Dijous 7 de juliol: presentació del llibre “De Gandesa a Grossbeeren”
El dia 7 de juliol, dijous, a les 19:00, es presentarà el llibre De Gandesa a Grossbeeren de Gemma Masip Bonet. El llibre serà presentat per Joaquim Aloy, president de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
L’acte tindrà lloc a la Biblioteca del Casino de Manresa (Passeig de Pere III).
Dilluns 20 de juny, taula rodona “Veus de l’exili”
Dilluns 20 de juny, Dia Internacional de les Persones Refugiades, tindrà lloc a la Casa Lluvià, a 2/4 de 8 de la tarda, la taula rodona “Veus de l’exili”, que té per objectiu obrir la mirada a diferents exilis amb el fil conductor del drama que representa en la vida de les persones i dels pobles que els han de patir.
Jordi Palou Loverdos, especialista en mediació de conflictes i processos de pau, conversarà amb Théogène Murwa, de Ruanda; Joan Babeli, d’origen sirià; Rafael Rosal, de Guatemala, i Conxita Parcerisas, membre de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Organitza l’acte l’Ajuntament de Manresa i el Consell Municipal de Solidaritat.
Setanta anys del naixement de Montserrat Roig
L’escriptora dedicà a Amat-Piniella el seu llibre “Els catalans als camps nazis”
Avui Montserrat Roig compliria 70 anys. És un bon moment per escoltar la magnífica entrevista que li va fer a Joaquim Amat-Piniella sobre la seva estada a Mauthausen o la conferència que va pronunciar a Manresa sobre l’Amat poc després de la mort de l’escriptor manresà.
Dijous 2: Quim Torra parla sobre Josep Maria Planes
Aquest dijous, 2 de juny, a les 8 del vespre, al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa, s’enceta oficialment l’Any Planes, en record del periodista Josep Maria Planes i Martí (1907-1936).
En el transcurs de l’acte, Quim Torra, editor i ex-president d’Òmnium Cultural, oferirà la xerrada: “Josep Maria Planes i el món periodístic dels anys trenta”.
Demanem que Josep Maria Planes sigui nomenat manresà il·lustre
La nostra Associació Memòria i Història de Manresa és una de les entitats impulsores del procés ciutadà per aconseguir que el genial periodista Josep Maria Planes i Martí (1907-1936) sigui nomenat manresà il·lustre.
Dissabte 7: xerrades sobre l’holocaust, l’exili i les deportacions
El proper dissabte, 7 de maig, a les 10 h., se celebraran unes sessions d’estudi i xerrades-col•loqui sobre l’holocaust, l’exili i les deportacions, amb les següents intervencions:
– Rosa Toran: “25 anys de Montserrat Roig”
– Pol Torres: “Joan Poch Sardà, quan el nom esdevé un número”
– Joaquim Aloy, Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano: “Deportats manresans i bagencs”
– Joan Carrió (fill de Jacint Carrió, deportat a Mauthausen i Gusen): “Records d’infant”
El dijous 5 de maig el conseller Santi Vila parlarà de memòria i història a Manresa
El proper dijous 5 de maig, a 2/4 de 8 del vespre, el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, pronunciarà a Manresa la conferència “Ciència i Història. Recuperar la memòria, fer història”.
L’acte, que tindrà lloc a l’edifici FUB2 (plaça Bages 1), és organitzat per Gest! (Associació de Professionals Sèniors al Servei del Territori).
Presentarà l’acte el president de l’Associació Memòria i Història de Manresa, Joaquim Aloy.
Santi Vila és historiador i, entre altres llibres, ha publicat Elogi de la memòria. Records, silencis, oblits i reinvencions, que va obtenir el Premi d’assaig Joan Fuster l’any 2004.
Dijous 14, 85 anys de la proclamació de la República
Aquest dijous, 14 d’abril, farà 85 anys de la proclamació de la Segona República. El web que va crear la nostra Associació l’any 2006, “La República a Manresa en un clic (1931-1936)“, continua essent el més complet d’un municipi de l’Estat espanyol dedicat a la República.
El web aplega uns 2.000 documents, 600 imatges, 250 notícies, alguns films i diversos vídeos d’entrevistes a testimonis de l’època.
Dijous 7: presentació del llibre “La dècada de les expectatives frustrades. El Berguedà (1930-1940)”
Dijous vinent, dia 7 d’abril, a les 20:00 h, tindrà lloc a la llibreria Par-cir (c/Àngel Guimerà 74) la presentació del llibre de l’historiador Ignacio Hierro La dècada de les expectatives frustrades. El Berguedà (1930-1940).
El llibre, editat per La Patumaire Edicions, recull els fets històrics més rellevants esdevinguts a la comarca durant la República, la Guerra Civil i l’inici del franquisme. Per a realitzar-lo l’autor ha consultat, entre altres, gairebé tots els arxius municipals dels 39 pobles del Berguedà
La publicació del volum és una nova iniciativa del Memorial Democràtic Berguedà
Gràcies a tots!
Divendres passat, dia 3 de març, al Restaurant Núria de Barcelona, la nostra Associació Memòria i Història de Manresa va rebre un dels premis Dignitat 2015, atorgats per la Comissió de la Dignitat, pel nostre treball de recuperació de la memòria històrica i la seva difusió a través del portal www.memoria.cat. Va recollir el premi el president de l’entitat, Joaquim Aloy.
També van ser premiats el Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat i l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona.
Divendres 11, al Kursaal: l’obra “Només són dones” per lluitar contra l’oblit
Aquest proper divendres, dia 11, es podrà veure al Teatre Kursaal de Manresa l’espectacle “Només són dones”, un muntatge amb textos de Carmen Domingo i dirigit per Carme Portaceli, que explica cinc històries entrellaçades sobre els sofriments de milers de dones a les presons de l’Estat espanyol durant la Guerra Civil i el franquisme.
Es tracta d’un espectacle multidisciplinar on els personatges estan interpretats per una mateixa actriu, Míriam Iscla, que interactua amb la ballarina Sol Picó, i amb la cantant i compositora Maika Makovski.
Memòria.cat, premi Comissió de la Dignitat 2015
La Comissió de la Dignitat ha premiat la nostra Associació Memòria i Història de Manresa, el Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat i l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona “per la seva excel·lent labor de recuperació de la Memòria Històrica i dels valors republicans i catalanistes a Manresa, al Baix Llobregat i a Tarragona, respectivament“.
Donem suport a la proposta d’homenatjar els deportats manresans amb una placa i les llambordes Stolpersteine
Òmnium Cultural i l’Associació Memòria i Història de Manresa fem nostra la proposta de les alumnes de l’IES Pius Font i Quer, Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, en el seu treball de recerca dirigit pel professor Jordi Pons, d’honorar la memòria dels deportats manresans.
En aquest sentit, el dia 1 de febrer vam presentar una instància a l’Ajuntament de Manresa on mostrem el suport de les dues entitats a la iniciativa de les estudiants d’instal·lar a la ciutat de Manresa una placa amb el noms de tots els deportats i les llambordes commemoratives conegudes amb el nom d’Stolpersteine, davant dels seus domicilis o llocs de treball.
Publiquem la primera acta franquista de l’Auxiliar Tèxtil Manresana
Memòria.cat publica un nou document inèdit de gran interès, en aquest cas la primera acta de la reunió del Consell d’Administració de l’empresa Auxiliar Tèxtil Manresana –que era una de les indústries de tint més importants de la ciutat- celebrada després de la guerra.
La reunió va tenir lloc el 4 de febrer de 1939. L’acta reflecteix una dura crítica al govern de la República i un encès elogi del règim del general Franco. Segons el document, “al pronunciar estas palabras el Presidente y los concurrentes puestos en pie y saludando brazo en alto, gritan ‘¡Viva Franco! ¡Arriba España!’”.
Publiquem els papers catalans més rellevants de l’Arxiu d’Àvila
L’excel·lent acollida de la publicació a memoria.cat, el juny passat, dels papers relacionats amb Lluís Companys que es conserven a l’Archivo General Militar d’Àvila ens anima a mostrar ara prop d’un centenar més de documents –de diferents temàtiques- confiscats també a la Generalitat de Catalunya.
Per tal de tenir una major difusió, hem engegat una col·laboració amb la revista Sàpiens que en publicarà els més significatius, en format col·leccionable, a partir de la revista del mes de febrer, que avui surt als quioscos, i els continuarà lliurant al llarg dels propers números.
El vostre suport ens és imprescindible. Gràcies i molt bon any!
Com fer una aportació econòmica a memoria.cat
Aquest any, especialment gràcies al vostre suport, entre moltes altres activitats hem pogut publicar diferents documents inèdits del president Lluís Companys, fotografies inèdites de Francesc Boix a Manresa, un web sobre els més de 2.300 refugiats que els manresans van acollir durant la guerra i hem pogut realitzar diverses entrevistes a testimonis de la República, la Guerra, el franquisme i la transició.
Una cartera d’una víctima d’un bombardeig franquista, exposada al Museu Comarcal de Manresa
Avui fa 77 anys l’aviació franquista bombardejava Manresa per primera vegada, amb el balanç d’un mínim de 33 morts.
Una de les víctimes va ser Ignasi Corrons i Lladó, de 75 anys d’edat, que va morir per les bombes caigudes al sector de la carretera del Pont de Vilomara-carrer de Viladordis.
Ara, el seu nét, Estanislau Corrons, aleshores un nen, ha fet donació al Museu Comarcal de Manresa de la cartera que portava aquell dia el seu avi, en la qual es poden veure els efectes de la metralla.
Exposició i debat sobre “K.L. Reich” al Prat de Llobregat
Fins al 12 de desembre es poden visitar a la sala d’exposicions del Centre Espai Cultural del Prat de Llobregat (plaça Catalunya 39-41) les mostres “K.L. Reich. La veu de l’infern nazi”, produïda per l’Ajuntament de Manresa, i “Mauthausen. Crònica gràfica”, produïda pel Museu d’Història de Catalunya.
Aquest dijous, 3 de desembre, a les 19 h, a la sala d’actes de la Biblioteca del mateix Centre, tindrà lloc una sessió oberta del Club de lectura de novel·la històrica, en què Lluís Calderer, especialista en literatura, i Joaquim Aloy, historiador, parlaran de Joaquim Amat-Piniella i de la seva obra K.L. Reich. L’activitat és organitzada per l’Arxiu Municipal.
Divendres 27 es lliura el premi Bages de Cultura a la historiadora manresana Rosa Toran
Aquest divendres, 27 de novembre, a les 8 del vespre, Òmnium Cultural del Bages atorgarà el 33è premi Bages de Cultura a la historiadora manresana Rosa Toran i Bellver. L’acte tindrà lloc al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa.
El jurat ha considerat que Rosa Toran –que va presidir l’Amical de Mauthausen entre els anys 2006 i 2013- “personifica en la seva trajectòria la lluita contra l’oblit” i destaca que ha desenvolupat una “gran tasca en reivindicar la dignitat dels republicans catalans i espanyols que van lluitar contra el nazisme”.
La glossa de la premiada anirà a càrrec de Joaquim Aloy, president de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Divendres: 40 anys de la mort del general Franco
Aquest divendres, 20 de novembre, es compleixen 40 anys de la mort del general Franco. Us recordem que a memoria.cat trobareu el web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959), que conté més de 2.000 documents, imatges i retalls de premsa i el testimoniatge oral de 16 persones que parlen d’aquesta època en 200 talls de vídeo.
Aquest web ha rebut aquest darrer any 48.000 visites, de les quals 20.889 de l’Estat espanyol, 8.222 de Mèxic, 7.143 de Colòmbia, 2.187 d’Argentina, 1.548 de França,1.308 d’Estats Units i 1.190 d’Alemanya.
Núria de Gispert lliura a Carme Forcadell la carta del manresà Francesc Farreras i Duran
Ja és un ritual en tots els traspassos de poders que hi hagut entre els presidents del Parlament de Catalunya des del 1980 ençà. Aquest dilluns, immediatament després de constituir-se el nou Parlament de Catalunya, la presidenta sortint, Núria de Gispert, va lliurar a la nova presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la carta de l’últim president del Parlament a l’exili, el manresà Francesc Farreras i Duran.
Dijous 29: presentació d’un llibre d’Hilari Raguer sobre el manresà Joan Vilar i Costa
El proper dijous, 29 d’octubre, es presentarà el llibre “Joan Vilar i Costa, profeta de la diàspora” d’Hilari Raguer. La presentació anirà a càrrec del mateix autor i de Daniel Díaz Esculies
L’acte, que tindrà lloc a les 8 del vespre al Casal de l’Església de Manresa (carrer de l’Era del Firmat 1), és organitzat pel Centre d’Estudis del Bages, en col·laboració amb la Fundació Independència i Progrés i l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Avui fa 75 anys el president Lluís Companys fou afusellat
Avui fa 75 anys que Lluís Companys, president de Catalunya, fou afusellat per ordre del general Franco. Les seves últimes paraules, davant del piquet d’execució, van ser: “Per Catalunya!”.
En el seu testament polític, redactat poc abans, escrivia: “La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya i el que representa de Pau, Justícia i Amor“.
Us recomanem de llegir la seva darrera i commovedora carta adreçada a Carme Ballester, la seva segona esposa.
Memoria.cat agrupa en un clic els documents sobre Lluís Companys.
Amb motiu del 75è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys, que es commemora el proper 15 d’octubre, l’Associació Memòria i Història de Manresa ha agrupat en un web tots els documents relacionats amb el president màrtir que hem anat trobant els darrers anys en diferents arxius (Amsterdam, París, Salamanca, Àvila i Barcelona) o que ens han aportat alguns particulars.
Els podeu veure tots en aquest enllaç:
www.memoria.cat/lluis-companys
D’entre els nombrosos documents destaquem:
Us oferim documentació sobre Camil Companys, germà del President, mort a Montpeller el setembre de 1940
memoria.cat us ofereix una documentació procedent dels Archives Nationales francesos sobre Camil Companys i Jover, un dels germans del president Companys, que el 1939 es va exiliar a Montpeller.
Entre altres papers, hi trobem unes cartes que li envia la seva esposa, Josefa Pascual, des de Barcelona, on s’havia quedat amb el seu fill, i unes altres del seu germà Manuel.
Us oferim uns escrits de Lluís Companys i Micó (el Lluïset), fill del President
memoria.cat us ofereix documents de gran interès sobre el fill del president Lluís Companys, Lluís Companys i Micó, a qui la família anomenava “Lluïset”. Era el fill malalt del President. La seva desaparició durant un bombardeig alemany a França fou una de les raons principals perquè Companys restés al país veí –mentre esperava trobar-lo- i no marxés cap a Amèrica, fet que l’hauria salvat de la detenció per part dels nazis i de l’afusellament ordenat pel general Franco.
Taula rodona: 27-S, propostes polítiques envers la memòria històrica
El proper dilluns, 21 de setembre de 2015, a les 17.30 h, a la sala de premsa de CCOO de Catalunya (Via Laietana, 16, de Barcelona), tindrà lloc una taula rodona per saber quines són les propostes i les opinions de les diferents candidatures, i les seves polítiques en relació amb el tema de la memòria històrica, la institució del Memorial Democràtic i la relació en general del futur govern amb les entitats memorialistes.
Hi participaran representants de les candidatures que concorren a les eleccions del 27-S.
Presidirà l’acte Enric Pubill, president de l’Associació d’Expresos Polítics, i el moderarà Rosa Toran, de l’Amical de Mauthansen i Altres Camps.
S’adhereixen a l’acte:
Us oferim un dossier de la policia francesa sobre les estades del president Lluís Companys a França
memoria.cat us ofereix un expedient que la Direcció de la Seguretat Nacional de la III República Francesa (1870-1940) va elaborar sobre Lluís Companys i Jover. L’expedient es conserva als Archives Nationales francesos.
Us oferim l’expedient de Lluís Companys del Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo
memoria.cat us ofereix el sumari contra Lluís Companys del “Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y del Comunismo”, que es conserva a l’Arxiu de Salamanca.
L’expedient inclou, entre altres documents, tres discursos del president Companys, la seva fitxa de la lògia macònica “Lleialtat” i els requeriments d’informes sobre aquesta afiliació, sol·licitats per les autoritats franquistes.
A l’expedient també hi ha l’acta de defunció de Companys. Com en la majoria de casos dels presos afusellats pel règim franquista, la causa de la mort queda descrita així: “a consecuencia de hemorragia interna traumática”.
Finalment, també us oferim 6 documents més del mateix Arxiu de Salamanca relacionats amb Lluís Companys.
Demà: 75 anys del lliurament de Lluís Companys al règim de Franco
Demà farà 75 anys que el president Lluís Companys fou lliurat a les autoritats franquistes, després d’haver estat detingut el 13 d’agost de 1940 a La Baule per la policia alemanya i empresonat a París.
“Dos homes vestits en civil i quatre amb uniforme de soldats alemanys… entraren a la casa amb les metralletes a la mà. I apuntant al meu marit i a mi mateixa, ens van fer un registre personal…”. Així explicava la detenció de Companys la seva esposa, Carme Ballester, en el manuscrit que vam trobar en un arxiu d’Amsterdam.