquim Amat-Piniella

 

Entre els diferents actes que l’Amical de Mauthausen celebra a Barcelona els dies 9 i 11 de novembre per commemorar el 50è aniversari de la fundació de l’entitat –un dels fundadors del qual va ser Joaquim Amat-Piniella-, el diumenge dia 11 de novembre, a 2/4 de 5 de la tarda, tindrà lloc la lectura de diferents fragments de l’obra K.L.Reich, de l’autor manresà, a càrrec del conegut actor Ivan Padilla.

Dimecres 31 d’octubre, inauguració de l’exposició “La ciutat ferida. Manresa, 1936-1937”

 

En el marc de les activitats del programa de la segona temporada de l’Espai Memòries, el proper dimecres 31 d’octubre, a les 8 del vespre, serà inaugurada al Museu Comarcal de Manresa (Via de Sant Ignasi, 40) l’exposició "La ciutat ferida. Manresa, 1936-1937".

 

Organitzat de manera conjunta per l’Associació Memòria i Història de Manresa, el Museu Comarcal de Manresa i l’Ajuntament, el muntatge ofereix una visió de conjunt de la destrucció del patrimoni religiós durant la Guerra Civil a la capital del Bages i de la posterior instrumentalització que el règim franquista féu del record d’aquesta destrucció.

Itinerari guiat per la destrucció i reconstrucció d’esglésies a Manresa

Aquest dissabte, 20 d’octubre, a les 10 del matí, començarà a la Seu un itinerari guiat que resseguirà els llocs on hi havia sis de les esglésies enderrocades totalment o parcialment a Manresa, l’any 1936: la Seu, Sant Miquel, el convent de les Caputxines, Sant Pere Màrtir, el Carme i Sant Ignasi, i l’antic hospital de Santa Llúcia. La visita acabarà a l’Espai Memòries, on es podran veure les imatges inèdites de l’enderroc d’esglésies del fons fotogràfic Josep M.

Projecció continuada de les imatges inèdites dels enderrocs d’esglésies, el 1936

El centenar d’imatges inèdites sobre la demolició d’esglésies de Manresa, el 1936, es projecten d’una manera continuada a l’Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa (Via de Sant Ignasi, 40).

 

Els horaris en què es poden contemplar aquestes imatges són els mateixos que els de l’obertura del Museu:

 

Divendres i dissabte: de 10:00 a 14:00 h i de 17:00 a 20:00 h.

Diumenges i festius: de 10:00 a 14:00 h.

Trobem tres instàncies de Xavier Sitjes i Molins, de 1976

L’Associació Memòria i Història de Manresa fa públiques tres instàncies que Xavier Sitjes i Molins, com a secretari d’Òmnium Cultural, va adreçar el 1976 al governador civil, en què demanava autoritzacions per a un recital de Lluís Llach, una conferència sobre el català i un acte per al salvament del Casino i de la Casa Lluvià, que en aquells moments estaven amenaçats d’enderroc.

Participació manresana en les jornades sobre la presó de dones de Les Corts de Barcelona

La historiadora Conxita Parcerisas, de la nostra Associació Memòria i Història de Manresa, participa en les jornades de debat LA PRESÓ INVISIBLE, sobre la presó de dones de les Corts de Barcelona (1936-1955), que tindran lloc entre el 8 i el 10 d’octubre al Centre Cívic de Les Corts (carrer Dolors Masferrer i Bosch, 33-35). Les jornades es complementen amb una exposició i la projecció de cinc documentals.

 

Conxita Parcerisas intervindrà en el debat “Memòria i història de la presó de dones”, el dia 9, a les 19:00 h.

Divendres 28, taula rodona sobre la destrucció del patrimoni durant la Guerra Civil

 El proper divendres 28 de setembre, a les 19:00 h, l’Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa acollirà una taula rodona sobre la destrucció del patrimoni en el marc de la Guerra Civil. L’acte -organitzat de manera conjunta per l’Associació Memòria i Història de Manresa i el Museu Comarcal- tindrà la participació dels historiadors Joan Bosch i Hilari Raguer, l’antropòleg Jofre Padullés i l’artista Jesús Galdón.

Canal 33 emet “La filla d’un idealista”, documental sobre la història del sindicalista manresà Jaume Arnau Cos, amb la intervenció de Josep Alert

Sota el títol La filla d’un idealista, Canal 33 ha emès recentment un documental basat en la història de Jaume Arnau Cos, sindicalista manresà d’ideologia llibertària, que va patir privació de llibertat i exili interior com a conseqüència de la repressió franquista. Produït per TransformaFilms i dirigit per Jordi Oriola, el documental pren com a eix el relat de Rosa Arnau, filla de Jaume Arnau, a qui ningú no li va parlar del seu pare fins que va tenir set anys i va sortir de la presó.

Josep Maria Ainaud de Lasarte a Memoria.cat

Josep Maria Ainaud de Lasarte ha mort aquest dijous. Era un home savi, generós i un divulgador extraordinari de la història del nostre país.

Un dels apartats de Memoria.cat recull diferents fragments de les dues entrevistes que l’il·lustre historiador va concedir els anys 2006 i 2008 als membres de la nostra Associació Joaquim Aloy i Pere Gasol.

Ainaud hi parla del present i futur del nostre país, de diferents fets i personatges rellevants de la història de Catalunya i de la xarxa de col·laboració que treballava amb els aliats durant la II Guerra Mundial i de la qual ell en formava part.

Disset anys de la massacre de Srebrenica

Avui fa 17 anys de la massacre de Srebrenica, produïda davant la passivitat internacional.

 

Us recordem que un dels webs allotjats al nostre portal es titula "Srebrenica, la vergonya d’Europa" i inclou notícies, informes, testimonis, imatges i vídeos sobre aquells terribles fets, que un magistrat del Tribuna Penal Internacional va qualificar de "escenes de l’infern, escrites en les pàgines més fosques de la història humana":

Dissabte publiquem a Regió7 la llista de 1.600 manresans privats de llibertat durant el franquisme

El diari Regió7 publicarà aquest mateix dissabte, 9 de juliol, els primers resultats d’un nou projecte de la nostra Associació: un cens amb les dades dels manresans i manresanes que van patir privació de llibertat sota el franquisme. La llista -de la qual s’oferirà una versió provisional- inclourà un total  de 1.670 noms de persones nascudes o residents a Manresa que, en un moment o altre de les seves vides, van patir privació de llibertat per causes polítiques, en el període comprès entre els anys 1939 i 1975.

Buscar a tot memoria.cat